Educació

ANTON AUBANELL I POU

CATEDRÀTIC DE MATEMÀTIQUES

“Si m’ho haguessin ensenyat així!”

“Un professor de matemàtiques ha de ser proveïdor d’èxits per al alumnes”

“És tan carregat que no treballem a fons el contingut”

“Fes-les i que te les facin”

Bombolles de sabó
La seva conferència experimental més coneguda és La geometria amb bombolles de sabó, per què va rebre un primer premi europeu en la convenció Physicson Stage, que va tenir lloc a Noordwijk (Països Baixos), el 2003. L’ha pronunciada a molts llocs. Malgrat això, cada cop s’emociona com si fos el primer dia. A Solsona, a mitja conferència, amb el micròfon enganxat a prop de la boca, va adreçar-se corrents cap a una pantalla gran on apareixia un gràfic que volia comentar. Amb l’entusiasme, no va adonar-se que entre la tarima i la pantalla hi havia un espai buit i hi va caure de ple. Els sorpresos espectadors varen sentir un fosc i adolorit “ja surto!” des de les profunditats de l’entarimat.

Anton Aubanell i Pou és catedràtic de matemàtiques i ha exercit la major part de la seva activitat professional a l’institut Sa Palomera de Blanes i a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB. A banda de llegir les seves aportacions en educació matemàtica, val la pena escoltar-lo i veure’l per copsar la passió i l’entusiasme que transmet en parlar-ne. Ho viu amb tanta intensitat que s’emociona de manera ben visible. Reconegut conferenciant, la geometria amb bombolles de sabó, l’origen del sistema mètric decimal, la història del calendari i el seu treball sobre Recursos materials i activitats experimentals en l’educació matemàtica a secundària han inspirat molt professorat de matemàtiques. També ha estat un dels impulsors del Museu de Matemàtiques de Catalunya (Mmaca).

Es considera un militant de la matemàtica?
I tant! I em sembla important fer-ne divulgació, perquè la imatge social de les matemàtiques és molt millorable. Paguem factures contretes per l’educació matemàtica de fa temps, plena de formalismes i de llenguatge críptic, que ha fet que moltíssima gent tingui mals records de la seva etapa escolar. Al Museu de Matemàtiques de Catalunya, on es pretén mostrar una cara més amable del coneixement matemàtic, sovint hem sentit una frase prou il·lustrativa: “Si m’ho haguessin ensenyat així!”
Com a expert en la didàctica de les matemàtiques, ha millorat el seu ensenyament? 
Crec que actualment hi ha molta voluntat d’evolucionar cap a una educació matemàtica més propera a l’alumne, més atenta a la diversitat, més dedicada a l’experimentació, més connectada al context. 
Per vostè quin seria un dels reptes més importants de tot professor de matemàtiques?
Ser proveïdor d’èxits per als alumnes, perquè no hi ha res que motivi més que l’èxit. L’error s’ha de saber gestionar per evitar d’arribar justament a allò de “jo no serveixo per a les matemàtiques”. A vegades ja t’ho diuen a primer d’ESO! Amb aquests alumnes es tracta que vagin aconseguint petits èxits, encara que siguin ínfims. Aquest procés ha de ser molt personalitzat i no sempre es té prou temps, però és imprescindible per poder remuntar la situació.
Diu que provocar bones converses a classe és essencial, que s’han de saber fer bones preguntes per ajudar en el progrés del raonament de l’alumnat. S’ensenyen les matemàtiques fent preguntes? 
En major o menor mesura, l’educació matemàtica ha utilitzat les preguntes per estimular el raonament. Una qüestió important: quan fas una pregunta s’ha de donar temps a l’alumne perquè pugui pensar la resposta. Em va costar molt d’aprendre-ho!
S’aprèn a raonar? 
Crec que una persona pot tenir qualitats innates que facilitin l’accés més àgil a determinats coneixements, però el raonament sí que s’exercita, se n’aprèn fent-lo servir. El raonament s’aprèn raonant. És un procés lent i no tothom anirà al mateix ritme ni arribarà al mateix punt, però es tracta d’evolucionar, cadascú des de les seves possibilitats.
El professor no ha d’avançar res que no pugui descobrir l’alumne?
La frase és molt rotunda, però ens passa que moltes vegades responem a preguntes que l’alumne encara no s’ha fet, i no hauria de passar. Tu el pots ajudar, però deixa que sigui ell qui plantegi el dubte o qui arribi a la solució. No li robis l’èxit!
Parla de personalització, d’acostar-se a cadascun dels alumnes. Com s’aconsegueix?
Hi ha tipus d’activitats, com ara les d’experimentació, que ajuden a incloure, perquè tothom en pot fer lectures diferents des de les seves particularitats i perquè parteixen d’allò que és concret i visible per anar, a poc a poc, cap a l’abstracció. Ara, hem de saber fer bones converses, ben participades, perquè ningú no se senti exclòs de la capacitat d’aprendre matemàtiques. A vegades, es diu que aquestes activitats són de terra baix, de sostre alt i de parets amples, una metàfora ben gràfica per subratllar que són ben inclusives.
Què pensa dels currículums i dels programes?
Massa carregats. Ho són tant que llavors no podem treballar a fons els continguts. Hauríem de tendir a currículums més breus i centrats en idees importants.  
I dels llibres de text?
Més carregats que els mateixos currículums. Els llibres de text poden ser útils, però també poden resultar aclaparadors i bloquejar l’activitat mateixa del mestre. Quan hi haurà una editorial que faci llibres de text oberts a ser completats pel mestre? Un ensenyament de qualitat ha de donar espai al bon ofici docent!
En parlar del futur de l’ensenyament de les matemàtiques, fa referència a la priorització de continguts, però també a l’autonomia de l’alumne, al treball en equip, a les classes participades... Això potser espanta el professorat, per allò del control de l’aula. Com ho veu? 
Si fas experimentació, treball en equip, procures estimular preguntes..., convé que tinguis un criteri ben establert sobre l’ordre a classe, que no pot ser el del silenci i la inactivitat. Una bona dinàmica d’aula vol dir aconseguir l’atenció de tothom i una disposició activa per a la participació. És clar que això requereix una bona gestió, però forma part de l’ofici. 
Vostè ha estat un professor molt centrat en l’àrea. A primària, a vegades també a secundària, es trenca amb les àrees i es fan projectes en què s’inclouen totes. Quina és la seva opinió al voltant d’aquestes propostes més globalitzades?
Seria prudent. Hi ha projectes a secundària en què les matemàtiques intervenen tan sols en el vessant més instrumental, per fer alguna mitjana, per representar algun gràfic o per prendre mesures. Si les matemàtiques són això, ni a vostè l’enamorarien ni jo hauria estudiat matemàtiques. Projectes sí, sense excessos i ben treballats, però no reduïm les assignatures al seu perfil utilitarista, perquè llavors perdem qualitats importants. Més enllà de la utilitat, les matemàtiques són interessants per la seva coherència interna, per la bellesa dels seus raonaments, pel plaer de resoldre un problema… 
Defineix la competència matemàtica com “l’aplicació dels coneixements matemàtics a diferents contextos”. Hi ha gent que veu en les competències un intent de trivialitzar el coneixement. Què en pensa?
No en participo. He insistit molt en una idea que, d’altra banda, em sembla de sentit comú: si no hi ha coneixement, no hi ha competència; la competència en el buit no existeix. Hem de tenir el coneixement per poder-lo aplicar. Em sembla una evidència.
Afirma: “Ensenyar és la millor professió del món.” Ben convençut?
Sí! Perquè et manté en contacte amb el futur, et permet treballar amb equip, té alguna cosa d’artista o, si vols, d’artesà i, a més, et convida a la creativitat. Ensenyar és molt bonic i ensenyar matemàtiques és apassionant. L’única condició: els alumnes han d’aprendre! El millor ofici del món, sens dubte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.