En el fragor del debat sobre si sortim o no de la crisi ha passat força desapercebuda una fita econòmica d'una enorme transcendència. Es tracta del superàvit de la balança per compte corrent de l'Estat espanyol assolit el 2013, el primer en 26 anys, i -el que és més important- el primer d'un període de saldos positius que estan per venir, com a poc fins al 2020. Almenys això és el que vaticinen alguns economistes que ja parlen obertament d'un canvi de patró en el creixement que trenca amb una tradició malaltissa d'encadenar dèficits.

La balança per compte corrent és la posada en relació de totes les transferències comercials de l'estat amb l'exterior. D'entre aquestes, les més importants són les que vinculen les exportacions i les importacions tant de béns com de serveis, però també registra transferències sense contrapartides com ara les remeses dels emigrants i les ajudes al desenvolupament, o com els ingressos i els pagaments per rendes del capital.

La crisi -la caiguda del consum i les dificultats per accedir al finançament- ha capgirat completament l'escenari de compres i vendes a l'exterior de tal manera que el 2013 les empreses i ciutadans residents a l'estat van ingressar 405.757 milions d'euros per aquests conceptes, en canvi en van pagar 398.627. La diferencia és un saldo positiu de 7.131 milions d'euros. Aquesta correcció es produeix des del 2007, any en què el dèficit de la balança va assolir un rècord de més de 105.000 milions. Fins aquell any, aquests desequilibris -allò que alguns economistes definien com viure per sobre de les possibilitats- es finançaven amb els estalvis de la resta del món, fins que els mercats van dir prou. Ara s'ha passat a vendre més a l'exterior i comprar menys a fora. “Fins i tot hem arribat a substituir alguns productes que abans importàvem per alternatives locals”, explica Salvador Guillermo, director d'estudis econòmics de Foment del Treball.

Tenir superàvit significa, entre d'altres coses, que, en termes generals, l'economia pot destinar recursos al despalanquejament de les empreses, les famílies o les administracions, que encara és molt elevat. “A base d'anar generant superàvits es pot eixugar poc a poc el deute exterior, però més que el nivell de la reducció el més important és la tendència perquè llança un missatge als mercats que un país pot fer front als seus pagaments”, apunta Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d'estudis econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona. De fet, és una de les raons que expliquen la baixada de la prima de risc.

Ara bé, què pot passar amb aquest escenari quan la demanda interior creixi i comencin a augmentar les importacions? S'invertirà la truita un altre cop? Els economistes refusen aquesta possibilitat i basen la seva previsió en el fet que la recuperació del consum no arribarà als nivells dels primers anys del segle, és a dir, a ritmes del 4% i 5% anuals. L'atur i la caiguda del poder adquisitiu dels ciutadans porten a pensar que la millora serà moderada, més aviat de l'1% i 2%. Per tant, difícilment es produirà una tensió excessiva sobre les importacions. D'altra banda cal esperar que les exportacions mantinguin el seu dinamisme: “Les empreses catalanes han fet seva la dinàmica de la globalització i dels mercats exteriors; és un procés irreversible i no veig que, excepte algunes excepcions, tornin a replegar-se al mercat domèstic un cop aquest es reactivi”, preveu Salvador Guillermo. En la mateixa línia s'expressa Joan Ramon Rovira: “L'empresa catalana ha fet un canvi estructural i està instal·lada en una l'orientació internacional.”

Així, en la mesura que les exportacions mantinguin un ritme de creixement similar al de les importacions, la balança comercial s'estabilitzarà.

D'aquest parer és el servei d'estudis del BBVA, que en el darrer Observatorio Económico, s'endinsava en les raons de l'històric deteriorament de la balança per compte corrent, per arribar a la conclusió que responia a factors estructurals que es corregiran en el mitjà termini. És més, preveu superàvits almenys fins al 2020 gràcies a una economia “orientada cap als sectors exportadors i la consecució de l'estalvi energètic”. Aquest escenari “facilitaria el desendeutament d'Espanya front l'exterior”, insisteix l'estudi del BBVA.