La veritat és que en les darreres eleccions vam tenir la possibilitat de governar i de reafirmar el govern anterior amb Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Però van passar un cúmul de circumstàncies que quedaven fora de l’abast fins i tot de Vilanova. Els grans partits, pels seus interessos més elevats, fan els seus jocs, intercanvien els seus cromos i en el tauler de joc hi ha fitxes que queden fora de l’abast municipal. Nosaltres vam quedar fora del tauler per pactes i convenis que interessaven més a escala global, en institucions com ara consells comarcals i diputacions.

Per exemple.

Aquí veiem com és aquest pervers joc de la política. Fins i tot persones que coneixes, amb les quals has treballat, amb les quals fins i tot has arribat a tenir amistat, en un moment determinat, quan hi ha altres interessos, són capaces de donar-te una punyalada per aconseguir un lloc en alguna altra administració o que el seu partit aconsegueixi altres fites. Això, desgraciadament, també és la política. Aquest interès que moltes vegades passa de l’interès comunitari a l’interès personal. Jo també penso que els partits municipalistes, on el que ens mou és l’interès de persones com nosaltres amb la motivació de millorar el nostre poble, tenim poc recorregut en aquest món de la política en què tantes vegades no hi ha ni escrúpols ni dignitat.

De la mateixa manera que hi ha guerres entre partits polítics, també hi ha guerres internes dins dels partits, que és el més trist. Jo penso que des del PSC comarcal es va fer una cacera de bruixes contra la persona de Joan Vich i es van posar d’acord per excloure’l del joc. I totes les persones que donàvem suport al projecte de Joan Vich vam quedar relegades, vam rebre una carta d’expulsió del partit. I en aquesta convulsió dins del PSC, totes les persones que no compartíem aquesta manera de fer vam decidir que volíem continuar treballant per Vilanova i vam buscar una alternativa per fer-ho, que va ser la creació de Vilanova 365.

Vist amb perspectiva, si jo hagués volgut continuar en l’àmbit polític a costa del que fos potser hauria d’haver jugat les meves cartes d’una altra manera. Potser hauria d’haver traït el que havia estat el meu mentor en aquell moment, Joan Vich. Potser me n’hauria d’haver anat a l’altra banda, però són coses que no entren en la meva manera de ser. Vam crear un partit amb gent jove, gent que es creia el projecte que jo liderava en aquell moment i ens va seguir. I vam guanyar les eleccions en un entorn molt complicat. Però sí que és veritat que va durar poc, perquè ens vam quedar en una situació una mica feble. Vam fer govern amb Esquerra i Convergència i, tot i així, vam quedar en minoria. L’oposició no parava de picar pedra dia rere dia per sabotejar tota acció de govern des d’un primer moment. I, mira, al final van aconseguir convèncer l’última peça per fer aquella malaurada moció de censura. Després van ser dos anys i mig d’un desgovern per a Vilanova.

Sí que és evident que estan fent coses bé. Tens un pressupost de 10-12 milions d’euros, no hi ha una altra manera. Però sí que és veritat que el tarannà i la manera de fer no són els que a nosaltres ens agraden per a Vilanova del Camí. Pensem que falta qualitat, que falta professionalitat a les regidories, falta aquesta predisposició i aquest afany de treball, i això es nota. Això es reflecteix en els projectes que es fan a Vilanova.

Un dels exemples més flagrants és molt recent, és la polèmica amb el radar que es va col·locar a la carretera de la Pobla. D’un dia per l’altre, es col·loca un radar amb unes restriccions brutals que en menys d’un mes va recaptar 200.000 euros, una bestialitat que evidentment es va fer amb una finalitat recaptatòria. Vam sortir a tots els telenotícies del país. I llavors, quan es va generar tot aquest moviment, s’anul·len les multes i s’apuja el límit de velocitat. És aquesta manera de fer, és aquesta imprevisió. Ens hi té acostumats, a això, el govern de Vilanova, a fer les coses molt a la lleugera i després haver de rectificar.

Aquest és un altre exemple d’aquesta manera de fer tan fosca que té aquest govern. Ens semblava una bogeria. A qui se li ha acudit que aquí puguin anar polígons industrials? Doncs evidentment això se li va acudir a la senyora Trucharte. Penso que no tot s’hi val, has d’enfocar molt bé els projectes del teu municipi, perquè no hi ha una immediatesa. No fas sòl i de seguida arriben els llocs de treball. I el futur del municipi quin serà? S’ha de tenir una visió molt més de futur. No pots posar pegats, has de plantejar unes estratègies que siguin a llarg termini.

Jo crec que el govern municipal va passant de puntetes pels reptes i va fent petits projectes. Això està bé, però penso que s’han d’abordar els problemes més de fons d’una manera més seriosa. Vilanova del Camí té una de les taxes d’atur més elevades, ens estem convertint a vegades en un municipi dormitori. Potser hem de deixar de fer tantes rotondes i posar tantes floretes i abordar realment els problemes que tenen els vilanovins. Fins i tot mirar de mitigar els problemes econòmics intentant afluixar una miqueta el tema d’impostos. I, sobretot, potenciar l’àmbit del comerç i dels negocis. Evidentment els serveis, els mínims, estan coberts, però s’hauria de fer una millora dels serveis municipals perquè hi hagi una vida més tranquil·la i de més qualitat a Vilanova del Camí, i això penso que falta una mica amb el govern actual.

Doncs, per exemple, la neteja, i també la seguretat a les places. Hi ha diversos focus determinats de Vilanova on caldria una mica més de vigilància. I, sobretot, també la qüestió de la neteja. Només cal que passegis una mica per Vilanova i de seguida t’adonaràs de com està tot plegat.

Doncs estem en un moment de stand-by, d’incertesa fins i tot, perquè els grups municipals ho tenim molt complicat. Ho tenim molt complicat per guanyar unes eleccions i per poder establir un projecte de futur per al municipi. Hem de fer un sobreesforç per aconseguir entrar en els governs. Nosaltres no tenim incidència més enllà del municipi. Per tant, el nostre tauler de joc és molt reduït i sempre pots quedar desbancat pels grans partits. I Vilanova 365 està en aquest punt. Val la pena tirar endavant aquest projecte? Tornar a suar la cansalada per presentar-se a unes eleccions per tornar-les a guanyar, cosa que és pràcticament impossible? A banda d’això, com quedaria després? Quins pactes? El més fotut de tot això és que no depèn directament de tu. Ens hem donat aquest estiu de marge i aquest mes de setembre ens reunirem i decidirem si Vilanova 365 es presenta o no a les properes eleccions.