La universitat pública viu una situació límit. En els darrers dos anys els pressupostos de la Generalitat han estat especialment durs amb l'educació superior, sotmetent-la a una retallada acumulada superior al 20%, és a dir, el doble que la mitjana. “Un sacrifici immens”, en paraules del rector de la UPF, Josep Joan Moreso, que ha portat la universitat pública a la vora del precipici. “Qualsevol reducció pressupostària addicional no sé si serà metabolitzable, no és possible seguir fent millores d'eficiència perquè hem arribat al moll de l'os”, destaca el rector de la UAB, Ferran Sancho.

El missatge vol ser contundent en un moment en què el govern sortit de les eleccions del 25-N ha de quadrar els comptes per a l'exercici en curs. “La Generalitat ens deu 40 milions d'euros del 2011, si combines això amb el fet que has de seguir obrint la porta cada dia s'entén que les tensions de tresoreria siguin tan fortes i això tard o d'hora quedarà reflectit en la nostra posició als rànquings internacionals”, afegeix el rector de la UPC, Antoni Giró.

La caiguda de les transferències públiques ha generat una creixent pressió per obrir-se a noves vies de finançament i buscar una major col·laboració amb el sector privat, una tasca que les tres universitats que van participar en aquesta taula debat organitzada per L'Econòmic ja han començat. Conceptes com ara el mecenatge o les donacions que tan bé han funcionat a les institucions anglosaxones es comencen a fer un lloc a les agendes de les universitats catalanes, però Moreso alerta que “aquesta és una via lenta, que demana canvis culturals i que no pot donar resultats a curt termini”. La crisi també ha posat límit als ingressos per convenis de recerca amb les empreses, ja que aquestes retallen els seus pressupostos destinats a R+D i, com destaca Sancho, “aquí no tenim un teixit productiu potent, està bàsicament format per pimes i això també condiciona el recorregut dels fons privats”.

El rector de la UPC afegeix que la via privada demana fortes inversions inicials que no sempre tenen un retorn immediat. En el cas d'aquesta universitat -que ha generat la creació de fins a 200 empreses en els darrers anys- s'ha fet un esforç per valoritzar la recerca i s'ha obert una oficina de patents, “i ara ens comencen a arribar els fruits, l'any passat vam ingressar per aquest concepte 200.000 euros, però ha requerit temps”, explica. En qualsevol cas el rector de la UPF defensa que aquest és un camí de no retorn. “La societat ha d'entendre que si volem tenir universitats de qualitat, i ara ho són, l'esforç haurà de ser públic-privat”.

El que tenen clar els tres rectors és que el model no pot funcionar si la pota pública segueix estant coixa. “Ens volen comparar amb les universitats nord-americanes punteres, però quan mires als seus pressupostos el suport públic és fonamental per a la part de la recerca, el govern nord-americà posa molts diners tant a les universitats públiques com a les privades per fer aquesta recerca”, destaca Sancho. Per al rector de la UAB les retallades en les partides per a l'educació superior no es poden justificar només per la crisi econòmica “perquè tot Europa està en crisi, però a molts països aquest pressupost en comptes de caure s'ha incrementat i per tant al final és una qüestió de prioritats polítiques”.

Amb el pressupost de la Generalitat per al 2013 a mig fer, els rectors alerten que qualsevol caiguda addicional en la partida per a universitats tindrà un impacte segur en la qualitat de l'ensenyament superior. “La dècada va ser molt bona en recerca i ara ho podem malbaratar si no hi ha una voluntat política clara d'invertir-hi, ara mateix el veritable miracle és com pot ser que amb tan poca inversió estiguem obtenint uns resultats tan bons”, diu Moreso.

Per al rector de la UAB el que pot passar amb la universitat pública és el mateix que ha passat a la xarxa de Rodalies de Renfe. “Quan deixes d'invertir es va deteriorant i arriba un moment que aquest deteriorament es fa irreversible i l'esforç que has de fer per tornar allà on eres és immens, aquest és el risc real que tenim.” Els rectors demanen a la Generalitat un compromís que eviti les tensions de tresoreria que ara mateix estan afrontant les universitats. “Allò que genera més estrès a les universitats un cop has aprovat un pla per eixugar el dèficit és no saber si podrem pagar les nòmines”, apunta Moreso.

El dèficit en el finançament públic no és només una qüestió de quantitat sinó també de model. Els rectors denuncien punts febles com per exemple que el gruix de les subvencions públiques es decideixin en funció del nombre d'estudiants de cada centre i consideren que caldria augmentar el finançament per objectius. Hi ha, però, altres incongruències. “Totes les universitats volem competir per captar els millors alumnes, però el sistema actual et penalitza perquè aquests alumnes gaudeixen de matrícula gratuïta”, diu Sancho. Per exemple, en el cas de la UPF la universitat deixa d'ingressar cada curs 600.000 euros en els estudiants de primer per aquest concepte.

Un altre problema és la rigidesa en el capítol de despeses. El gruix del pressupost universitari es destina al capítol de personal i aquí el marge per reduir costos és molt limitat, ja que bona part dels seus treballadors són funcionaris. Els rectors defensen que hi ha d'haver un compromís de permanència com a única manera de garantir la llibertat de càtedra, però reclamen una major flexibilitat. “Si per exemple una titulació desapareix has de poder recol·locar aquell catedràtic, no pot ser que es negui a donar classes d'una altra matèria, han de ser professionals al servei de la universitat i no al revés”, destaca el rector de la UPC.

Els rectors es mostren disposats a obrir el debat sobre la reorganització del mapa de titulacions com a una via per a guanyar eficiència, però descarten que la situació a Catalunya sigui molt diferent a la dels països del nostre entorn. “Els estudis seriosos que tenim sobre això mostren que el sistema universitari català pel que fa al nombre d'universitats i titulacions per estudiant té uns estàndards europeus raonables”, afirma Moreso. I en tot cas Giró destaca que tancar titulacions no és sempre una solució rendible. “Nosaltres n'hem tancat una de química i una altra de telecomunicacions a Vilanova, però això no ha acabat sent un estalvi, perquè els professors han continuat i en canvi hem perdut els ingressos de matrícula”, afirma.

A banda del finançament l'altre gran repte de futur a la universitat pública és la governança. La Generalitat va encarregar un informe a una comissió d'experts per posar les bases sobre el que hauria de ser el nou model de govern de les universitats, i una de les principals apostes és la creació d'un Patronat que professionalitzi la gestió, obri els òrgans de govern a la societat i unifiqui l'actual bicefàlia del consell de govern i el consell social. Els rectors no veuen d'entrada com a negativa la creació d'un patronat, però alerten que aquest tampoc no s'ha de veure com a la solució a tots els problemes. “Depèn de com es faci aquest patronat i de si realment és independent del poder polític i de si disposa d'estabilitat a llarg termini més enllà dels possibles canvis de color polític al govern, perquè si al final es tracta de replicar el model d'intervencionisme que ha imperat sempre en aquest país i només serveix per col·locar els amics d'uns i altres, aleshores anirem molt malament”, explica el rector de la UAB. En aquest mateix sentit Moreso alerta que es corre el risc “de fer el mateix que es va fer en el seu moment amb les caixes d'estalvi, i és evident que l'experiència ha estat molt negativa”. Per al rector de la UPF cal trobar “un equilibri entre un sistema que sigui més eficient però que no sigui un model pur de gestió empresarial, perquè a diferència d'una empresa privada a la universitat l'expertesa està atomitzada i cal una estructura de baix a dalt perquè els que saben en què s'ha de fer recerca no han de ser els rectors, sinó els professors de cada àrea, els rectors ens hem de limitar a generar un marc propici per fer aquesta recerca”, afirma.

Un dels punts més polèmics en aquest nou model de governança és precisament el procés d'elecció dels rectors. Segons el document amb què treballa la Generalitat seria aquest patronat el qui designaria el rector, suprimint per tant els actuals processos d'eleccions dins la mateixa comunitat universitària. “Però les universitats espanyoles que millor funcionen i de major reconeixement extern són precisament les que tenen rectors escollits per eleccions, les que no surten en aquests rànquings són les que tenen rectors designats”, apunta Sancho.