Salut

La Covid no dona treva a Europa

L’OMS avisa que la nova onada és “greu” i que els contagis continuen sent massa alts

La vacunació encara és insuficient i no permet relaxar per ara les restriccions al Vell Continent

Europa entoma la que espera que sigui l’última onada de la pandèmia. Amb un nivell de vacunació encara insuficient, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no veu motius per abaixar la guàrdia a l’Europa continental, mentre que el Regne Unit ja reprèn part de la seva vida social gràcies a una ràpida vacunació.

“La situació a la regió és greu, cada setmana es detecten 1,6 milions de casos nous, 9.500 cada hora, 160 persones cada minut”, va alertar ahir el responsable de l’OMS a Europa, Hans Kluge. Gran part del territori continua en alerta per l’alt nivell de contagis, sobretot França, Polònia i Suècia. Lleugerament millor estan Alemanya, Itàlia i l’Estat espanyol, però tenen taxes d’incidència superiors als 100 casos per cada 100.000 habitants en els darrers 14 dies.

Els efectes de la vacunació són limitats de moment, ja que poc més del 15% de la població ha rebut la primera dosi de la vacuna i al voltant d’un 6,4% les ha rebut totes dues. “Hi ha alguns primers signes que indiquen que la transmissió pot estar disminuint a diversos països”, va admetre ahir Kluge referint-se a la disminució d’infeccions i hospitalitzacions entre la gent gran.

Però l’OMS és taxativa: “Això no vol dir que les taxes de transmissió siguin baixes.” Clarament no ho són i l’organització internacional demana a les autoritats sanitàries de la UE que mantinguin les mesures anti-Covid per reduir-les.

L’avenç de l’enèsima onada de la pandèmia al club europeu contrasta amb el declivi al Regne Unit. A l’illa britànica hi ha hagut una incidència inferior als 30 casos per cada 100.000 habitants en els darrers set dies i acaben d’iniciar la desescalada, després d’haver posat la primera dosi de la vacuna a gairebé la meitat de la població. L’èxit de la campanya de vacunació del govern de Boris Johnson és un cop a l’orgull de Brussel·les, que fa mans i mànigues per reflotar l’empantanegada estratègia de vacunació de la UE. Ha encarregat a Pfizer-BioNTech la remuntada amb l’esperança d’assolir l’objectiu del 70% de la població vacunada a finals d’estiu.

Com a senyal de confiança, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es va posar ahir la primera dosi d’aquest antídot. “Com més ràpid vacunem, més aviat podrem controlar la pandèmia”, va afirmar.

Desgavell de criteris

Brussel·les assegura que en les pròximes setmanes s’acceleraran les injeccions de Pfizer-BioNTech, mentre continua el desgavell per a l’administració d’Oxford-AstraZeneca i Janssen. Ignorant l’aval científic de l’Agència Europea del Medicament a totes dues, els governs de la UE n’estan restringint l’ús, però cadascú va a la seva perquè les competències sanitàries són exclusives dels estats. A la disparitat de criteris per injectar AstraZeneca entre els socis europeus, ahir s’hi va afegir una veu discordant contra la paralització de Janssen. França en posarà les dosis que ja ha rebut fent cas omís de les indicacions de la companyia, que ha demanat aturar-la mentre als Estats Units s’estudien sis casos rars de trombosi entre gairebé set milions de vacunats.

Europa es queixa molt dels problemes de subministrament, però qui realment és a la cua en vacunacions és el sud global. Més de 170 exlíders i premis Nobel van demanar ahir l’aixecament de les patents de les vacunes per augmentar la producció i arribar a tots els racons del planeta, també als més pobres. Les ONG també denuncien el “monopoli” de les farmacèutiques amb aquests productes desenvolupats en gran part amb fons públics i exigeixen als governs més control en l’ús de les patents i els preus.

Vinculen les trombosis causades per AstraZeneca a la proteïna FP4

Una proteïna anomenada factor plaquetari 4 o FP4 és la que ha pogut originar els trombes desenvolupats per setze persones a Alemanya, Àustria i Noruega, després de ser vacunades amb AstraZeneca, segons dos estudis publicats a la revista nord-americana The New England Journal of Medicine. Aquesta proteïna provoca que el sistema immunitari generi anticossos contra la vacuna, la qual cosa pot induir a episodis trombòtics acompanyats d’un descens en el nivell de plaquetes a la sang, que paradoxalment són les causants dels coàguls. Els autors dels estudis destaquen que aquests anticossos induïts per la proteïna FP4 es poden detectar amb un test diagnòstic que s’utilitza als hospitals per detectar un trastorn similar desencadenat per l’heparina –un fàrmac anticoagulant–, mitjançant un procés en què també es generen anticossos contra l’FP4 i també es produeixen trombosis amb baix nivell de plaquetes. El primer estudi analitza el cas d’11 pacients vacunats a Alemanya i Àustria que han desenvolupat trombosi després de ser vacunats amb el fàrmac britànic. Nou eren dones i tenien una mitjana d’edat de 36 anys. Entre cinc i 16 dies després d’haver-se vacunat, van començar a tenir un o més símptomes trombòtics, amb l’excepció d’un cas que va tenir una hemorràgia intracranial mortal. En nou pacients es va detectar trombosi venosa cerebral, però uns quants també tenien afectats vasos sanguinis en altres parts del cos. Sis van morir. Tot i que les trombosis van afectar diversos òrgans, tots tenien en comú la presència d’anticossos contra l’FP4 i dèficit de plaquetes a la sang. Les persones de l’estudi noruec –quatre dones i un home d’entre 32 i 54 anys– van presentar símptomes entre el setè i el desè dia després de la primera dosi. Tots van desenvolupar trombes en llocs no habituals. Tres van morir. Tots també tenien alts nivells d’anticossos contra la proteïna FP4 de les plaquetes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.