Societat

RAQUEL GIL ARTIGAS

Directora de l'Àrea de Formació i Acompanyament a la Inserció de la Fundació Ared

“Lluitem per una societat sense exclusió”

La Fundació Ared va néixer l’any 1994 al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona (coneguda com Wad-Ras). Maria Teresa Rodríguez, fundadora de l’entitat i monitora de confecció al CP de Wad-Ras, va crear juntament amb cinc dones privades de llibertat una associació per formar les dones en confecció i capacitar-les professionalment perquè aconseguissin una alternativa professional que els permetés reintegrar-se a la societat. Vint-i-set anys després, aquesta associació, que treballa per aconseguir la integració social i laboral de persones en situació de risc d’exclusió social –majoritàriament dones procedents de centres penitenciaris i serveis socials–, ha atès més de 12.000 persones i ha aconseguit unes 3.500 insercions laborals a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Què queda d’aquells inicis al taller de Was-Ras?
Tot i que l’entitat ha crescut molt els darrers anys, continuem treballant per aconseguir atendre totes aquelles persones que es troben en situació de màxima vulnerabilitat. Aquest objectiu és transversal a tots els programes i totes les accions formatives que duem a terme a la Fundació Ared. El que queda dels inicis és l’essència de continuar atenent les dones que provenen de centres penitenciaris, i ho fem mitjançant tots els nostres itineraris de formació ocupacional homologats i els programes específics per a la inserció laboral.
Quins són els principals programes que actualment té en marxa l’entitat?
D’una banda, els cursos de formació ocupacional (de retocs i adaptacions de peces i articles de tèxtil i pell, d’operacions bàsiques de cuina, de pastisseria, i d’atenció sociosanitària a persones dependents) i, de l’altra, programes d’acompanyament i orientació laboral (Incorpora, reincorpora, orientació i acompanyament a la inserció, de mesures actives d’inserció, d’inserció laboral per a dones que pateixen fibromiàlgia, el programa Singulars AredJove i el Làbora). La inclusió és, però, la part més important a què ens dediquem. Treballem per oferir una primera, una segona, una tercera, una quarta o les oportunitats de futur que calguin, justes i dignes per a totes les persones que atenem.
Heu atès quasi 12.000 persones...
Durant els primers 25 anys, la Fundació Ared ha atès 11.274 persones i ha aconseguit 3.561 insercions laborals. Aquest 2020, un any marcat per la pandèmia, el nombre de persones ateses ha augmentat en comparació amb el d’altres anys, havent atès 1.154 persones (el 2019, per exemple, vam atendre 977 persones) i havent aconseguit 323 insercions laborals (el 2019 en vam aconseguir 369).
Quina és la clau de l’èxit?
El factor clau de l’èxit de la nostra fundació és l’acompanyament transversal que es fa a cada una de les persones que atenem individualment. Això és possible gràcies al nostre equip interdisciplinari, molt compromès en la millora de les condicions de les persones que atenem i gràcies al treball en xarxa amb els recursos comunitaris, locals i empresarials.
Com arriben les persones usuàries a la vostra entitat?
Arriben derivades del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), de Serveis Penitenciaris, de Serveis Socials, d’altres entitats, i també de manera individual. Comencen els itineraris formatius i/o d’inserció de l’entitat segons els criteris que estableixen els programes i les necessitats de les persones. Cada participant que arriba a la fundació realitza una entrevista personal amb una educadora social per conèixer a fons la situació de la persona i definir el millor itinerari dins de l’entitat per a la seva inserció sociolaboral. Tenim molt en compte les càrregues familiars de les persones que atenem a l’entitat i treballem per una conciliació efectiva, ja que moltes de les dones que atenem són famílies monomarentals. La mitjana d’edat dels nostres usuaris és d’uns 45 anys i, tot i que la seu de la fundació és a Barcelona ciutat, atenem persones de tot Catalunya.
Quin és el treball del dia a dia?
Acompanyem les persones en els seus processos de formació i inserció laboral a través de les formacions, les tutories individuals i grupals.
Tenir feina i un projecte és clau per a la reinserció de les dones que surten dels centres penitenciaris?
Els processos personals que fan aquestes dones dins dels centres penitenciaris depenen molt de les circumstàncies individuals de cadascuna i, tal com estan establertes actualment les mesures rehabilitadores, dins dels centres penitenciaris és difícil poder fer un acompanyament individualitzat. El passat, moltes vegades, el volen oblidar però no poden perquè els pesa massa. Potser el que perden una mica de vista és el present, perquè el centre penitenciari es converteix en una bombolla. El futur el tenen compte però el viuen amb molta por i molta incertesa. Tenir feina o poder reorientar-se laboralment amb una formació és molt important en el procés d’inclusió d’una dona privada de llibertat, però no sempre és fàcil, perquè de cop la bombolla de què parlàvem abans esclata i es troben responsabilitats familiars, sentiments de culpabilitat i voler compensar tot el “temps perdut”. Les diferències entre gèneres també es fan visibles als centres penitenciaris, i les dones pateixen una triple discriminació: pel fet de ser dones, per haver estat privades de llibertat i perquè els centres penitenciaris estan pensats per a homes. Calen més recursos econòmics tant a dins com fora dels centres penitenciaris i prioritzar les mesures penals no privatives de llibertat.
Deuen agrair un acompanyament...
Quan surten del centre penitenciari se senten molt perdudes, i fins i tot desorientades, i, sí, agraeixen que les acompanyem i tenir un lloc de referència per a elles i on creiem en elles. Aquesta vinculació esdevé quelcom màgic perquè comença la transformació en cadascuna d’elles. Aquest canvi no el fem nosaltres, sinó elles, però només necessiten que algú les miri i deixar de ser invisibles.
Recorda algun cas en particular?
El d’una dona, per exemple, que va estar més de deu anys de la seva vida en un centre penitenciari. Aquesta persona no tenia formació i tenia poca experiència laboral. Va sortir del centre amb una autoestima molt baixa i amb problemes de salut. Primer vam abordar els temes de salut i va aconseguir un certificat de discapacitat. Es va formar i va realitzar un curs d’operari de neteja industrial, i mentre realitzava les pràctiques va trobar feina en un restaurant. Actualment està en un ERTO a causa de la pandèmia, però no s’ha quedat amb els braços plegats i es continua formant, ara com a auxiliar de magatzem, per continuar creixent laboralment.
La societat encara té massa prejudicis?
Sí, però en part és lògic que els tingui, perquè es desconeixen les mesures rehabilitadores i perquè vivim en una societat on el càstig ha de ser quelcom exemplar. La rehabilitació és possible, això ho podem constatar, però necessitem més recursos. Vivim en un país on la taxa de criminalitat és de les més baixes d’Europa i, en canvi, la taxa d’empresonament és molt alta. Ens hem d’acostar a models de justícia restaurativa.
Compteu amb la col·laboració de la model Judit Mascó. És important el ressò que aporta?
Des de l’any 2018, la Judit Mascó és la nostra presidenta. El seu gran compromís social i el fet que sigui una persona mediàtica, això ens ha facilitat més ressò com a entitat.
Han estrenat el primer centre de Catalunya exclusiu per a dones sense llar.
La Fundació Ared ha ofert, des de fa onze anys i gràcies a la cessió d’espais de les Salesianes, l’acollida social de persones amb dificultats d’habitatge i la formació i l’acompanyament necessaris per a la seva inclusió social a La Llavor. Aquest any el projecte s’ha reformulat. L’octubre del 2020, La Llavor va obrir les portes com a centre residencial d’inclusió (CRI) per a dones gestionat per Sant Joan de Déu Serveis Socials-Barcelona, en col·laboració amb la Fundació Ared i l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta del primer centre de Catalunya exclusiu per a dones en situació sense llar, les quals la majoria s’han vist afectades per la pandèmia. Aquest nou equipament residencial ofereix acollida a un total de quaranta dones i la fundació hi col·labora en dos vessants: la formació i la inserció laboral, amb l’objectiu d’acompanyar-les en el seu itinerari d’inclusió social i laboral.
La pandèmia ha agreujat encara més la situació de les dones?
La pandèmia afecta principalment les dones. Moltes d’elles han tornat a l’entitat per ser ateses novament. Les conseqüències d’aquesta crisi social i econòmica són i seran més dures i severes amb les persones en situació d’exclusió social, sobretot amb les dones. L’equip de l’àrea social de l’entitat vam detectar que la desescalada del desconfinament que es va dur a terme no comptava amb perspectiva de gènere. Com a prova, vam fer un sondeig entre les nostres alumnes i moltes d’elles inicialment no es van poder incorporar a les formacions de l’estiu perquè són mares i no podien conciliar. El futur és difícil i incert, ja que és molt canviant i inestable. Des de la fundació seguirem treballant per millorar les desigualtats socials.
També s’han agreujat els casos de violència masclista.
Sí, som un reflex de la societat i atenem dones que han estat víctimes de violència de gènere. El context de la pandèmia del coronavirus ha fet evident i ha potenciat una altra pandèmia molt greu, la de la violència masclista. A la Fundació Ared comptem amb el programa d’integració sociolaboral adreçat a dones víctimes de violència de gènere. A través d’aquest programa volem afavorir l’empoderament i la inclusió social i laboral de les dones ateses per tal d’aconseguir una nova oportunitat de vida digna, lliure i independent que els permeti sortir de la situació de violència que han patit.
Què demanaria al nou govern?
Més recursos per portar a terme els nostres projectes i, per tant, treballar per la nostra missió. Necessitem un compromís més gran i ferm en polítiques socials. S’ha evidenciat, sobretot amb la crisi sanitària i social que estem vivint actualment, que les entitats socials duem a terme una tasca fonamental per donar resposta a necessitats socials molt complicades, i per això és imprescindible més suport quant a recursos.
Quins projectes de futur tenen?
Seguir lluitant amb la mateixa convicció per una societat sense inclusiva. Ens agradaria poder potenciar i consolidar el treball en xarxa, primer en el nostre districte, el de Sant Martí, i anar ampliant aquesta xarxa amortidora de l’exclusió als altres barris de Barcelona i continuar per la resta del territori català. Aquest tipus de col·laboració l’hem potenciat durant el confinament creant aliances amb altres entitats i empreses amb l’objectiu de donar una resposta efectiva a les necessitats de les persones que atenem i també a famílies vulnerables de la ciutat.

Diferents maneres de col·laborar

Hi ha moltes maneres de col·laborar amb la Fundació Ared (fundacioared.org) i ajudar, així, moltes dones en el seu camí cap a la plena ciutadania. Una d’elles és ser soci/a col·laborador/a, fent una aportació periòdica variable segons cada necessitat. També es pot fer una donació puntual, donar l’herència o un llegat, o bé fer-se voluntari/a. Així mateix, les empreses es poden implicar en la Fundació Ared a través de diferents projectes. “Actualment són moltes les empreses que han pres consciència de la gravetat dels problemes socials que les envolten i és clau el seu paper com a generadores d’esperança”, recalca Raquel Gil. També es pot comprar productes a Salta, Empresa d’Inserció de la Fundació Ared. Salta compta amb un taller de confecció tèxtil, un càtering i un obrador. Cada una de les línies de producció elabora productes d’alta qualitat, sostenibles i socialment responsables.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.