Música

BETH

CANTANT

“Alçaré la veu contra totes les injustícies”

Hi ha cançons del 2008 que no havia ensenyat fins ara perquè llavors tenia algú al costat que em va anul·lar com a artista
Podria cantar la resta de la meva vida en castellà i ser independentista. Per a mi llengua i ideologia són coses diferents

T orna Beth Rodergas i Cols (Súria, 1981) o, simplement, Beth. I ho fa amb Origen (U98 Music), el seu cinquè disc d’estudi en gairebé dues dècades de carrera, que trenca un silenci discogràfic de vuit anys, ja que el seu treball anterior, Família, es va publicar el 2013. Durant aquests anys en què ha estat menys exposada als focus mediàtics –sobretot des de la perspectiva d’aquells que, més a la resta de l’Estat que aquí, la recorden només per haver passat per Operación Triunfo i el Festival d’Eurovisió–, Beth no ha estat gens parada: a més d’haver estat mare d’una nena de 9 anys i un nen de 4, ha fet teatre (La dona vinguda del futur, Pels pèls, Flor de Nit, El cabaret, Geronimo Stilton, Blank); ha continuat fent alguns concerts, pel seu compte i amb la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya; el 2019 va publicar el llibre Nyam! Cuina, cançons i vida i, juntament amb la seva mare, ha posat en marxa LittleLia , una marca de roba per a nens i nenes, que ara també s’està ampliant “a les mares”. Fa poc més d’una setmana, el dimarts 23 de març, es va publicar Origen, i just l’endemà Beth el va presentar en directe a la sala Luz de Gas de Barcelona.

Com va anar a Luz de Gas?
Superbé, crec que no podia haver anat millor. A banda que estava ple, vaig sortir a l’escenari i amb la primera cançó el públic ja va aplaudir com si fos el final del concert! Porto uns músics boníssims i va sonar molt bé. A més, vaig notar una gran energia per part de la gent, i això que era una situació complicada, perquè el disc acabava de sortir el dia abans i pràcticament ningú coneixia les cançons. Va ser una nit que no oblidaré mai. Després del concert vaig estar signant discos i fent-me fotos amb la gent durant una hora i mitja. L’endemà estava molt cansada, però també molt feliç, intentant assimilar tot el que havia passat.
Suposo que hi havia moltes ganes de veure-la en directe. Feia quan de temps que no actuava a Barcelona?
La veritat és que ni me’n recordo. Però crec que no va ser només això. Crec que, en general, la gent té moltes ganes de tornar a sortir i anar a concerts, i això es nota en l’ambient. Potser per a molta gent que estava aquella nit a Luz de Gas aquell era el seu primer concert en un any, i això crea la sensació que estàs vivint una cosa especial, una mica prohibida. Abans anaves a un concert i ja està, no donaves gaire importància al fet perquè ho feies més sovint. Això demostra que fins i tot de les desgràcies en poden sortir coses bones.
Parlant de la pandèmia, potser també ha retardat el llançament d’aquest disc?
Potser sense pandèmia el disc hauria sortit una mica abans, però no gaire, perquè de fet amb el productor, Albert Solà, no hi vam posar fil a l’agulla fins al gener o febrer del 2020. I hem anat al nostre ritme, al marge de com evolucionaven els esdeveniments, perquè volia que tot plegat quedés molt bé. Jo em deia a mi mateixa: Beth, si no has fet un disc en set anys, ara ja no vindrà de dos mesos, i no el donarem per acabat fins que no estigui tot perfecte.
Per què el disc es titula ‘Origen’?
Per a mi és una paraula que té molts significats i, a més, jo buscava una paraula que fos igual en català i en castellà. D’una banda, simbolitza el meu origen com a autora, perquè entre les cançons del disc n’hi ha algunes que són les primeres que vaig compondre, fins i tot anteriors als meus discos en català, Segueix-me el fil (2010) i Família (2013). A més, pel que fa a so, aquestes melodies em recorden molt Mecano, Rosana o Sau, moltes coses del pop espanyol i català que jo recordo haver escoltat de petita. Origen també reflecteix la meva part més hippy, amb les fotos que vam fer per a la portada i la promoció, al mig d’un bosc, al Montseny. Jo mateix visc molt a prop de la natura. I crec que aquest any que hem passat ens ha portat a l’origen de les coses, a buscar un nivell més profund dins la nostra existència, no tan superficial.
Parlant de la portada, és curiosa la similitud amb la del ja cèlebre ‘Folklore’ de Taylor Swift, també amb ella al mig d’un bosc, en blanc i negre...
És pura casualitat. De fet, la sessió de fotos la vam fer abans que jo descobrís Folklore, un disc que, d’altra banda, m’encanta, tot i que abans la seva música no m’havia interessat especialment. Jo ja havia fet altres sessions de fotos al mig de la natura i, en aquest cas, tenia clar que volia que es veiessin arbres i arrels. Actualment és difícil no coincidir amb altres artistes en aspectes molt difícils. Per exemple, vaig buscar que no hi hagués un altre disc titulat Origen i, quan pensava que no n’hi hauria cap, ho vaig compartir a les xarxes i una seguidora em va contestar que Damià Olivella havia publicat el 2014 un disc titulat Origen. Però vaig decidir mantenir el títol.
Mirem una mica enrere. Com ha vist evolucionar la seva carrera, des dels seus orígens a ‘Operación Triunfo’, amb una perspectiva més comercial, fins als seus últims treballs, més personals.
Per a mi totes les etapes tenen un sentit. És evident que sense haver passat per O.T. jo mai no hauria pogut gravar un disc als 21 anys. Després, disc a disc, amb molta calma, he anat trobant el meu estil, tot i que en realitat aquesta és una recerca que no s’acaba mai. Ara mateix no sé com serà el meu següent disc, si sonarà més folk o en la línia més electrònica d’Origen. Soc força tastaolletes i crec que també és maco anar descobrint al llarg dels anys la teva pròpia personalitat com a artista.
Com va contactar amb Albert Solà perquè assumís la producció del disc?
Tot va ser gràcies a Jordi Puig, d’U98 Music: ell té molt a veure amb tot el procés d’aquest disc. Ens vam trobar en un concert de Litus a Luz de Gas i jo li vaig dir que tenia unes cançons però no tenia gaire clar com plasmar-les en un disc. En Jordi em va posar en contacte amb l’Albert i en David Ros, que m’ha ajudat a compondre les cançons en català del disc. La gravació del disc ha suposat una manera diferent de treballar, tant per a mi com per a l’Albert. D’una banda, no va ser anar a un estudi de gravació cada dia durant quatre setmanes seguides, sinó que hem anat gravant cançó per cançó, amb parèntesis de temps i moltes vegades treballant a distància. A més, l’Albert està acostumat que els músics li passin la seva part i que ell l’acabi d’elaborar pel seu compte, però jo volia estar present en tot el procés de la producció. La veritat és que ens hem entès molt bé i ha estat un treball superefectiu. En el disc hi ha molta cosa programada, però jo vaig insistir que també hi volia instruments reals, i el resultat és una mescla de les dues coses, amb baixos, pianos i algunes bateries de veritat.
El disc s’obre i es tanca amb dues cançons en anglès i també inclou vuit cançons en castellà i tres en català. Totes són composicions seves?
Totes, excepte les tres en català, que vaig fer a mitges amb en David, Que tremolin els arbres , Quan i Respira, que a més formen com un grupet. En el disc hi ha diferents famílies de cançons en funció de la llengua, l’estil o el missatge, i les cançons en català són les més positives.
‘Respira’ resulta un concepte molt vigent i necessari, tal com està tot.
Sí, encaixa bastant amb el que estem vivint, sense haver-ho pretès, realment. Necessitem més que mai respirar.
I una altra família de cançons?
La formarien algunes cançons en castellà, com ara No va, Dudas, Sigo aquí i Quiero repetir, que parlen d’amor i desamor, perquè van sorgir en un moment en què jo passava per una relació complicada. Les vaig escriure entre els anys 2008 i 2009. Si no les he mostrat fins ara és perquè llavors em vaig deixar influenciar per una persona que tenia al costat i que em va anul·lar bastant com a artista, fins al punt que vaig pensar que aquelles cançons no eren prou bones. I ara crec que no són tan bones ni tan dolentes, que són el que són i que mereixen ser escoltades. Comprovar ara que agraden a la gent és molt alliberador i motivador perquè em pugi l’autoestima com a autora i continuar fent cançons, les meves cançons.
Aquest plurilingüisme ja forma part de la seva idiosincràsia com a artista?
Jo crec que sí, perquè sempre he cantat en català, castellà i anglès, tres idiomes en què em puc expressar, i m’encanta fer-ho. Segueix-me el fil i Família eren íntegrament en català, però abans al disc en anglès, My own way home (2006), també hi havia algun tema en castellà. Sempre he cregut que un artista té la llibertat per fer el que li doni la gana, però ara encara més, perquè les discogràfiques no tenen tant de pes i, més que les lleis del mercat, manen les cançons. Quan jo vaig estar a O.T. era impensable que s’hi poguessin escoltar cançons en català o en euskera.
De fet, per a molts dels seus seguidors de la resta de l’Estat, ‘Origen’ pot representar una sorpresa, perquè gairebé li havien perdut la pista.
Sí, ara tinc molta feina a fer en aquest sentit, no per començar des de zero, però gairebé. Quan vagi a fer promoció a Madrid, hauré d’explicar que estic viva i que mai no he parat de fer coses. És un repte, però ja m’agraden els reptes. Sé que hi ha gent a l’Estat espanyol i a Llatinoamèrica que em segueix i m’escolta, però que també hi ha molta gent que no sap qui soc. Serà com tornar a començar, però més madura i també més lliure que fa 18 anys.
Quan es va sentir artísticament lliure?
Entre el primer i el segon disc, entre el castellà i l’anglès per entendre’ns, va haver-hi un punt d’inflexió total, perquè va ser en aquell moment quan vaig agafar les regnes de la meva carrera, què volia fer i amb qui volia fer-ho, pagant-me jo mateixa la producció del disc per aconseguir-ho. En realitat, ja fa molts anys que soc lliure en aquest sentit. Abans no ho havia estat, però era un peatge que no només pagàvem els d’Operación Triunfo sinó molts artistes, perquè així funcionava la vella escola. Ara un artista ja no depèn tant de les discogràfiques. D’això parla justament la primera cançó del disc, Love the music, la més antiga d’Origen, que vaig compondre el 2005 a Londres. El missatge és: estic cansada de ser el que ells vulguin, deixeu-me fer a mi.
S’ha manifestat públicament a favor de la independència de Catalunya. No és incompatible amb el fet de publicar un disc amb majoria de temes en castellà?
Per a mi les ideologies polítiques i les llengües són coses absolutament diferents, que intento separar, encara que una part del públic no sempre ho faci. Jo podria cantar la resta de la meva vida en castellà i continuar sent catalanista i independentista.
Però ara ‘torna’a Espanya i sap que probablement li preguntaran pel procés...
Sí, és un tema delicat. Sé que si vaig de promoció per les Espanyes m’hauria de mossegar la llengua i no sé fer-ho gaire, encara que pugui resultar l’opció més intel·ligent. Els meus ideals estaran sempre per sobre de les estratègies comercials, i les injustícies em cremen des que era petita, no les suporto. Per això alçaré la veu contra totes les injustícies, ja sigui la que pateixen els presos catalans o qualsevol altra persona o col·lectiu d’un altres país. Per a mi és molt més important ser coherent i dormir tranquil·la que no pas que em deixin de seguir a les xarxes socials per expressar el que sento realment, cosa que ja m’ha passat més d’una vegada.

Cantant i empresària, fent equip amb la mare

Diu Beth Rodergas que va heretar la creativitat de la seva mare, Maria Cols, perquè “li encanta pintar, cuinar, restaurar mobles...” En bona part, va ser la mare qui li va inspirar el llibre Nyam! i ara treballen juntes en la marca de roba LittleLia: “Entre ella i jo ho fem gairebé tot, excepte la confecció de la roba, que ara la porta a terme un taller de Mataró. És un projecte que ens manté molt unides i ens ho passem superbé”, explica. A propòsit, Lia és el nom de la seva filla. De moment, LittleLia és compatible amb les presentacions en directe del disc, tot i que la cosa es va animant. La gira continuarà aquest cap de setmana: dissabte a Cornellà del Terri i diumenge a Palafolls, i també arribarà el 18 d’abril a Bescanó, el 8 de maig a Lleida, el 9 de juliol a Barcelona, el 21 de juliol a Manresa, el 24 de juliol a Pals i el 5 d’agost a Menorca. Mentrestant va teixint noves cançons i pensant en un nou disc, que no trigarà vuit anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.