Política

Suècia i Finlàndia ja són membres ‘de facto’ de l’OTAN

L’Aliança Atlàntica inicia el procés de ratificació amb la signatura dels protocols d’adhesió dels dos països nòrdics

Stoltenberg preveu que el procés duri mesos, però insta els aliats a accelerar-lo

L’OTAN és a un pas de segellar les adhesions de Suècia i Finlàndia, que ja són membres de facto de l’Aliança Atlàntica. Els països aliats van signar ahir els protocols d’adhesió dels dos països nòrdics, un tràmit clau per fer avançar el procés. “És un moment històric per a Finlàndia, Suècia i l’OTAN; també per a la nostra seguretat compartida”, va assegurar el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, després de la signatura del protocol d’adhesió.

Ara, Suècia i Finlàndia són formalment països convidats a sumar-se a l’OTAN. Aquest estatus els permet seure i opinar en les reunions de l’Aliança Atlàntica, però fins que no siguin membres de ple dret no podran vetar decisions. Per tal que això passi, cal que es conclogui el procés que comença ara: els 30 aliats han de ratificar l’adhesió dels dos països nòrdics.

Després de la signatura dels protocols a la seu de l’Aliança Atlàntica a Brussel·les, el secretari general de l’OTAN i els ministres d’Afers Estrangers de Suècia i Finlàndia van instar els aliats a accelerar el procés de ratificació. “L’adhesió no només contribueix a la nostra seguretat, sinó també a la seguretat col·lectiva de tota l’Aliança Atlàntica”, va dir el cap de la diplomàcia finlandesa, Pekka Haavisto. El calendari per a l’adhesió dels dos països és poc previsible. Cada aliat té sistemes diferents de ratificació i en alguns casos implica una votació parlamentària. Stoltenberg va assenyalar que molts aliats s’han preparat perquè la ratificació sigui ràpida, però en qualsevol cas no serà immediata. “Parlem de mesos”, va admetre.

Malgrat assenyalar que el procés pot durar fins a un any, Stoltenberg va recordar que tot s’ha fet “més ràpid del que és normal” en el cas de Suècia i Finlàndia. “Ha estat el procés més ràpid de la història”, va afirmar el noruec, que va remarcar que només han passat set setmanes des que els dos països van demanar formalment l’entrada a l’OTAN.

Malgrat que Turquia va vetar durant setmanes que el procés avancés, les negociacions per a l’adhesió de Suècia i Finlàndia han estat exprés. L’acord signat entre els dos països nòrdics i Ankara la setmana passada va permetre que les negociacions per a l’adhesió es tanquessin en només unes hores el mateix dilluns. Des de l’Aliança Atlàntica no hi havia cap dubte que Estocolm i Hèlsinki compleixen els criteris per a l’adhesió.

Ara, una de les preocupacions de Suècia i Finlàndia és la seguretat davant l’amenaça russa. Fins que no siguin membres de ple dret no se’ls aplicarà la clàusula de defensa mútua del Tractat de l’Atlàntic Nord. Davant un possible atac rus, diversos aliats, entre altres els EUA i el Regne Unit, s’han compromès a protegir-los.

Preparant-se

Ara bé, finlandesos i suecs es preparen per si la tensió geopolítica anés més enllà. La compra de productes com ara aigua, aliments de llarga durada o medicines s’ha disparat als dos països. Es tracta d’un acte espontani a Suècia, però no a Finlàndia, on l’Organització Nacional de Rescat ha instat la població a tenir prou provisions a casa.

Els dubtes de Turquia

Finlàndia i Suècia són a un pas de l’Aliança Atlàntica, però encara poden aparèixer nous obstacles. Com que cadascun dels aliats ha de ratificar l’adhesió, Turquia encara pot vetar-la. Ja en la mateixa cimera de Madrid el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va amenaçar amb el bloqueig si Suècia i Finlàndia no compleixen la promesa d’examinar “ràpidament” les peticions d’extradició de kurds que per Ankara són “sospitosos de terrorisme” i aplicar mà dura contra el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

“No hi ha un nombre de persones ni llistes específiques. Durant les negociacions a Madrid tampoc no es van esmentar nombres”, va assenyalar ahir la ministra d’Afers Estrangers sueca. En la mateixa línia, el titular d’Afers Estrangers finlandès va remarcar que els casos d’extradició seguiran el seu camí legal. “No hi ha altres vies legals que les que ja tenim. Complirem la legislació sueca i el dret internacional”, va afegir.

Mentre confien que no hi hagi entrebancs en el procés cap a l’adhesió, Suècia i Finlàndia ja poden participar en els debats de l’OTAN, que se centraran en els pròxims mesos en com desplegar més de 300.000 efectius de les forces d’alta disponibilitat, preparades per donar una resposta ràpida en casos d’emergència. “Amb 32, serem més forts”, va afirmar Stoltenberg.

LES FRASES

És un moment històric per a Finlàndia, Suècia i l’OTAN
Jens Stoltenberg
secretari general de l’aliança atlàntica
L’adhesió no només contribueix a la nostra seguretat, sinó també a la seguretat col·lectiva de tota l’Aliança
Pekka Haavisto
ministre d’afers estrangers de Finlàndia


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.