Les lliçons de Pimec

Per assolir l’èxit, és ben sabut que l’independentisme català necessita també hegemonia en l’àmbit social i institucional. Però és que, a banda, qualsevol projecte de futur per a Catalunya requereix una veritable modernització i posada al dia de les seves institucions i organitzacions econòmiques i també no econòmiques, com aquests dies hem vist al Barça.

Les cúpules de les organitzacions econòmiques catalanes pateixen des de la Transició un immobilisme preocupant que n’ha afavorit la pèrdua de lideratge i de connexió social. Quan no són presidents que s’eternitzen, són successors nomenats a dit per l’aparell corresponent o pels patricis que patrimonialitzen la institució. Les eleccions a Pimec han estat el darrer capítol d’aquestes dinàmiques.

El mateix candidat oficialista ha agraït públicament al candidat alternatiu que hagi forçat la celebració d’eleccions en una institució on feia lustres que es presentava una única candidatura per incompareixença de qualsevol ombra d’oposició. Un aparell que, advertit pel que va succeir a la Cambra de Comerç de Barcelona, va maniobrar per convocar les eleccions precipitadament.

El candidat alternatiu prou va fer aconseguint els avals en un termini tan curt de temps per poder disputar el procés electoral. Ara, amb tot l’aparell de Pimec dedicat a captar vots per a l’oficialisme i amb un sistema mixt de representació que prima els gremis, molts dels qual allotjats a la mateixa seu de Pimec, els rectors de l’statu quo de l’entitat no es van permetre cap sorpresa.

Veurem si el canvi generacional que representa el nou president i la professionalització de la gestió -amb la remuneració del càrrec per primer cop- ajuden a canviar les dinàmiques que compensaven la dedicació al càrrec a còpia de projecció personal i de construcció d’una xarxa de contactes empresarials i institucionals particular, uns condicionants que sempre empenyen cap a posicions conservadores.

I els aspirants a trencar l’statu quo, malgrat els notables resultats assolits en aquest cas tot i els condicionants que hi ha, hauran de repensar i millorar la seva estratègia. Fer-la més subtil per no generar anticossos innecessaris. Preparar-la amb temps, per quan l’aparell corresponent pretengui agafar la resta a contrapeu. Dotar-se d’aspirants i candidatures solvents, que no sembli que es tracta d’algú que només cerca protagonisme personal, qui sap si amb altres objectius més ambiciosos. I començar per la base, en aquest cas els gremis, gresol de les actituds immobilistes.