Doncs un gran trasbals [riu]. El problema gros que tenim és que hi haurà una caiguda una mica accelerada, atès que les grans petrolieres ja fa temps que estan deixant d’invertir en nous jaciments, perquè ja no en queden de bona qualitat i rendibles. Aquest fenomen s’ha accelerat amb la covid-19. D’acord amb les previsions que acaba de fer l’Agència Internacional de l’Energia, si no hi ha una inversió adient, ens podem trobar amb la caiguda de la producció de petroli del 50% des d’ara i fins al 2025. Cal pensar que durant la crisi del 2008 la caiguda va ser del 4% i aquí estem parlant d’arribar al 50% o, si els governs prenen mesures, al 20%. Estem en una situació molt complicada, perquè no ens hem preparat, tot i que era evident que havia de venir, i ens aboquem a una crisi econòmica profunda que serà tan dolenta com tèbia sigui la nostra reacció.

És un combustible molt versàtil: en poc volum tens molta energia. Això ens ha permès fer moltes màquines autònomes. Estem acostumats a una manera de treballar que l’ha facilitada el fet de tenir petroli. Però hem arribat al seu màxim grau d’expressió i a partir d’aquí ens anirà deixant de manera progressiva.

Evidentment que hi ha alternatives. De mica en mica, anirem fent la transició cap a altres models de consum d’energia, cap a altres usos i maneres de fer. Es buscaran pedaços, maneres d’apaivagar, de compensar, però res tindrà l’escala i la capacitat que té el petroli avui dia. Per tant, hem de anar cap a una altra manera de viure.

Fa moltes dècades que parlem de renovables i encara són minoritàries.

Aquesta és una idea falsa. Els polítics diuen que el 40% de l’electricitat es genera per mitjans renovables, la qual cosa és certa, però no es diu que l’electricitat és només el 20% del consum d’energia final. El 40% del 20% és el 8% del total. Amb les renovables tenim diversos problemes: un, que el model orientat a l’electricitat no és el que millor s’adapta a les necessitats que tenim. El 80% de l’energia no elèctrica és de difícil o impossible electrificació. Per exemple, en el transport. No es pot parlar seriosament d’electrificar el transport. L’altre problema de les renovables és que hi ha una limitació de la quantitat d’energia que podem generar dels fluxos de la Terra. Es fa un discurs com si la substitució fos fàcil i possible i no és cap de les dues coses. El llibre és per iniciar un debat que s’està amagant. En comptes d’explicar d’una manera clara i contundent que no podem mantenir el sistema tal com està, s’està fent creure que podem fer la substitució. No és cert, com tampoc que el petroli hagi impedit el desplegament de les renovables.

Però aleshores anem a un model econòmic diferent, i no sé si ens adonem de les implicacions. No és que tècnicament no es puguin fer coses, però totes impliquen un canvi radical del sistema econòmic, productiu i social. No podem pretendre fer això i que al mateix temps creixi el PIB. Les dues coses a l’hora no es poden tenir.

Sí, és impossible continuar explotant els recursos com fins ara. I el problema no és només el petroli, és el carbó, el gas natural i l’urani, però també el coure, amb el qual tenim problemes molt seriosos, tot i que és un element clau per a aquesta hipotètica electrificació futura massiva. El que vas veient és que no existeix una possibilitat de fer un model de substitució a escala massiva de les coses que tenim ara per un equivalent renovable.

Cada país s’hi adaptarà d’una manera i adoptarà solucions diferents. Un col·lapse és perfectament possible però evitable. Nosaltres, ara mateix, ens trobem en una cruïlla. Petrolaipsis seria el col·lapse, però en qualsevol moment estem en disposició d’aturar-ho, de revertir-ho i de fer les coses de manera diferent. Tenim el coneixement i la capacitat.

Hi ha països que depenen de l’exportació del petroli, com ara Nigèria, Veneçuela, Mèxic i Algèria, que ho passaran pitjor i hi haurà revoltes i guerres per intentar aprofitar-ne les últimes engrunes. Catalunya i Espanya tenen unes cartes molt dolentes: la principal indústria és el turisme, i en un context de contracció de l’economia i de falta de recursos, hi haurà de menys turisme. Després, la nostra principal manufactura són els cotxes, la producció dels quals caurà en picat. Però insisteixo que tot dependrà de les decisions que es prenguin, el futur és a les nostres mans.