Política

Absolen els dos mossos que van acompanyar Puigdemont

El magistrat sosté que van “ajudar” l’expresident “fugitiu”, però que no van cometre el delicte d’encobriment, ja que no inclou la sedició i ho van fer en el seu temps lliure, sense abús del càrrec

Sense càstig en compliment del principi de legalitat vigent. És l’essència de la sentència del magistrat de l’Audiencia Nacional, que ha absolt els dos agents dels Mossos jutjats per haver acompanyat l’expresident Puigdemont el 2018, adduint que l’article del delicte d’encobriment pel qual el fiscal els volia castigar, a un any i mig de presó, no encaixa amb els fets provats, perquè no es compleixen dos requisits exigits: l’encobriment no es recull per al delicte de sedició i ells “no ho van fer amb abús de funcions públiques”, perquè van acompanyar-lo quan tenien dies de festa.

En la sentència, coneguda ahir, el magistrat José Manuel Fernández-Prieto sosté que els agents Carlos de Pedro López i Xavier Goicoechea, quan el març del 2018 van a Waterloo, només amb les gestions que feien a la casa on viu l’expresident de la Generalitat “ja ajuden el fugitiu” del territori espanyol.

Hi afegeix que quan el 23 de març una persona els truca perquè vagin a recollir l’expresident a Estocolm per tornar a Bèlgica en cotxe, i fent 2.000 quilòmetres en carretera, “la intenció dels acusats era ajudar Puigdemont a tornar a Bèlgica i evitar la seva identificació en algun lloc on es pogués executar l’ordre europea de detenció”, reactivada el 25 de març pel jutge Llarena, que és el mateix dia que l’expresident és detingut al seu pas per Alemanya i els seus quatre acompanyants són deixats en llibertat.

En la resolució, el magistrat del jutjat central penal 1 exposa que el delicte d’encobriment, de manera genèrica, té dos requisits: el primer, que es tingui coneixement del fet delictiu a tapar, fet que no descarta en el cas dels agents quan van afirmar que el seu encàrrec era dur-lo davant la fiscalia belga en reactivar-se l’ordre de crida i cerca contra ell. El segon requisit és que actuessin amb “abús de funcions públiques”, fet que el magistrat descarta al principi de la resolució, en considerar cert que aquells dies lliuraven de la feina i, per tant, no van usar el seu càrrec de funcionari –ni portaven pistoles, com van explicar en el judici– per suposadament donar cobertura a l’expresident.

El magistrat, de manera elegant, exposa l’error de la fiscalia de mantenir l’acusació per l’apartat 3 de l’article 451 per als dos agents. Precisa que “indiciàriament” podrien ser-ne autors, però en aquest tipus es requereix abús de funció pública, que –insisteix– en el seu cas no es compleix, i alhora aquest delicte es pot usar per encobrir el delicte de rebel·lió, però no el de sedició.

En concret, el jutge afirma que malgrat que Puigdemont és encara acusat per rebel·lió i no ha estat jutjat, el Suprem en la sentència del 14 d’octubre del 2019 va condemnar els líders independentistes pel delicte de sedició i no pas pel de rebel·lió com volia la fiscalia. Hi afegeix que seria insòlit que els fets col·lectius de la tardor del 2017 a Catalunya recollits en aquella sentència siguin qualificats de manera diferent de la fixada pel Suprem si un dia jutja els exiliats. Així doncs, com que els fets provats –“l’ajuda” a l’expresident– no encaixen amb els requisits de l’encobriment, el jutge conclou que ha d’absoldre per complir la legalitat. Els dos agents van rebre la felicitació dels expresidents Puigdemont i Torra, a les xarxes socials.

LA FRASE

Van ajudar el president fugitiu, però no ho van fer amb abús de funcions públiques
José M. Fernández
-Prieto
magistrat jutjat central penal 1

LA XIFRA

1
any i sis mesos de presó
sol·licitava el fiscal per a cadascun dels agents, pena que inicialment era de tres anys.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.