Medi ambient
JORDI BAUCELLS
President de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO)
“És fals que conservar la natura sigui empobridor”
Un dels guanys del confinament va ser el coneixement de la natura, molts van començar a sentir el cant dels ocells
Tot el que estudiem a mitjà i llarg termini ens ha donat evidències que les condicions estan canviant
Ara fa un any l’inici del confinament va apropar la natura a moltes llars. El cant dels ocells va ser un dels aspectes més comentats. En parlem amb el president de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO).
El confinament va canviar els hàbits dels ocells?
En ambients molt humanitzats els ocells s’han acostumat a viure amb una certa tensió, envoltats de molta gent, soroll i perills. Aquesta tensió es va afluixar, van trobar un hàbitat molt tranquil i el seu comportament va canviar de manera ràpida. Es van tornar més salvatges dins de les ciutats i es van apropar a espais on normalment no anaven.
Molta gent va descobrir que tenien ocells a prop. Va créixer l’interès?
No m’agradaria dir que l’ornitologia va ser la disciplina més afavorida. El que va passar és que la gent va mirar més el seu entorn proper i el més visible i atractiu que va trobar van ser els ocells. Certament va aparèixer l’afició d’observar els ocells en molta gent que no la tenia.
Això és la prova que molt gent viu d’esquena a la natura?
D’esquena una mica a tot, també a la cultura i a moltes altres coses. Vivim molt ràpid i no tenim temps de mirar el que passa al voltant. Quan vam afluixar la velocitat, vam començar a sentir el cant dels ocells. Un dels guanys del confinament va ser el coneixement de la natura.
L’interès per l’ornitologia a Catalunya és equiparable al de la resta d’Europa?
Els anglesos i els alemanys fa un segle que s’hi dediquen i tenen molta més tradició, però quantitativament hem crescut més nosaltres. En els darrers 30 anys l’afició s’ha multiplicat per molt, però encara estem lluny d’Europa perquè veníem de molt enrere.
Quina és la tasca de l’Institut Català d’Ornitologia?
És una entitat creada fa 30 anys que té socis i que es dedica a l’estudi científic dels ocells, a la seva divulgació i a generar informació que pugui permetre prendre decisions per a la conservació de les aus.
A final de l’any passat es va presentar el nou remitent de l’ICO que permet l’anellament d’ocells amb anelles catalanes.
L’associació europea d’anellament, l’Euring, té com a norma bàsica de funcionament que cada estat tingui un remitent, però s’adapta a les realitats territorials. Per exemple, a Alemanya en tenen tres. Aquí a l’Estat tenim el de la Societat de Ciències Aranzadi, que són els bascos i és el més antic, i el que pertanyia a Icona i va passar a ser de la Societat Espanyola d’Ornitologia. Els catalans darrerament anellàvem amb el remitent basc perquè havíem arribat a un acord. Així havíem estat uns deu anys fins que vam demanar a Euring tenir un projecte propi, amb el suport dels altres dos remitents, i se’ns va aprovar. Des de l’1 de gener anellem amb el nostre remitent català. És una anella de l’ICO acceptada per la resta de societats científiques.
Què representa per a l’ICO tenir aquestes anelles?
Dues coses: el reconeixement de la institució i el resultat de molts anys de treball. Ara som socis de ple dret a Europa i, per tant, tenim veu i vot.
Des de quan es fa l’anellament d’ocells a Catalunya?
Es va començar a anellar als anys setanta, sobretot al delta de l’Ebre. No va ser fins a uns anys després que es va crear el Grup Català d’Anellament, que després es va convertir en l’ICO.
Per a què serveix l’anellament científic?
Els orígens són el primer cop que a un científic se li va ocórrer posar una anella a la pota d’una oreneta perquè es pensaven que desapareixien i no sabien on anaven. L’anellament va servir per descobrir la mobilitat dels ocells. El miracle dels ocells és que algunes espècies es poden desplaçar arreu del planeta. El mètode de l’anellament serveix per poder identificar un individu i poder-lo estudiar amb un objectiu científic i de conservació. No podem oblidar que els últims 25 anys en moltes poblacions hem perdut el 40% dels ocells del grup. Per protegir-los els hem de conèixer i per conèixer-los els hem d’estudiar.
Quines són les espècies més anellades?
Solen ser el tallarol de casquet, la merla, la boscarla de canyar i l’oreneta. Ocells que passen en migració en grans nombres per espais on fem estudis anuals.
Com es fa el seguiment?
L’anellador captura l’ocell amb mètodes innocus, li posa l’anella i li mesura dades com poden ser el pes i la mida de l’ala. Si es fa un estudi concret es poden prendre altres dades i es registren a la central d’Euring, que té totes les dades d’anellament d’Europa. A partir d’aquí, qualsevol persona que trobi viu o mort un ocell anellat pot reportar el número i conèixer les dades de la seva identificació.
A Catalunya quanta gent fa anellament?
De regulars tenim uns 200 anelladors.
Aquestes observacions permeten constatar els efectes del canvi climàtic?
Una de les coses que ajuden més són els seguiments anuals d’aus que fem des de l’ICO. Hi ha programes que fa 25 anys que es fan de la mateixa manera, als mateixos llocs i per part de la mateixa gent i permeten detectar canvis en la seva biologia, de l’època de posta, el nombre de polls, quan canten, quan migren i també altres aspectes com la densitat de la població i l’hàbitat. Tot això que nosaltres estudiem a mitjà i llarg termini ens ha donat evidències que les condicions estan canviant. No m’agrada parlar de canvi climàtic, sinó de canvi global perquè no només canvia el clima, sinó també el territori.
Això com afecta els ocells?
Bàsicament els ocells sedentaris estan avançant la seva època de posta i de cria. Els ocells migradors no ho estan fent perquè la migració té un component genètic que de moment encara no han après a canviar perquè és un procés llarg. Ara quan arriben es troben que les plantes ja han florit i hi ha un desquadrament entre el que havien trobat durant molts anys i la realitat d’ara. Això suposa impactes ambientals forts. Els ocells de climes més càlids estan pujant de latitud i els ocells de muntanya de climes més freds, com ara la perdiu blanca, estan patint perquè cada cop hi ha menys neu.
Com influeixen canvis al territori com l’abandonament de camps de conreu i el creixement de la massa forestal?
Els ocells que viuen en espais forestals s’han escampat molt més tant en territori com en població. En canvi, els d’espais agraris van en retrocés de forma clara.
A Catalunya hi ha moltes espècies d’ocells en perill d’extinció?
Curiosament fa dècades hi havia espècies amenaçades com el trencalòs, l’àliga daurada i el gall fer, però aquestes tendències es van invertint perquè es fan molts esforços per conservar-los. Tenim altres espècies que havíem considerat comunes, com el botxí, que se’ns estan extingint sense adonar-nos-en perquè són pròpies d’espais agraris i estan molt castigats per l’agricultura intensiva i l’ús de pesticides. Correm el perill que aquests tipus d’ocells desapareguin sense que hàgim pogut fer res. Es dediquen més recursos a espècies més emblemàtiques i en el cas d’ocells més petits s’ha d’actuar a més territori perquè en el fons depenen més de canvis d’hàbitat i això és molt costós. Canviar la manera de fer agricultura està costant molt i haurem de pagar un preu molt alt des del punt de vista de biodiversitat.
La fragilitat d’espais naturals com el delta de l’Ebre afecta la biodiversitat?
Quan hi ha un impacte es destrueix una cosa i se’n crea una altra. A partir d’aquí la natura anirà fent el seu camí. És més un problema humà que no pas de natura.
El ‘Glòria’ va provocar l’aparició d’un nou espai a la desembocadura de la Tordera. Es protegeixen aquests espais?
No es fa prou ni en aquest ni en cap. Compatibilitzar l’activitat econòmica amb la conservació de la natura s’ha fet poc i malament i res canviarà fins que no veiem que no fer-ho ens acabarà generant pobresa. És fals que conservar la natura sigui empobridor. No produirem més amb l’enginyeria genètica de les plantes que el que estem perdent per desertització. Hem de conservar més.
Què falta per fer-ho possible?
A Europa la política agrària de la PAC no pensa gaire en la conservació de la natura. Als polítics locals els costa molt pensar-hi i és un reflex de la societat. En la mesura que la societat vagi veient la necessitat encara que sigui per força, començaran a demanar-ho i llavors s’activarà la classe política.
Amb l’Agència de la Natura de Catalunya i el Fons del Patrimoni Natural la Generalitat ha fet un pas endavant?
Vaig participar en el primer projecte de creació d’agència el 2004, que va estar a punt d’aprovar-se. Ara crec que s’ha fet un pas de gegant perquè s’ha creat l’estructura pública i els fons. El que cal són bones polítiques perquè els recursos es gastin bé per compatibilitzar l’activitat humana amb respecte a la natura perquè això és el futur.
La caça furtiva és un problema per a la població d’ocells?
Crec que no perquè es practica poc ara. Treballem molt amb els caçadors perquè tenim reptes comuns, encara que sembli mentida. La caça s’ha de reinventar i adaptar-se al segle XXI. És molt difícil justificar que en un bosc hi hagi 25 persones collint bolets, deu persones en bici, cinc passejant i una amb escopeta. El grau d’humanització del territori està pujant molt i cal fer una reflexió.
Hi ha moltes entitats dedicades a la protecció dels ocells a Catalunya?
Hi ha sobretot moltes entitats naturalistes locals que vetllen pel territori i perquè la gent valori cada cop més la natura, i sobretot lluiten per minimitzar els impactes al territori, com ara la concentració d’aerogeneradors. Cal pensar-hi molt abans de posar una estructura al territori que s’hi quedarà com a mínim 50 anys. Els aerogeneradors són un perill per als ocells, igual que ho són les carreteres i les línies elèctriques. Això no vol dir que s’hagi d’eliminar tot. S’ha de fer una valoració seriosa i prendre decisions al màxim de correctes perquè tinguin poc impacte, i la natura ja aprèn a adaptar-se. Històricament no s’ha tingut en compte i cal lluitar perquè les poblacions d’aus són cada cop menors i més sensibles.
Han treballat en l’elaboració de l’atles dels ocells nidificants de Catalunya.
És el tercer atles, ja està fet i sortirà publicat aquest any. Des de l’ICO també hem coordinat l’Atles dels ocells nidificants d’Europa. Aquesta és la gran bandera que hem pogut onejar després de molts anys d’esforç de la institució. Hem treballat molt i al costat dels francesos i els alemanys, que tenen pressupostos entre 10 i 20 vegades superiors, hem fet coses fins i tot millors.
Hi ha molt de voluntarisme, doncs?
Sí, l’ICO és una institució que té uns catorze treballadors, una estructura de gent amb una competència científica molt alta. Treballem molt amb el cor i amb l’estimació als ocells d’ornitòlegs voluntaris que generen al voltant d’un milió de dades cada any. Si això ho haguéssim de pagar no es podria fer amb diners i és un servei que el país necessita.
Quin futur els espera, als ocells?
Vull ser optimista. La natura és viva i no l’acabarem pas. Si aprenem a cuidar més l’entorn, que ja ho estem fent, serem a temps de reflotar el nivell de biodiversitat. La natura té una cosa molt bona, es regenera malgrat tot el que la castiguem, cada dia torna a començar. Les coses encara empitjoraran més, però quan realment reaccionem tornarà a arrelar.
De l’escopeta a l’anella
El dia que de ben jove va matar un ocell anellat, la vida de Jordi Baucells va canviar. Aquell descobriment el va portar l’endemà mateix a decidir trencar l’escopeta, alliberar tots els ocells que tenia engabiats i passar al bàndol dels anelladors. Llicenciat en ciències biològiques i enginyer tècnic agrícola, presideix l’ICO des de fa cinc anys, però ja havia estat vinculat a la junta directiva en tres ocasions. Va començar la seva trajectòria al món de l’ornitologia l’any 1983, quan va entrar al Grup d’Anellament Calldetenes-Osona. És empresari del sector de la gestió de residus i de la biodiversitat i durant vuit anys, del 2011 al 2019, va ser regidor de Medi Ambient a l’Ajuntament de Taradell. Assegura que és possible canviar coses des de la institució si es treballa amb un equip conscienciat amb els reptes ambientals.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.