Houston, tenim una solució!

Max Amer, Adrià Barceló, Francisco Boira, Francisco Bosch, Jan Mataró i Adrià Senar, d’entre 22 i 24 anys, tenen en comú haver estat companys a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (Eseiaat) de la Universitat Politècnica de Catalunya i haver posat en marxa una start up que pot suposar un nou pas per al sector espacial.

Sota el nom Kreios Space, estan desenvolupant una mena de motor de propulsió per a satèl·lits artificials que funciona amb aire i que permetrà fer-los circular per les òrbites terrestres molt baixes, anomenades VLEO.

Ara com ara, els satèl·lits artificials estan en òrbites situades per sobre dels 400 km del nivell del mar, que és quan no necessiten combustible o impuls perquè el moviment es manté per l’equilibri de forces.

En canvi, a les òrbites terrestres molt baixes ara no es llancen satèl·lits perquè carregar el combustible fòssil per moure’ls més enllà d’un dia és inassolible.

La solució que han creat des de Kreios Space és coneguda com a ABEP (de l’anglès, Air-Breathing Electric Propulsion), que amb motors de font d’helicó (HTP) la fa sostenible, completament elèctrica i a més no genera brossa espacial perquè no necessita combustible fòssil. Aquesta start up que s’ha gestat a les aules d’Eseiaat de Terrassa, permetrà, doncs, per primera vegada accedir a òrbites més a prop de la Terra, que aportaran avantatges per a les operadores espacials perquè podran obtenir imatges amb més alta resolució.

Adrià Senar, fundador i director general de l’start up, exemplifica que des d’aquesta distància les companyies de telecomunicacions podran millorar el sistema de connexió 5G, les operadores d’observació podran fer un seguiment més precís del canvi climàtic i serà possible la detecció i seguiment d’incendis forestals, entre moltes altres aplicacions.

El de Kreios Space és, a més, un cas clar de transferència tecnològica de l’acadèmia al mercat. De fet, el seu motor està basat en una tecnologia que es va desenvolupar en el món universitari, i que Adrià Senar va descobrir mentre estudiava i participava en un projecte de recerca. “Vaig explicar a alguns companys de la universitat les potencialitats que veia en la tecnologia i ens vam posar a estudiar-la a fons i a planejar la manera de crear una empresa per poder-la treure al mercat”, descriu Senar.

Durant dos anys es van presentar a tota mena de concursos i subvencions per captar el capital inicial i desenvolupar el seu projecte.

Així doncs, la maduració del producte va avançant a mesura que van captant capital. Senar calcula que en total necessitaran aixecar 5,6 milions d’euros en rondes de finançament diferents. “Actualment, estem a la primera ronda i ja estem tancant col·laboracions amb diferents entitats per al testatge i el desenvolupament conjunt de missions en un entorn aeroespacial real”, avança Senar.

Recentment ha estat una de les firmes seleccionades pel projecte Galactica de la Unió Europea (UE).