Els qui mantenen que la política i l'economia són avorrides i no interessen a ningú deuen haver tingut feina aquesta setmana a amagar-se sota els llençols perquè, més enllà de la lliga del Barça, si un fet ha generat enrenou i sarau ha estat l'agre estira-i-arronsa entre la classe política pels 1.450 milions d'euros que reclama el govern català a Madrid en concepte del fons de competitivitat.

Apartant-se del criteri que havia seguit en els anys 2009 i 2010, l'executiu espanyol es nega a avançar els diners a la Generalitat al·legant que enguany a la caixa hi ha més teranyines que mai i que no s'hi val a anar amb presses perquè el sistema de finançament pactat l'any 2009 l'autoritza a fer els pagaments en el moment de liquidació del pressupost —el que, en teoria, li dóna marge fins l'any 2013—. La decisió cou a Catalunya però la ministra Elena Salgado, que cada setmana que passa engreixa la llista d'enemistats, ha provat d'apagar el foc amb benzina apuntant que els catalans ja reben el que per llei els correspon.

A diferència del que va passar en el seu dia al Senat, la negativa aquesta vegada dels diputats del PSC a sumar-se a la moció (presentada per CiU i que va comptar amb el suport d'ERC, ICV-IU, el PP i BNG) per exigir els diners ha donat aire al govern de ZP però ha erosionat més les relacions entre la classe política catalana i ha tensat la corda Generalitat-Madrid.

No ajuda a calmar els ànims saber, aquesta vegada per boca del conseller de Territori, Lluís Recoder, que el Ministeri de Foment només ha executat un 3,3% de les actuacions previstes en el pla de rodalies pactat amb el govern pel període 2008-2013 i que preveia una inversió de 4.000 milions. El conseller ha aixecat ara la veu per reclamar una injecció urgent de 1.900 milions d'euros per pal·liar els greuges que pateix rodalies. El ministre José Blanco ha admès que la inversió és necessària, però que no se li poden exigir més esforços a l'Estat. Esforços com els que sí ha fet el Ministeri d'Administració Pública per arribar a un acord amb Andalusia a fi i efecte que la Junta pugui mantenir la seva convocatòria d'oposicions per a 3.796 places de professor. L'Estat, en canvi, manté el recurs contenciós-administratiu contra les oposicions catalanes que preveien convocar 1.245 places de professor de secundària al juny.

En el sector empresarial destaca el resultat del grup Fluidra, multinacional amb seu a Sabadell i que es dedica al desenvolupament d'aplicacions per a l'ús sostenible de l'aigua, que en el primer trimestre de l'any ha aconseguit vendes per valor de 138,6 milions d'euros, un 12,1% més que el mateix període de l'any passat.

Mentre la factoria de motocicletes Ossa anuncia reiteradament que té intenció de marxar de Catalunya si no rep ajudes, l'empresa de transport urgent de paqueteria MRW impulsa canvis en el seu organigrama —Francisco Mohedano és nomenat director general— per afrontar la seva expansió internacional. Una internalització per la qual també aposten els osonencs de La Farga Group, especialistes en semielaborats de coure, que inverteix al voltant de 50 milions d'euros en projectes als Estats Units, la Xina i França.

La nova eina financera de La Caixa, el banc Caixa Bank, neix amb molta ambició. El president de Criteria, Isidre Fainé, va avançar que la nova entitat es proposa créixer a Espanya fins a assolir un 15% del mercat en cinc anys, “i prendre posicions a Àsia, Amèrica i l'est d'Europa”. En aquest creixement, Fainé no descarta que puguin ser necessàries les absorcions. A partir de la base dels actuals 350.000 accionistes amb què compta Criteria, el nou banc es proposa, com va anunciar el seu conseller delegat, Joan Maria Nin, donar un salt de redimensionament realment important, i arribar al sostre d'un milió d'accionistes, i ràpidament, a través de l'emissió minorista de bons convertibles per un import de 1.500 milions d'euros. El nou banc anirà assumint un perfil de mica en mica més financer, i el 25% de pes industrial inicial s'anirà diluint amb el pas dels anys. Sobre la participació del magnat mexicà Carlos Slim,Isidre Fainé no posa límits a la relació que pugui tenir amb l'entitat catalana, donat que “hi ha una química especial”.