Política

LAIA CAÑIGUERAL I OLIVÉ

DELEGADA DEL GOVERN DE LA GENERALITAT A LA VEGUERIA DE GIRONA

“Cal treball en xarxa per solucionar els grans reptes”

Han coordinat l’acció de diversos departaments per potenciar, per exemple, l’oferta de formació professional ja a partir del setembre

Encaren empreses a reduir factura, no descuiden el recurs de la biomassa i volen conciliar el desplegament de renovables

Entre tots hem fet 683 visites, que sumades a les reunions a la delegació pugen a més d’un miler de trobades
Al setembre hi haurà 26 cursos nous de formació professional, l’increment més gran dels darrers anys
El nou decret de renovables s’ha fet per afavorir al màxim projectes més petits i de quilòmetre zero

La delegada de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral, ha fet balanç aquesta setmana del primer any de feina al càrrec d’ella i de la resta de direccions territorials, una tasca que ara miren d’abordar de manera més transversal, i sobre 20 objectius marc que abasten diversos dels departaments i el debat amb agents socials.

Un dels compromisos com a delegada, i més després de dos anys de pandèmia amb presencialitat restringida o suprimida, era trepitjar carrer i fer quilòmetres. Com ha anat?
Les visites a ajuntaments, entitats, empreses o institucions són imprescindibles per saber de primera mà les necessitats i reconèixer la feina que fan. Era un dels propòsits del Consell de Direcció i és un orgull demostrar que entre tots hem fet 683 visites, que sumades a més les reunions presencials a la delegació passen de llarg del miler de trobades.
I quines serien les preocupacions coincidents entre municipis, teixit empresarial i entitats?
Ens hem trobat que hi ha moltes demandes que requereixen ser abordades amb transversalitat entre departaments i serveis. Tenim la sort de disposar del model de l’OAC [Oficina d’Atenció Ciutadana], que abasta tots els àmbits, i això ho hem traslladat a la resta d’àrees. Per això ens hem proposat els 20 objectius compartits entre tots els departaments, que no vol dir que no abordem altres qüestions puntuals. Però és una manera d’abordar, per exemple, la reivindicació clara que calia donar impuls i potenciar la formació professional per satisfer la demanda de mà d’obra de les empreses i la necessitat de crear ocupació.
Com porten l’objectiu de potenciar la formació professional (FP)?
No es tracta només dels cicles formatius que es programen des del Departament d’Educació, sinó també del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i els certificats de qualificació professional que ara mateix cal impulsar. Hi treballen conjuntament sis departaments, amb Treball, Acció Climàtica, Igualtat, Joventut i Economia, a més d’Educació, per lligar planificació, necessitats i l’orientació, on també ens plantegem canvis.
Quines novetats hi ha definides a partir del setembre en forma de nous estudis d’FP i quins deures es posen per al curs 2023/24?
Per al setembre, 26 cursos nous d’FP, l’increment més important dels darrers anys. I, per exemple, el grau mitjà de conducció de vehicles de transport per carretera, on fa falta personal; graus superior de dietètica i de ramaderia i assistència en sanitat animal, perquè tenim un sector primari i alimentari potent a les comarques gironines, o una especialització en manteniment de vehicles híbrids i elèctrics, un nou segment emergent. A la tardor hi continuarem treballant amb les patronals, les tres cambres i els sindicats, a banda de les direccions dels centres. Cal treball en xarxa, perquè els grans reptes no se solucionen sols.
Parlava abans de canvis en l’orientació. El corrent social continua menant cap a la universitat...
És una feina complexa, però es tracta de despertar vocacions. De vegades, entre els adolescents, poden pesar les sèries, i es va detectar que arran de la sèrie Merlí havien pujat les matriculacions universitàries a filosofia. Però l’objectiu és despertar vocacions i prestigiar feines com ara la fusteria o la lampisteria, que han caigut en tòpics i masculinitzats. Són sectors amb demanda i hi entren perfils creatius, basats en l’interiorisme, el disseny i la creació fins i tot artística. La idea és introduir noves experiències i referents en esdeveniments com ara l’Expojove o altres jornades similars a comarques. I les xifres de prematriculacions a FP són bones, amb més de joves i adults que volen fer un gir a la seva trajectòria professional.
En paral·lel a l’educació, el coneixement del català és un altre dels objectius. Com evoluciona?
El darrer any el Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) ha programat 17 cursos més i ha atès 10.955 usuaris, i és un augment que volem consolidar també amb un pla pilot amb suport d’Igualtat i Feminismes.
Volen formar més dones. Immigrades, refugiades d’Ucraïna?
Hem començat amb una seixantena i hi ha de tot, amb una perspectiva molt oberta. La intenció és aprofundir en la llengua com a eina útil d’integració i l’acompanyament en l’aprenentatge, que tothom vegi que el català serveix per connectar amb l’entorn, no pas com una obligació. I a la tardor culminarà el procés participatiu, un cop s’hagi constituït la taula del Pacte Nacional per la Llengua.
Amb la concatenació de crisis, econòmiques, sanitària, ara energètica, hi ha la demanda de més habitatge assequible. Què estan fent?
Ara mateix necessitem incrementar el parc públic d’habitatge conjuntament entre la Generalitat i els ajuntaments. Estem fent esforços per difondre les possibilitats de finançament a què els municipis es poden acollir per promoure’n. I també hem convocat jornades informatives amb col·legis professionals per divulgar els recursos i fons destinats a la rehabilitació. I de tot plegat, que és negatiu, hem de mirar de cercar oportunitats.
Quines?
No vull minimitzar l’impacte de les crisis, però s’obren noves portes, per exemple a les empreses, que en el context actual poden reindustrialitzar el país. A la demarcació estem fent esforços per aprofitar l’oportunitat que el màxim d’empreses gironines puguin beneficiar-se d’ajuts perquè, després d’uns anys en què s’havia apostat per deslocalitzar processos, ara mateix apostin per tornar a produir a prop i relocalitzar-se. L’objectiu és passar d’un pes del 19,8 % de la indústria fins al 25% del PIB. I dels 27 milions d’euros en total per a tot Catalunya, 4,2 han beneficiat vuit empreses gironines, que suposen d’entrada 236 llocs de treball. També obrim noves convocatòries per a pimes, en adquisició de maquinària i la transformació digital, i una altra per a autònoms, microempreses i cooperatives. Es tracta de guanyar competitivitat, sostenibilitat i eficiència energètica. La factura elèctrica i de gas s’ha incrementat per a tothom, per als ciutadans, les empreses i també les administracions, i és un argument més per avançar en la transició energètica i competitivitat. La transició energètica l’hem de fer per sensibilitat, però també per necessitat econòmica. I també hi ha els 26,5 milions de fons Next Generation per a municipis turístics que s’han quedat a Girona, dels 70 a què es podia aspirar.
Pel que fa a transició energètica, a Girona hi ha el recurs de la biomassa, que ja fa anys que s’explota però que serviria per gestionar més boscos, aquests dies que tenim el risc d’incendi desbordat.
Ja s’han fet inversions en els darrers anys i és un model més sostenible, més verd, i que promou la gestió forestal. El pressupost per a plans de gestió s’ha multiplicat per sis. I acabem de posar en marxa el projecte a la presó del Puig de les Basses. En l’època dels nostres avis no calia una gestió pública dels boscos, però ara cal un acompanyament públic perquè es faci. I que pot servir per disposar d’una font alternativa de quilòmetre zero i d’economia circular.
I respecte a la tensió entre grans projectes d’eòlica marina, que depenen de l’Estat, i d’altres de terrestres, i les demandes del territori d’obres més sostenibles, això com es pot conciliar?
Soc autocrítica, i arrosseguem la manca de planificació, fa deu anys, o menys. I ara l’hem de fer en paral·lel al necessari avenç en l’execució de projectes. Però per això s’ha fet aquest nou decret, per afavorir al màxim que hi hagi projectes més petits i de quilòmetre zero en paral·lel a la resta. L’alternativa, si no, és que l’energia es generi a l’Aragó i que després grans línies elèctriques o MAT travessin el nostre territori. Hem de produir energia, amb projectes de fins a 5 MW, amb una tramitació més àgil, però que tots se sotmetin abans al parer de cada ajuntament afectat i la participació dels veïns.
Pel que fa a infraestructures, carreteres, variants, a banda de les obres en curs, la gran aposta és el programa de ferms sostenibles?
Tenim la variant d’Anglès en curs, o les obres a la C-66 a Banyoles. I 4,8 milions per assajar nous ferms amb cel·lulosa, cautxú de pneumàtics reciclats, pols de vidre o escalfats a temperatures més baixes per estalviar energia, reciclar residus o analitzar si són més durables.
Sobre el nou hospital Josep Trueta, defensa que s’està complint el nou calendari.
Cal molta pedagogia, perquè més que el nou Trueta és tot un nou campus de salut, que va molt més enllà i ens ha de fer referents en el camp de la recerca biomèdica, a més d’Hipra o Esteve Química, amb la Facultat de Medicina de la UdG. I sense deixar de banda les inversions de 6 milions previstes al Trueta, i també al Santa Caterina, o el reforç a l’atenció primària. Encara falten anys per veure-hi excavadores, però hi ha un procés participatiu previst amb professionals sanitaris i un tràmit de la Comissió d’Urbanisme que s’ha acabat d’aprovar aquesta setmana. És un projecte molt complex, i encara s’han de tancar, per exemple, les cessions de terrenys municipals per fer el projecte sobre tota la feina prèvia de planificació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.