Eines

DE MEMÒRIA

Creativitat (1965-1977)

El rerefons eren: la revolució energètica (el gas natural, que, amb Duran Farell, comença a arribar liquat el 1969, les centrals nuclears de l’Ebre, la refineria de la Pobla de Mafumet) i les noves universitats (UAB, UPC, UCE)

La nova classe mitjana (descoberta per Manuel Reventós, el 1936 en un llibre que, finalment, està a punt de publicar-se), tot i que era al bàndol dels perdedors de la guerra del 1936-39, va generar, en els anys seixanta i setanta, un conjunt d’innovacions que van ser decisives per a la tercera reinvenció de la societat catalana. El rerefons eren: la revolució energètica (el gas natural que, amb Duran Farell, va començar a arribar liquat el 1969, les centrals nuclears de l’Ebre, la refineria de la Pobla de Mafumet) i les noves universitats (UAB, UPC, UCE). Tanmateix, el que decantaria el procés de reinvenció van ser unes innovacions, que –vistes amb cinquanta anys de distància– ens cal analitzar.

Per exemple, tres enciclopèdies produïdes per tres empreses: la Gran enciclopèdia catalana (1a edició, quinze volums, 1968-1980), Salvat Català. Diccionari enciclopèdic (1a edició, quatre volums, 1968-70, amb un precedent entre els anys 1930-35), i Ulisses. Enciclopèdia de la recerca i la descoberta (1a edició, dotze volums, 1977-85, una traducció adaptació) ideades per grans personalitats com Max Canher i Manuel Costa-Pau. Eren innovadors: tenien interès per presentar-hi els últims avenços dels coneixements científics i les informacions més recents sobre “l’estat del món”. Ara bé, calien molts bons professionals per escriure-les, il·lustrar-les, infogramar-les i maquetar-les, i molts subscriptors, i/o compradors (en una llengua que, per cert, no era oficial en cap dels tres estats on era i és parlada per amplis sectors).

De les diverses edicions de l’Enciclopèdia catalana se’n van arribar a vendre fins al 1986 unes 250.000. El 1997, esdevindria la segona enciclopèdia en línia del món, després de la britànica. Dels volums de la Salvat i dels de la Ulisses també se’n van vendre desenes de milers.

El mateix 1965 de l’inici de l’Enciclopèdia, començava a funcionar una associació de mestres i ensenyants que es diria, aviat, Rosa Sensat. El seu objectiu era millorar la qualitat de l’ensenyament. Fent escoles d’estiu, cursos de reciclatge i, des del 1968, venent llibres i material escolar en una cooperativa: Abacus. El 2019, va arribar als 926.640 socis, quasi 1 milió, amb quaranta-nou establiments comercials a Catalunya, el País Valencià i les Balears. Manuel Reventós, al seu estudi, analitza les complexes relacions entre classes socials i cooperativisme.

Amb un antecedent el 1964, els col·legis professionals (que connecten sectors de la vella i de la nova classe mitjana) van posar en marxa el 1975, el Congrés de Cultura Catalana, un innovador metacongrés, un congrés de congressos (dels vint-i-cinc àmbits: economia, agricultura, indústria, turisme, sanitat, ordenació del territori, etc.), amb cinc campanyes de sensibilització transversals, 12.400 congressistes i milers de participants. I, cloendes en vint-i-cinc ciutats dels tres estats.

L’entitat sense ànim de lucre Òmnium Cultural, fundada per cinc empresaris el 1961, va esdevenir el 2020 una organització amb 180.000 socis i quaranta seus territorials. Una organització que genera activitats i productes molt diversos que arriben a la població per tots els mitjans de comunicació. L’objectiu és l’autoreconeixement de la societat catalana en la societat mundial. L’accent es posa en la participació, la innovació política i la creativitat. Per exemple, amb la convocatòria de premis literaris, entre els quals destaca el Sant Jordi de Novel·la. La classe mitjana, a Catalunya i arreu, ha estat i és una gran elaboradora i consumidora de narrativa, de ficcions, de sèries i de somnis, individuals i col·lectius.

Cinc campanyes

El Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) va posar en marxa cinc campanyes: 1) La identificació del territori: saber on som. 2) La salvaguarda del patrimoni natural, abans de l’alarma pel canvi climàtic. 3) La revitalització del folklore, les festes defineixen les classes. 4) L’ús oficial del català, també a Europa. 5) Les institucions autonòmiques, un primer pas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.