Al'any 2013 (l'última dada registrada), es van crear 6 empreses als hospitals catalans. Si mirem la darrera dècada, entre 2000 i 2013, de les 54 noves spin off (empreses promogudes per professionals d'un organisme a partir del coneixement), 29 pertanyien a l'àmbit universitari, 9 a centres de recerca, 6 a hospitals i 10 a iniciatives mixtes.

Només l'hospital General de Massachusetts en el mateix 2013 va posar en marxa 11 start-up. No cal fer la comparació per adonar-se que la xifra de creació d'empreses a dintre dels hospitals catalans, tot i que ha millorat molt, és encara baixa.

Hi ha diferents motius que expliquen aquesta dada raquítica. El cap de cirurgia del Parc de Salut del Mar de Barcelona, Lluís Grande, assegura que el primer motiu ha estat l'econòmic, no només per les dificultats d'accés al crèdit, com qualsevol emprenedor, sinó perquè, a més, “les línies d'ajuts i subvencions sempre han estat més destinades a la recerca que a la transferència del coneixement”, considera Grande.

Hi ha un segon limitador i és un marc legal molt restrictiu que ha acabat penalitzant l'emprenedoria dels professionals sanitaris i dels hospitals on treballen. La problemàtica sorgeix quan l'emprenedor ocupa un lloc vinculat a l'administració pública. La recentment aprovada llei de la ciència va obrir una petita esquerda a les quasi insuperables restriccions imposades per la llei d'incompatibilitat de la funció pública, que no permetia una participació de més del 10% d'un treballador públic. Ara bé, l'exoneració d'aquestes restriccions només és possible mentre la institució a la qual pertany l'emprenedor prengui part en la iniciativa i la propietat de l'empresa. El terreny resulta, doncs, molt complicat. Com explica Grande, hi ha moltes restriccions perquè una entitat pública faci acords amb l'empresa privada.

A més a més, existeix una llei del medicament que limita que una mateixa persona pugui estar vinculada en dues bandes, en la del desenvolupament de fàrmacs i en la de la prescripció.

El cert és que, malgrat que s'ha avançat, tradicionalment s'ha vist amb recança el fet que un treballador d'una entitat pública pugui generar un negoci privat. Joan Comella, director del Vall d'Hebron Institut de Recerca, entén que s'ha de tenir cura, per evitar l'abús de fer servir fons públics per al negoci privat, però històricament s'han posat unes condicions tan draconianes que han desincentivat la creació d'empreses, de tal manera que, amb tants impediments, aconseguir fer transferència es converteix en una heroïcitat. Per a Comella la solució és fer un control posterior, tal com fan a països com Israel o els del nord d'Europa, i amb penes dures en els casos dels abusos.

José Vicente Castells, director de l'Institut d'Investigació Sanitària de la Fe de València i un dels principals experts en aquest tema, explicava en una xerrada celebrada a l'hospital de la Vall d'Hebron al mes d'octubre que hi ha un altra barrera i és la baixa taxa d'èxit d'empreses biotecnològiques i de tecnologies de la salut. Es tracta d'un procés de generació de l'èxit molt llarg i insegur. “Hi ha, a més, moltes dificultats de comprensió que es tradueixen en una lentitud a l'hora de prendre decisions, i de negociar”, deia Castells.

Per si no fos prou, sovint aquesta transferència del coneixement i els conseqüents acords publicoprivats són interpretats com una via de privatització de la sanitat pública, la qual cosa desincentiva. Davant aquesta percepció, Lluís Blanch, el director d'Investigació i Innovació del Consorci del Parc Taulí de Sabadell, insisteix que és la manera d'aconseguir un retorn per al sistema del coneixement que es genera a les organitzacions públiques. “Tradicionalment o no s'aprofitava o es regalava a les empreses privades, però era una pèrdua com a societat i com a institució, i a sobre no s'aconseguia el desenvolupament professional del personal”, diu Blanch, i afegeix que transferir el coneixement al mercat i aconseguir retorn per als inventors és també una mesura de reconeixement compensatòria per als professionals sanitaris, que tenen uns dels sous més baixos d'Europa.

Habitualment són professionals sanitaris els que engeguen els projectes empresarials existents partint del coneixement que es genera en el seu treball, però també hi ha biòlegs, farmacèutics, enginyers o personal de manteniment vinculats als hospitals, on hi ha un coneixement flotant que va molt més enllà de la publicació en revistes de ciència, i que pot servir per generar recursos i que retroalimenti la capacitat creativa.

La creació de spin off no és, però, l'única via per transferir coneixement de la investigació que es fa als hospitals. Existeix un altre instrument com són les col·laboracions amb empreses externes, de manera que es fa recerca i desenvolupament conjunts per acabar compartint la propietat intel·lectual. Un exemple és l'acord de la biotecnològica Som Biotech i l'hospital universitari Vall d'Hebron. L'hospital assumirà conjuntament amb la biotecnològica els riscos i retorns econòmics del desenvolupament clínic d'un fàrmac.

La tercera via consisteix a patentar el coneixement i la patent resultant es llicencia a una empresa, amb la qual s'acorda quin retorn tindrà un cop l'ha acabat de desenvolupar.

Malgrat tot, darrerament s'han donat algunes iniciatives que ajuden a superar les limitacions d'aquest perfil d'emprenedor. La llei de la ciència ha deixat una certa obertura a la incompatibilitat dels empleats públics. En el cas de finançament públic, programes com Impulsa i Acciona han dedicat més recursos a afavorir la innovació.

I en concret a Catalunya el programa de postgrau en biodisseny Design Health Barcelona, que es va crear amb l'objectiu de fomentar la innovació en salut, l'esperit empresarial i el desenvolupament professional en l'àmbit biomèdic, està fent bullir l'olla de la innovació en salut. En la seva primera edició, Design Health Barcelona va identificar prop de 1.200 noves idees i oportunitats de negoci no resoltes a l'hospital Clínic, l'hospital Sant Joan de Déu i l'Institut Guttmann, un 40% de les quals suposaven oportunitats de negoci.

Són granets de sorra que ajudaran, si no s'estronca, a aconseguir que Catalunya es converteixi en un pool de transferència de coneixement. Comella posa data i aventura que caldran uns vint anys perquè l'ecosistema maduri.