Societat

MARTA ZAMBUDIO

Plataforma per la Dignitat

“Molta gent es pensa que aquí encara anem de liana en liana”

Són talls indiscriminats del subministrament elèctric, que no tenen res a veure amb el fet de pagar o no pagar els rebuts
En quaranta anys no s’ha fet res i les instal·lacions i els equipaments dels habitatges han canviat molt en aquest temps

A principis del 2019, els veïns del barri gironí de la Font de la Pólvora sortien al carrer al darrere d’unes pancartes que deixaven clar que no eren delinqüents i que ja n’hi havia prou, de talls de llum. Era el preludi d’una mobilització que s’ha mantingut ferma fins ara i que posa en evidència la distància sideral que hi ha entre el centre de la ciutat i alguns barris perifèrics.

Pocs gironins s’atreveixen a fer un tomb pel barri de la Font de la Pólvora. El nom els inspira les pors més diverses i l’associen directament a tota mena de delinqüències, reals o imaginàries.

Es tracta d’un barri relativament jove i una de les zones més deprimides i marginades de la ciutat. Es va aixecar durant la dècada del 1960 per allotjar l’onada d’immigrants de l’Estat espanyol que arribaven a Girona i que no disposaven d’un habitatge mínimament digne. En un primer moment, es va crear un centre d’acollida a l’actual sector de Fontajau, però ben aviat es va veure desbordat i els immigrants van construir barraques a la muntanya de Montjuïc. Finalment, les autoritats de l’època van decidir projectar un nou assentament a la Font de la Pólvora per allotjar ràpidament, en blocs d’apartaments de mala qualitat, els nouvinguts. Actualment hi ha 462 habitatges, després que s’enderroquessin tres blocs d’edificis en mal estat, on viuen entre 4.000 i 5.000 persones.

Marta Zambudio, una de les cares visibles de la Plataforma per la Dignitat Font de la Pólvora, fa 18 anys que hi viu i més d’un quart de segle que està vinculada a un espai estigmatitzat i maltractat on els constants talls del subministrament elèctric s’han convertit en una norma i un problema social de gran magnitud.

Som a tres quilòmetres del centre de Girona, però no sembla que hi hagi cap cordó que lligui el barri amb el nucli de la ciutat...
Si no hi tens ningú, aquí no sols venir a fer un passeig ni a comprar a cap botiga, ni hi ha res que et cridi l’atenció per venir.
Hi ha qui assegura que aquesta indiferència entre el barri i la ciutat és mútua. Tot i això, sembla que les coses estan millorant en els darrers temps.
És veritat que el barri ha millorat molt en aquests últims anys i hi ha hagut molt d’esforç per part d’entitats i moviments socials, però continua molt descuidat i ens sentim abandonats.
Si hem d’establir prioritats, quin és, en aquests moments, el problema més urgent per resoldre que té el barri?
Ara mateix, una de les problemàtiques que més ens afecten, a banda de l’atur, la falta d’habitatge digne i la falta d’oportunitats, són els talls de llum, que ens afecten des de fa sis o set anys, però que últimament s’han incrementat de manera alarmant. Són talls indiscriminats del subministrament elèctric, que no tenen res a veure amb el fet de pagar o no pagar els rebuts.
Com una mena de loteria del desastre?
La llum salta sense avisar, i no sabem si és pel consum o perquè la línia no està bé, però el fet és que això afecta qualsevol família i ho fa passar molt malament als veïns. Aquest cap de setmana passat, per posar-ne un exemple, ha fet una mica més de fresca i, potser per una qüestió de consum, algunes famílies de quatre carrers han estat vuit hores seguides sense llum. Al cap d’una estona va tornar, es va mantenir durant uns deu minuts i va tornar a marxar. Aquests veïns van quedar sense llum tota la nit. Han de pensar que hi ha persones que depenen de màquines d’oxigen i d’altres que necessiten conservar medicaments en fred, o mil circumstàncies diferents que depenen del funcionament elèctric. El problema, però, també es dona a l’estiu, perquè el menjar de les neveres es fa malbé. És un problema molt greu i passa gairebé cada dia en algun moment o altre, durant tot l’any.
Quines mesures estan prenent per intentar resoldre aquest conflicte?
A finals del 2018, un grup de veïns, una quarantena per ser més exactes, vam crear la Plataforma per la Dignitat Font de la Pólvora, per donar visibilitat als problemes del barri i denunciar el paper d’Endesa i la passivitat de l’Ajuntament de Girona. Ens vam reunir per primera vegada el 22 de desembre, per fer front comú als talls de llum “indiscriminats” que ja feia anys que ens afectaven. La Plataforma per la Dignitat Font de la Pólvora va néixer amb la voluntat autoorganitzativa dels ciutadans de Girona Est, amb la vocació de conscienciar la resta de gironins d’una situació “profundament injusta”.
I ho estan aconseguint?
Des del principi vam fer reunions amb tots els partits polítics de Girona i vam aconseguir portar-ho al ple de l’Ajuntament i obtenir un acord perquè la gent pogués regularitzar la seva connexió al subministrament i posar comptadors on no n’hi havia. El ple ens va donar suport i semblava que tirava endavant. Però amb la pandèmia tot es va aturar.
El problema sembla prou seriós per pujar alguns escalons en la reclamació.
També ho vam dur al Parlament en tres ocasions, i en les tres ocasions es va aprovar, però tot es va quedar al “calaix de les coses aprovades”, on va a parar tot allò que s’aprova però que no s’arriba a portar mai a terme, i això és molt greu. Jo penso que a la ciutat de Girona, a part de les moltes persones que viuen al carrer, els talls de subministrament deuen ser una de les necessitats socials més urgents i principals a resoldre.
Si això dels talls afectés barris del centre de la ciutat, creu que s’haurien pres més seriosament la solució del problema?
Segur. En algunes ocasions, des de la premsa i des de les administracions es va insinuar que la culpa era nostra i que la raó de tot plegat era el frau, les connexions il·legals. Nosaltres això no ho sabem. El que sabem és que, si paguem les nostres factures, ningú ens pot dir que en fem un ús fraudulent, i encara és més greu que es continuï estigmatitzant un barri com el nostre i que es faci des de les mateixes administracions.
Però, de frau, n’hi ha?
Potser hi ha frau, però com a la resta de la ciutat de Girona. Hi ha estudis que demostren que hi ha frau a tots els barris. El problema és un altre i és que aquí no s’ha mantingut correctament la infraestructura. Endesa no ha invertit gens en la infraestructura elèctrica del barri. Estem pendents d’una auditoria energètica i, tot i que entenem que hi pot haver frau, també sabem que en quaranta anys no s’ha fet res i que les instal·lacions i els equipaments de les cases han canviat molt en aquests quaranta anys.
És evident que el grau d’electrificació dels habitatges no ha parat d’augmentar.
Abans, la gent, amb sort, tenia nevera, televisor i algunes bombetes, però en les darreres dècades les llars han canviat molt. La gent es pensa que aquí anem de liana en liana, però també tenim aire condicionat, rentadora, assecadora, microones i vitroceràmica. Som un barri molt més semblant als altres barris de la ciutat del que la gent es pensa, i tenim les mateixes necessitats, encara que alguns no ho vulguin entendre. La Font de la Pólvora també és Girona.
I no hi ha cap alternativa energètica que pugui substituir en part l’electricitat, com el gas, per exemple?
Aquí no tenim gas natural per escalfar-nos com a la resta de barris. Depenem de la llum, i això encara empitjora més la situació. La gent del barri ha d’utilitzar bombones de butà, estufes de llenya i totes les solucions que pot per evitar passar fred a casa o estar a les fosques. L’Ajuntament va repartir estufes i bombones de butà a les persones més vulnerables, però això són pegats. Si jo pago llum, per què he d’utilitzar butà? No és un caprici, és un dret que tenim.
Al darrere d’aquests talls de subministrament elèctric, segur que s’hi amaguen drames personals difícils de comprendre des de fora. Ens en pot posar alguns exemples?
Hi ha nens petits, i no tan petits, que no poden llegir ni fer els deures per falta d’electricitat. Recordo una vegada que va venir un agent municipal a entregar una carta a un veí i em va preguntar què feia la meva filla a l’escala i li vaig dir que feia els deures perquè a casa no s’hi veia. L’agent em va preguntar per què no tenia llum i li vaig dir que me l’havien tallat, però no perquè no hagués pagat, sinó perquè la tallen indiscriminadament i sense avisar.
Tot plegat deu acabar afectant l’absentisme escolar, que crec que és un altre dels problemes importants que afecten el barri...
Els infants i joves tenen ansietat perquè no poden fer els deures i, si no fan els deures, no volen anar a classe, i això evidentment incrementa l’absentisme. Però això tan sols és una petita part dels efectes dels talls de subministrament a les nostres vides quotidianes. D’altres arriben a casa i, com que no hi ha llum, no es poden dutxar o menjar calent. I això a Girona, avui dia, en ple segle XXI.
Confinar-se en un pis ja és prou dur, però si a més no disposes d’electricitat i no pots tenir els serveis i entreteniments habituals, la cosa deu ser insuportable. Com ha afectat tota aquesta crisi sanitària els veïns del barri de la Font de la Pólvora?
Durant la pandèmia, hi havia famílies senceres tancades a casa durant 36 hores seguides, sense electricitat ni internet, òbviament. Gent aïllada en habitacions sense llum o sense poder escalfar ni un plat de sopa. Ha estat i és un problema molt greu i considero que no s’ha fet, ni s’està fent prou per part dels responsables de l’administració i de l’empresa per poder-ho solucionar.
Se senten emparats per les altres entitats socials que treballen al barri o, per contra, estan sols en aquesta lluita?
Càritas Diocesana de Girona i la resta d’entitats que intervenen al barri ens han donat suport sempre en la lluita de la Plataforma per la Dignitat. Fa temps que tots tenen clar que es tracta d’un tema de drets humans, i han portat la denúncia als mitjans i la volen fer arribar fins a l’ONU si és necessari, seguint l’exemple de la Cañada Real, a Madrid.
Un altre barri estigmatitzat. Vostè creu que algun dia es podrà superar aquesta aversió emocional que hi ha entre el centre de la ciutat i alguns barris perifèrics, aversió que, d’altra banda, està força estesa a la majoria de ciutats del planeta, o, per contra, la gent del centre continuarà, durant molts anys, sentint pànic davant la idea fer un volt pel barri de la Font de la Pólvora. Han trobat molta reticència per part de la resta de la ciutat?
Al principi de moure tot aquest tema dels talls de subministrament, sí que vam trobar molta resistència perquè la gent es pensava, i es pensa en bona part, que a la Font de la Pólvora tots som delinqüents i estem esperant que arribi algú de fora per atracar-lo. Som com el llop del conte, però tampoc culpo els veïns de la ciutat, ja que ells només han tingut una versió del que som i del que fem als barris de l’Est de Girona, però quan ho expliques i hi treballes més a fons, t’adones que hi ha gent molt implicada per tota la ciutat de Girona. Fins i tot hi ha gent que fa seva la nostra lluita i la defensa igual que tu encara que no els afecti personalment. Jo he vist veïnes de Girona explicar el que passa aquí amb la mateixa intensitat que ho fem nosaltres. Potser som un barri marginal i ho continuarem sent durant molt temps, però si no ens fem conèixer sempre correrà una versió de nosaltres i del nostre barri que no serà en primera persona i els estigmes es mantindran.

Viure a les fosques

Marta Zambudio va néixer al barri de Santa Eugènia, a Girona, però fa divuit anys que viu a la Font de la Pólvora, el barri amb el nivell de renda més baix de l’acomodada ciutat de Girona, un barri format en bona part per famílies d’ètnia gitana que des de fa massa anys viuen bona part de l’any a les fosques, pels continuats talls del subministrament elèctric de la companyia Endesa, una situació que fa la vida molt difícil en una societat tan electrificada com la nostra. Mes enllà d’una qüestió comercial, de servei, tant la gent de la Plataforma per la Dignitat com la de les altres entitats socials que treballen al barri ho veuen com una qüestió de drets humans, i des d’aquest punt de vista ho volen plantejar a les instàncies que calgui. Arribar a casa i no saber si tindràs llum, tot i haver pagat els rebuts, vulnera els drets més elementals de les persones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.