ecolasetmana

Indignats de valent

Milers de persones han sortit als carrers de les principals ciutats per mostrar la seva indignació davant l'actuació de l'elit política i financera i per criticar la manca de solucions a la crisi.

I atenció, que el missatge és per a uns polítics que no han sabut reaccionar davant una crisi que suma prop de cinc milions d'aturats però també cap a uns sindicats que no acaben de connectar amb els treballadors

Els partits polítics han tingut un final de campanya convuls per culpa de la mobilització social -gestada a través de les xarxes socials- que ha omplert els carrers de les principals ciutats (amb permís o no de la Junta Electoral Central). Resulta si més no curiós que durant una campanya electoral, quan es demana a la població que emeti el seu vot, es penalitzi l'expressió espontània de part de la ciutadania.

Cert és que darrera de qualsevol concentració hi ha sempre llums i ombres, però el missatge d'indignació que recorre aquests dies els carrers no es pot menysprear. I atenció, que el missatge és per a uns polítics que no han sabut reaccionar davant una crisi que suma prop de cinc milions d'aturats però també cap a uns sindicats que no acaben de connectar amb els treballadors. La crítica al sistema financer és més recurrent, però s'entén en ple procés de reestructuració del sector i després d'un FROB milionari -pagat entre tots- que no ha estat capaç de generar nou crèdit.

Indignats s'han quedat també al Fons Monetari Internacional en veure el seu fins fa quatre dies director gerent, el francès Dominique Strauss-Kahn, detingut a Nova York per un presumpte delicte d'agressió sexual.

Però indignant pot resultar també que el màxim responsable d'una institució que demana retallades allà on va es gasti milers d'euros en habitacions de luxe; o que un país exhibeixi la imatge del poderós emmanillat davant la justícia (que diuen que és cega).

La caiguda de Strauss-Kahn ha obert un debat interessant al si de l'FMI per la seva successió. La ministra de Economia francesa, Christine Lagarde, sembla ser la més ben situada però les economies emergents han aprofitat el context per reclamar un lloc que cada vegada els correspon més.

En aquesta setmana convulsa la Cambra de Comerç de Barcelona ha presentat les seves perspectives per a l'economia catalana. La institució apunta un creixement del PIB del 0,9% per al conjunt de l'any, una mica per sobre de les darreres estimacions però encara molt per sota dels nivells que generarien nova ocupació. L'informe destaca la feblesa del consum intern i de la inversió com a elements negatius.

Mala nota treu l'economia catalana per l'agència de qualificació Standard & Poor's, que ha rebaixat la solvència del deute català.

A punt de superar-se la barrera del 22-M sindicats i patronal no acaben de tancar la reforma de la negociació col·lectiva. UGT i CCOO es mostren prudents i els empresaris han deixat clar al president de la CEOE, Joan Rosell, que el text encara no els convenç.

Altres que han obert negociacions són els laboratoris farmacèutics, a través de Farmaindustria, i el govern català. La Generalitat vol explicar de primera mà a la indústria farmacèutica -clau en l'economia catalana- com els afectarà el pla de retallades a la sanitat, i mentrestant el conseller del ram, Boi Ruiz, ha explicat que no es tanca a plantejar incentius fiscals per a aquells catalans que tinguin contractada una mútua privada.

Aquest cap de setmana serà moment de fer balanç per als dos salons que han ocupat Fira de Barcelona aquestes setmanes, el Saló de l'Automòbil i Construmat. El primer fa el tancament a Montmeló amb el premi de F1 mentre les marques esperen haver tret redit a la inversió amb noves vendes mentre que Construmat ha posat un peu a la Xina i al Brasil en la recerca de nous escenaris més amables amb el totxo.

També ha estat notícia el primer expedient obert per la Generalitat a Renfe pel mal servei ofert en els trens regionals, i en concret en la ruta Barcelona-Girona- Portbou. Per la seva banda, el govern ha anunciat la posada en marxa d'una nova línia de rodalies que connectarà Martorell amb Granollers sense passar per Barcelona.

En el pla empresarial destaca en positiu el salt de l'escola de negocis EADA a Romania o la inversió de la farmacèutica Cofares en una nova planta logística a Barberà del Vallès del amb una injecció de 42,2 milions d'euros. En l'altre costat de la moneda, destaca el concurs presentat per la firma d'electrodomèstics Miró.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.