ecolasetmana

Mourinho no crispa sol

Els bons de la Generalitat es venen com mones de Pasqua i creix la tensió entre Catalunya i Espanya per disputes de diners.

El grapat de milions que suposa el gravamen extra de l'IRPF és una propina si es compara amb els 1.450 milions d'euros que Catalunya reclama a Madrid com a avançament del pla de fons de competitivitat

En plena ressaca de diumenge de Rams i de dissabte de Passió (enguany més apassionat que mai a causa de disputes futbolístiques), la Direcció General de Política Financera tancava dilluns al migdia el termini per adquirir l'emissió de bons a dos anys. En total s'han acumulat 42.779 sol·licituds, per un import de 1.173 milions d'euros, superant la quantitat ampliada de 960 milions d'euros. La bona acollida en el mercat ha fet que finalment s'hagi de fer un prorrateig a partir de 22.000 euros demanats per inversors.

Els bons s'han convertit en un ganxo atractiu per als inversors, ja que, pel que fa a l'emissió a un any, també s'han hagut d'ampliar fins a 2.400 milions els 1.900 milions que s'havien posat al mercat inicialment.

Per la seva part, el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, tornava a ser protagonista en anunciar diumenge que el govern rebaixarà durant aquesta legislatura el recàrrec de dos punts en l'IRPF autonòmic per a les rendes més altes, que havia aprovat el tripartit. La mesura beneficiaria els contribuents que percebin més de 120.000 euros anuals i es calcula que el canvi afavoriria cap a 50.000 persones, principalment directius, professionals i empresaris, i el conseller la justifica per la necessitat que aquest col·lectiu no registri el seu domicili fiscal en altres autonomies, com per exemple Madrid, on l'IRPF no és tan costós. La conselleria d'Empresa i Coneixement va matisar el mateix dia que el canvi tributari (amb el qual les arques de la Generalitat deixarien d'ingressar uns 150 milions cada any) no es farà efectiu fins que no s'acabin les actuals estretors econòmiques.

MADRID NO CEDEIX.

El grapat de milions que suposa el gravamen extra de l'IRPF és una almoina si es compara amb els 1.450 milions d'euros que Catalunya reclama al govern de Madrid com a avançament del que pertoca pel pla de fons de competitivitat. El Ministeri d'Economia manté que segons l'acord de finançament els diners del fons de competitivitat del 2011 no han d'arribar per força a Catalunya fins al 2013, any en què es tanca l'exercici fiscal actual. Les bestretes que s'havien anat fent fins ara, segons assenyalen des de l'entorn de la ministra Salgado, són degudes al fet que fins al 2011 no s'aplicava el 100% del nou sistema de finançament.

Amb les eleccions municipals a les portes, el tema està obrint una ferida entre el govern de Zapatero i Catalunya i fins i tot el PSC s'ha plantat i ha decidit votar diferent del PSOE al Congrés per fer-ho al costat d'un front comú de partits catalans.

LA CATIFA NO S'AIXECA.

Just un mes després d'haver anunciat a bombo i plateret una reforma per eradicar la contractació irregular, el govern espanyol ha hagut de prémer el fre i demanar una pròrroga. El pla per fer aflorar l'ocupació submergida no es va aprovar en el Consell de Ministres d'aquest dimecres sota el pretext de no haver arribat a cap acord amb els agents socials. Ni patronal ni sindicats (uns perquè el veuen massa dur i altres perquè el veuen una amenaça per als interessos de la classe treballadora) combreguen amb l'esborrany redactat pel govern (preveia un període voluntari fins al 30 de juny per regularitzar treballadors) i el ministre Valeriano Gómez va haver de sortir davant els mitjans a anunciar que espera tenir-ho tot llest el darrer dimecres d'abril.

OLOR DE BENZINA.

Seat s'endinsa en la ruta de la seda. El president de la companyia, James Muir, ha aprofitat el Saló de l'Automòbil de Xangai per anunciar el pla d'expansió de la companyia en el mercat automobilístic xinès. Seat està desenvolupant una estratègia de creixement en nous mercats i l'objectiu passa per donar a conèixer la marca a la Xina. Les dades amb què treballa la companyia revelen que hi ha una creixent demanda de cotxes europeus entre els conductors xinesos.

Els cotxes Seat, de moment, no poden navegar, però encara que poguessin fer-ho tindrien difícil trobar lloc per amarrar al port de Barcelona. El port consolida el lideratge en el turisme de creuers i l'any 2010 va rebre 2.347.976 creueristes, un 9% més que l'exercici anterior. Al llarg del 2011, el port aspira a superar aquestes xifres un 7% i preveu acollir 900 escales.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.