Política

PABLO HASÉL

, CANTANT EMPRESONAT A LLEIDA

“La presó no vacuna contra la ràbia el meu llavi”

“Cal defensar-se contra tantes agressions, això és insuportable”

“Els canvis mai han arribat sense ràbia”

“S’explica perquè el règim no va trencar amb el feixisme”

Des de la presó de Lleida estant Pablo Hasél contesta, armat amb un bolígraf, aquesta entrevista feta arribar a la seva cel·la el 10 de març passat.

A la cançó ‘El jorn dels miserables’ Lluís Lach canta “Quanta ràbia que tinc”. I vostè?
Doncs sí, tinc molta ràbia per aquesta gran injustícia i per moltes altres. Tota la ràbia fa curt davant tota la barbàrie que imposen, però volen controlar-nos fins i tot els sentiments, i això és feixisme.
Calma la ràbia la presó?
No, tot al contrari, a la presó sento encara més ràbia i m’ajuda a ser fort i a continuar lluitant.
Qui són els miserables?
Són els que precisament es fan rics per condemnar a la misèria. La presó és un altre negoci. Està plena de pobres i els presos treballen explotats per 3 euros l’hora. La reinserció és una farsa, sense oportunitats molts tornen a delinquir per sobreviure, però qui saqueja milions, com ara la monarquia i tants d’altres, tenen total impunitat. En el cas dels presos polítics, no hem de reinserir-nos, ja que estem tancats per una lluita justa.
Els presos saben qui mereix ser a la presó i qui no. Qui ha de pagar pel mal fet i qui és víctima del sistema. Què li diuen?
Tots els presos que he conegut diuen que el meu empresonament és injust, i jo hi afegeixo que la majoria dels seus també ho són perquè amb oportunitats dignes no serien aquí.
El rap, el trap... són músiques que s’escolten molt a la presó, imagino que ha tingut temps de comprovar-ho.
Encara no he conegut presos que escoltin gaire rap al meu mòdul. En conec un d’un altre amb qui vaig coincidir als locutoris que sí, i que em va dir que al seu mòdul poden gravar i que a veure si hi anava. Però no podem sortir a altres mòduls i dubto que si m’han tancat per haver fet rap el centre em deixi gravar.
I temps de compondre?
Escric molt i estic centrat en un llibre de poemes que sortirà aviat. A part de rap i articles, sempre he escrit poesia.
El cantant Anuel AA descriu la presó així en una cançó: “«Estoy aquí en el lugar donde todos te olvidan / Donde nadie te recuerda como si tu estuvieses muerto. / Donde tu nombre se convierte en lo que quieren hablar de ti».” Jo crec que defineix molt bé la despersonalització dels presos, però en el seu cas passa el contrari, la societat no l’ha oblidat.
El món de les presons està molt amagat i, quan surt als mitjans, normalment és per deixar-les millor del que són. Les condicions són molt dures i molta gent les pinta com si fossin hotels perquè així els ho han venut. Doncs jo no els trobo fent cua per habitar aquests hotels. És inhumà tenir-nos així, tantes hores tancats, amb visites tan curtes, un dinar que a vegades no podem ni menjar de la porqueria que és, un pati minúscul, etc. En el meu cas, tan mediàtic, no se m’oblida, però molta gent ho fa i per això continuo empresonat. D’altres presos, desgraciadament, són molt oblidats pel que deia abans i perquè se’ls dimonitza, tot i que hi ha col·lectius que fan coses per donar visibilitat als presos.
Té raó la protagonista de la cançó ‘La presó de Lleida’ quan demana la clau de la porta al seu pare per deixar sortir tots els presos?
Gairebé tots mereixen la llibertat i oportunitats que aquest sistema nega. Als violadors, pederastes i alguns més no els alliberaria, però aquest no és el lloc per reeducar ningú o per donar-los el tractament adequat.
Viu la presó com una arma de lluita?
Sí, la presó és una altra trinxera. Primer de tot per no claudicar, això ja és lluita perquè la repressió no ha aconseguit el que vol. Després també es pot aportar difonent el missatge que volen silenciar. Jo vaig començar a lluitar, entre altres coses, per les cartes que llegia de molts presos polítics i el seu exemple de resistència. A part, és un lloc on un pot continuar formant-se políticament i evolucionant per ser millor lluitador. Des d’aquí es pot empènyer a la lluita i desemmascarar la falsa democràcia dels opressors.
Hasél podria ser una marca de gasolina, ho dic per l’incendi dels carrers.
El meu empresonament n’ha estat el detonant, però els carrers han cremat per molts factors. La gent està farta de tanta repressió, de la misèria en augment, de l’atur massiu, de les condicions laborals nefastes i un llarg etcètera. Cal analitzar les causes que són la veritable violència quotidiana i que molts hipòcrites no condemnen.
Tanta ràbia hi ha entre els joves?
Sí i molt justificada i legítima, a part de necessària. Els canvis mai han arribat sense ràbia, això ho diu la història. A ningú li agrada haver de viure amb ràbia però amb el que fan no ens queda cap més opció. Ho resumeix la dita Sense justícia no hi ha pau. Cal defensar-se contra tantes agressions, això és insuportable.
Tanta ràbia com per calar foc a un cotxe policial amb un agent a l’interior?
Cal anar a l’arrel del problema per veure que la gent està molt farta d’una brutalitat policial que queda impune, de muntatges policials, de negació de drets i llibertats fonamentals, etc. Si s’amaga això tan greu és molt fàcil pintar els manifestants com a violents sense pietat i sense causa. Hi ha molt ràbia i qui governa no ofereix cap solució, tot al contrari. Quan no es deixa que el poble visqui dignament esclata la revolta. Jo estic empresonat també per haver denunciat assassinats i tortures policials provades. Quan no deixen ni denunciar el que fins i tot el Tribunal Europeu de Drets Humans ha dit i aquests policies continuen als cossos protegits pels seus companys, què hem de fer?
Els antiavalots són la representació de la violència que exerceix l’Estat?
Els antiavalots vulneren sovint el dret a manifestació. Serveixen per atemorir, desnonar i imposar amb la violència tot tipus d’injustícies i, per tant, més brutalitat. Nosaltres som els veritables antiavalots perquè volem la justícia que posaria fi a les vides indignes que fan inevitables els avalots i per la via pacífica el poder impedeix canvis profunds.
Veu factible la dissolució de les unitats antiavalots com s’ha demanat?
Aquest Estat mai ho permetrà per tot el que he dit en la resposta anterior.
Cal exigir respecte dels policies cap als ciutadans, però a la inversa també?
Cap respecte per a qui no respecta els nostres drets i llibertats. He de respectar qui em va empresonar per la força? I així podria posar incomptables exemples més. Els guàrdies i soldats nazis no estaven lliures de culpa pel fet d’obeir ordres, doncs el mateix. Imposar per la força ordres injustes no és digne de ser respectat.
Vostè té un procés obert per una manifestació independentista a Lleida, què va passar?
Més que una mani indepe era contra la repressió. Es va tractar d’entrar a la Subdelegación del Gobierno i la policia va carregar brutalment i va provocar diversos ferits, fins i tot al cap, on en teoria no poden colpejar. Jo era lluny de la porta, tranquil, i, tot i això, em demanen sis anys i mig de presó sense proves i amb atestats totalment manipulats. També ho fan amb onze companys més. Han triat gent que ens mobilitzàvem molt o que estàvem organitzats en moviments socials. El dret a manifestació es vulnera i fins i tot sortint de manera pacífica et demanen presó, després alguns es pregunten per què hi ha qui utilitza mitjans més contundents. Érem milers de persones i han escollit caps de turc, com sempre per atemorir. Això és terrorisme.
És partidari de la independència de Catalunya?
En aquest context, sí. Deixaria més feble el règim i facilitaria tombar-lo a la resta de pobles i a la classe treballadora. A part, quan es nega el dret democràtic a l’autodeterminació, trencar amb aquest Estat no només és legítim, és una obligació.
Hi ha més de 2.000 persones represaliades per haver fet costat al moviment independentista, com ho valora?
S’explica entenent que aquest règim no va trencar amb el feixisme, només es va reformar per encobrir-lo millor, i si va haver de fer petites concessions va ser per una lluita molt dura als carrers. Els tribunals i els cossos repressius continuen en mans dels mateixos que volen aturar la lluita pels drets i les llibertats democràtiques amb ràtzies repressives que desgraciadament a Catalunya els han donat fruits per la vergonyosa covardia de molts líders del procés, que, en comptes d’empènyer més la lluita han fet el regal a l’Estat de recular i fins i tot de sostenir el seu govern. Així la repressió guanya, tot i que encara queda un independentisme realment combatiu.
Té aturador la repressió?
Si a l’Estat li surt molt car perquè hi ha una resposta molt contundent, s’ho pensarà dues vegades abans d’anar contra nosaltres i així es poden guanyar espais de llibertat. Però cal tenir clar que mentre patim aquest règim totalment antidemocràtic, que té clars col·laboradors a Catalunya, la repressió en major o menor mesura mai s’acabarà. Cal eliminar l’arrel del problema!
La repressió pretén fer por i desmobilitzar, en el seu cas això no funciona.
No, aquesta batalla la tenen perduda, almenys en el meu cas. Per això han manipulat tant per tractar de desmobilitzar amb l’ajuda dels seus grans mitjans. Han inventat tot tipus de coses, com ara que estic pres per altres causes quan els meus únics antecedents ferms són per delictes d’expressió. És l’exemple de com un pres polític conseqüent pot ajudar a mobilitzar molt.
Llibertat d’expressió i plantejar un debat sobre la llibertat d’expressió és un oxímoron?
Jo no estic a favor de la llibertat d’expressió per al feixisme, però en aquest règim són els únics que la tenen garantida. No es pot posar en un mateix pla atacar els immigrants amb odi racista que atacar, com faig jo, els culpables de la seva situació i els que els volen sense drets. Per exemple, aquí hi ha llibertat per als nazis i a nosaltres ens empresonen. En resum, pots atacar els oprimits, però no els opressors.
Quin vers l’inspira el fet que les infantes Helena i Cristina s’hagin vacunat a Abu Dhabi aprofitant una visita al rei emèrit?
Tota la cançó que vaig pujar abans de ser empresonat titulada Ni Felipe VI i que recorda que ni amb la presó renunciaria a ser republicà practicant. Però hi puc afegir: “Volen un poble ignorant, no savi / perquè les infantes i l’emèrit riguin a Abu Dhabi / la presó no vacuna contra la ràbia el meu llavi / si volen que paguem cara la festa, que el regim ho pagui.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.