Economia

JORDI MARTÍNEZ

DIRECTOR D’EDUCACIÓ FINANCERA DE L’IEF

“La gent ha de controlar les seves finances”

Un dels temes estel·lars que abordem avui dia és el de les criptomonedes, per tal d’evitar-hi riscos, sobretot entre els joves
Els adults admeten que els hauria agradat conèixer abans la majoria de continguts dels nostres tallers

El projecte EFEC de l’Institut d’Estudis Financers es va crear el 2012 amb l’objectiu d’alfabetitzar financerament els adolescents. Amb un balanç de més de 160.000 alumnes que han adquirit cultura financera bàsica, es basa en un projecte europeu inspirat al seu torn en unes pràctiques dutes a terme a Escòcia amb excel·lents resultats. Els tallers, supervisats pel Departament d’Ensenyament, els imparteixen voluntaris que avui dia també arriben a les escoles d’adults per lluitar contra la temible exclusió financera. Parlem amb el director d’educació financera de l’IEF.

El programa EFEC ateny la seva onzena edició. A grans trets, en què consisteix?
Concretament, aquest mes hem engegat els tallers de la demarcació de Barcelona. Els de Girona, Lleida i Tarragona començaran a principis de desembre. Consisteixen a impartir tallers a les escoles, d’una banda a quart d’ESO, amb vuit tallers diferents sobre conceptes bàsics de finances personals, com ara l’elaboració d’un pressupost personal, la importància de tenir un fons d’emergència, els perills de l’endeutament... Ara també n’hem incorporat un de nou sobre economia circular. També n’hi ha sobre els impostos i altres matèries. A part d’això, també tenim un spin-off de l’EFEC, que es diu EFEC Adults, que a partir del gener ens durà a les escoles de formació professional, formació d’adults i a centres penitenciaris.
L’inici de tot plegat va coincidir amb els primers anys de la crisi financera, quan es va posar de manifest la falta de coneixements de moltes persones en aquest àmbit, un dèficit que els havia empès a fer inversions, negocis i despeses arriscades. Hem guanyat consciència sobre la necessitat de formació?
Les crisis generen, d’una banda, l’augment de l’estalvi. Això, els qui s’ho poden permetre, per descomptat. Però també fan que es posi més el focus en l’educació financera. Les nostres àvies ho feien, sense saber-ho. Quan entraven els jornals a casa, en separaven la reserva per a cada despesa de la família: el menjar, el lloguer, les sabates... I feien un pressupost personal adient per a aquelles circumstàncies. Nosaltres promovem també aquesta organització bàsica, perquè la gent pugui tenir el control de les seves finances.
Va ser per això que es van interessar per un alumnat adult?
Aquest pas va sorgir de manera natural. Els tallers a quart d’ESO els fem des de fa onze edicions, i en fa nou que anem a la formació d’adults. Perquè aquests conceptes financers ens permeten actuar també a aquest nivell, tenint en compte les circumstàncies de cada alumne. Els joves ho veuen com un tema de futur, i els ajudem perquè quan arribin a adults tinguin estratègies per organitzar la seva economia. I als adults els ajuda més de cara al present.
La iniciativa té l’origen a Europa...
Sí. Va néixer d’un projecte europeu, que es feia a Escòcia, on professionals del sector financer anaven a les escoles i impartien tallers com a voluntaris. A partir del 2011 ho vam replicar aquí, quan patíem les conseqüències de la crisi financera, i de seguida vam rebre l’interès dels centres. Aleshores vam començar anant a set centres, i l’any passat, només de quart d’ESO, en vam tenir més de 450, a banda dels 99 de formació professional d’adults. I enguany encara n’hi haurà més, perquè ens ho continuen demanant cada vegada més.
Des dels seus inicis, les circumstàncies han anat canviant, la tecnologia ho accelera tot... Com han progressat els materials i els continguts?
Ha evolucionat molt. En realitat els tallers actuals no s’assemblen gaire als de fa onze anys. Primer, perquè el nombre de tallers ha crescut, i hem passat d’impartir cinc temàtiques a abordar-ne vuit, que inclouen la fiscalitat, la lluita contra el frau fiscal, la importància de pagar els impostos... També tractem les finances sostenibles, amb un taller sencer sobre economia circular. Tots són temes molt demanats i molt necessaris. Avui dia, la tecnologia ens sobrepassa una mica, va molt de pressa i potser no sabem com podem casar-ho amb unes finances sostenibles. Per exemple, ara mateix estem abordant molt el tema de les criptomonedes, per tal d’evitar-hi riscos.
I els docents com han canviat?
Han anat adaptant la manera d’impartir els continguts. Val a dir que al principi els tallers els portaven voluntaris d’entitats financeres, i això s’ha anat eixamplant, avui amb voluntaris de l’Agència Tributària de Catalunya, d’asseguradores, d’auditores, d’un banc públic com l’Institut Català de Finances, del Col·legi d’Economistes, del Col·legi de Censors Jurats de Comptes... Hi ha molts implicats que hi col·laboren. I també els mateixos professors dels centres.
Com va afectar la pandèmia?
Precisament, amb l’organització de grups bombolla, trobàvem professors que s’oferien a impartir els tallers i alguns hi han continuat. Al final, nosaltres posem el material a disposició de les escoles, i hi ha centres que s’estimen més que hi enviem un voluntari, i d’altres en què són els docents qui se n’encarreguen.
Els professors, doncs, s’hi impliquen molt?
Al principi, recordo que molts professors feien preguntes, sobretot els d’economia, que són els que més en saben. Però els tallers se solen impartir tant en aquestes classes com en hores de tutoria o de ciències socials. I el professor també expressa els seus dubtes.
En un moment tan clau com l’actual, a les portes d’una nova crisi, conceptes com ara ‘responsabilitat social corporativa’, ‘objectius de desenvolupament sostenible’, ‘finances ètiques’... com s’aborden?
Tots els tallers incorporen els ODS i s’ha anat ampliant el taller de finances sostenibles, que es diu “inversió intel·ligent i sostenible”. També, l’any passat, vam crear el nou taller d’economia circular, que enguany ja està a disposició de totes les escoles. I és significatiu que, tot i ser un material nou, és dels més demanats.
En aquests tallers, té un interès especial quina resposta donen els alumnes. Hi ha diferències entre joves i adults, per exemple? Quins perfils hi trobeu?
Si ho hagués de resumir, diria que els joves hi estan molt interessats, tot i que veuen els tallers com l’exemple de situacions que els afectaran de més grans. Però també les perceben properes perquè estan acabant l’ensenyament obligatori. A quart d’ESO fan 16 anys, ja poden començar a treballar si volen... Per exemple, entendre la diferència entre el salari brut i el salari net els sorprèn molt. Alguns tenen petites feines i els tallers de l’EFEC els serveixen per començar a fer-se un pressupost personal en un context pròxim. Hem trobat joves que ja comparteixen pis, que tenen la seva primera feina, i tot el que els oferim els motiva i els interessa molt.
I entre els adults?
Entre els adults el que ens trobem més són els que ens diuen que tot el que surt als tallers els hauria agradat saber-ho abans. Perquè hi ha decisions financeres que ja les han pres i potser haurien actuat d’una altra manera. El que està molt bé que entenguin, al meu parer, sobretot entre els joves, és la importància dels objectius vitals. Saber què vull fer a la vida i que les meves decisions financeres acompanyin aquests objectius, que no me n’allunyin. Sempre poso l’exemple del dilema entre comprar un habitatge o llogar-lo. No perquè tothom en el teu entorn estigui comprant un pis és la millor decisió per a tu. Si el meu objectiu és viatjar pel món i conèixer els cinc continents durant els pròxims anys, no té gaire sentit embrancar-me en la compra d’un pis. I, en canvi, a vegades ens veiem empesos per la societat, per les inèrcies de l’entorn, a prendre decisions que potser no són les que més ens convenen individualment.
Han trobat diferències d’interès o de resultats per gènere?
És difícil d’esbrinar, perquè en els tallers intentem que hi hagi paritat entre nois i noies. Pel que fa a la resposta a la pregunta, no n’hi ha cap que sigui definitiva, perquè el que fem són molts exercicis en grup. Suposo que si féssim exercicis individuals o exàmens ho veuríem més clar. Això sí, hem de dir que en el darrer informe Pisa de què disposem, el del 2018, publicat el 2020, a l’Estat espanyol es veu que és on hi ha menys diferència de gènere en coneixements financers. Hi ha països on aquesta bretxa és molt gran, i és bo saber que una de les poques coses positives que indica l’informe respecte a l’Estat és precisament aquesta. Almenys pel que fa als nois i noies de 15 anys, que és la mostra de l’informe.
I entre l’alumnat adult, quins perfils hi ha?
Els centres de formació d’adults són, és clar, escoles per a adults, i intentem que l’alumnat sigui una mica homogeni, perquè si no seria molt difícil que tothom seguís els tallers amb fluïdesa i que tothom hi estigués interessat. Hi van des de persones molt joves que van deixar d’estudiar i que ara es reincorporen als estudis, fins a gent molt gran que ha deixat de treballar perquè s’ha jubilat i opta per anar a una escola d’adults amb l’interès d’aprendre el que potser no va tenir ocasió d’aprendre de jove. El que fem és fer grups homogenis, per exemple, entre els que s’estan preparant per entrar a l’ESO. Per a adults hi ha cinc tallers, alguns de més orientats als joves, com per exemple el d’emprenedoria. També en tenim d’autoocupació, d’endeutament, d’inversió i de finances bàsiques, que inclou el que comentava sobre l’elaboració d’un pressupost personal. Vull remarcar que diferenciem conceptes com emprenedoria i autoocupació. No tothom pot ser emprenedor. Aquests serien els que tenen una idea per posar en marxa un negoci. En canvi, l’autoocupació s’adreça a qui, per les circumstàncies que siguin, com ara una crisi econòmica, ha perdut la feina o no en troba i cal donar-li eines perquè pugui aconseguir treballar.
Heu creat el joc de taula Finnelis. Com funciona i quin objectiu té?
Vaig participar en la seva creació, que va impulsar la companya Laia Santanach, del departament d’educació financera de l’Institut d’Estudis Financers. De fet no forma part del programa EFEC, sinó d’altres activitats que fem a l’IEF. Vam veure que arribàvem a molts públics, des dels joves fins als més grans. I vam pensar en els més menuts. I va coincidir amb l’època en què aquí tots teníem fills petits. Ens vam posar en contacte amb una empresa que es diu Kidnelis, que fa jocs educatius d’autor, i el Finnelis els va encaixar de seguida. Vam tenir la sort de poder-lo editar, tot i que va coincidir amb la pandèmia i al principi no podíem compartir les peces ni podien estar els nens junts. El joc permet que els nens vegin les dificultats que tenim els adults per arribar a final de mes. Consisteix a simular un mes amb diverses caselles, en què figuren des d’un imprevist fins a circumstàncies positives. Durant el joc s’han d’anar prenent decisions financeres i a final de mes la idea és que els jugadors aconsegueixin tenir un raconet i que a la vegada hagin pogut fer coses agradables. No tot és estalviar. Vam veure que, al final, alguns jugadors, per estratègia estalviadora, no gastaven gens, però tampoc gaudien de les coses de la vida. Per guanyar hi ha d’haver un equilibri i poder estalviar una mica per a eventuals imprevistos.
Res a veure amb el Monopoly, oi?
Per descomptat. No tan sols no té res a veure, sinó que l’objectiu és el contrari. Es tracta que els petits vegin el que són les finances responsables i què passa segons les decisions financeres.

Ensenyar a pensar

Malgrat ser un històric de l’educació financera, es continua mostrant entusiasmat pels seus objectius i els resultats obtinguts. Després de treballar “en una caixa d’estalvis desapareguda”, el 2014 es va incorporar a l’IEF, “convençut que la divulgació financera és molt necessària”. Tant que, recorda, “quan anem a comprar un mòbil, preguntem als amics, a la família, ens n’informem per internet i, al final, quan anem a la botiga, en sabem més que el venedor, però quan ens diu que ens ho finança a tant el mes, no sabem preguntar quin interès ens aplicaran”. També és autor del llibre Finanzas para frikis, que combina divulgació amb entreteniment i que explica les finances amb exemples de personatges del cine i la televisió, amb situacions que afecten des de Forrest Gump fins als germans Skywalker, passant per Homer Simpson.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.