La foto sí. Guanyem i no podem governar perquè l’aritmètica electoral així ho permet. La meva sensació és que no és comparable perquè aleshores el candidat era en Joan Comellas, del poble, regidor des del 1991 i molt conegut, partícip i fonament de l’engegada de totes les entitats. I en canvi jo vinc de Girona, aterro a Castellbisbal l’any 2000 i tinc una trajectòria només de 23 anys. Tot i que el regust és de derrota quan no governes, per mi ha sigut un triomf guanyar en un poble que no és el meu natal, i deixar enrere el líder Joan Playà, alcalde durant 24 anys. Era un repte molt difícil i em sento molt orgullosa. Tot l’equip era nou, excepte la Melani Solís.

Vaig ser cap de llista perquè ningú ho volia ser. Quan l’alcalde em va venir a buscar el 2015 per formar llista, la condició era que no volia deixar la meva feina a Brians. Si hagués sortit alcaldessa, deixar-ho hauria sigut un dol important perquè m’agrada, m’omple i m’equilibra molt, però ho hauria agafat amb molta il·lusió, empenta i compromís. Renovar el cap de llista em penso que no està sobre la taula.

Ens va perjudicar.

Sí i no. La feina feta a les urbanitzacions els últims anys és impecable. No només els últims vuit anys, sinó més enrere. A les urbanitzacions, en un poble de gairebé 13.000 habitants, no és obligatori el transport urbà ni les freqüències de recollida d’escombraries o de mobles que tenen. És una despesa brutal i des del 1991 som un dels dos únics municipis de Catalunya on no es paga taxa d’escombraries. Hi ha un milió d’euros l’any que l’Ajuntament deixa d’ingressar i, en canvi, es dona servei de tot a tot arreu i les urbanitzacions són ben ateses. Som Veu ha venut que les urbanitzacions no poden ser ciutadans de segona i que han de tenir els mateixos drets i oportunitats que el nucli urbà i això és enganyar la gent, fer demagògia. És vendre fum perquè en una urbanització no pot haver-hi una escola, un CAP, una policia local instal·lada..., és inassumible. Ja són molt més cares les escombraries, l’enllumenat..., i la despesa no pot ser proporcional. Era el discurs fàcil, tothom ho compra i van arribar a dir en campanya que posarien escoles a les urbanitzacions quan no és competència municipal i és, categòricament, impossible mantenir-ho. Al març tindran la primera trompada amb la pujada del 9% de l’IBI i les urbanitzacions seran les grans perjudicades. Va en contra del que han venut.

I d’entre un 7 i un 8% a les empreses que més guanyen. En vuit anys no vam apujar ni l’IBI familiar, ni preus públics, ni l’escola de música, ni les quotes a menors de 29 anys de l’illa esportiva..., i a les gairebé cent empreses que guanyaven més d’un milió d’euros nets l’any se’ls va tocar una mica el coeficient de l’IAE dues vegades.

Sabíem que tocava apujar alguns índexs, però aquesta no era la manera. Havíem de tocar una mica l’IBI de tothom, però no un 9%, i apujar l’IAE a les empreses una mica més. Un joc d’equilibri perquè les llars no hi perdessin tant.

És mentida i es van fer un embolic al ple per la inexperiència. Vam deixar un romanent de vuit milions no executat, que no vol dir que no estiguin pressupostats, i teníem intenció d’invertir-los. Un d’aquests, presentat a la ciutadania, era l’edifici de Sant Marc per a les entitats, amb un cost d’1,5 milions. També 900.000 euros per comprar uns terrenys per fer habitatge, o els dos milions per a la urbanització del carrer de la Lluna projectat amb l’AMB. No podíem apujar impostos en plena covid, quan es va incrementar un 50% el nombre de famílies que necessitaven ajuda social.

O la residència de la gent gran. Està tot aturat i tot es podria haver posat a licitació. En el cas de la residència, el projecte, perquè ja hi havíem invertit molt temps i diners. Amb mal al cor perquè estava consensuat amb tots els grups, i que ho aturin és una traïció. És el que passa quan governen els altres i volen tirar per terra tot el que s’ha fet.

M’entristeixen moltes coses que veig. Vaig ser vuit anys regidora d’Esports i l’Illa Esportiva, a banda de necessitar un altre pavelló, té cinc portes i la principal d’accés al camp de futbol és l’única que reuneix els requisits d’accessibilitat. I per una cabòria la senyora alcaldessa ha decidit que el camp ha d’estar tancat, cosa que dificulta el moviment de molta gent, sobretot la gent gran, ja que els fa passar per carrers sense voreres. I la cavalcada de Reis vam treballar perquè fos inclusiva i hi participessin deu o dotze entitats, i ells han arribat, han contractat serveis i s’han carregat la feina de les entitats. Són sensibilitats, petites coses que saben greu. L’altra és la distribució del cartipàs. Els cinc regidors socialistes tenen Alcaldia, Esports, Promoció Econòmica, Comerç, Salut Pública i Sanitat i Recursos Humans. Hi ha una descompensació amb tasques i taxes de poder, que respon a una aritmètica electoral i a ganes de ser alcaldessa i res més.

Crec que constructiva. Hem estat vuit anys de regidores, tenim més coneixement i això enriqueix. I és el que intentem fer amb les nostres aportacions, però no se n’ha escoltat cap.