La història es repeteix. A pesar de les múltiples negociacions i dels missatges repetits respecte a la necessitat de la reforma, al final tot s'aprova per decret. Penosa imatge davant d'uns mercats que miren amb lupa la capacitat de l'Estat espanyol per assumir els reptes pendents per sortir de la crisi.

El text aprovat pel govern no acaba de convèncer ni patronal ni sindicats en aspectes clau i de fet tampoc sembla que entusiasmi als experts, que valoren el pas com a excessivament prudent. Les pròrrogues dels convenis, la flexibilitat o fins i tot l'absentisme laboral, punts clau, s'han tancat sense consens a pesar dels avenços que s'havien fet entre sindicats i patronal. Arribats a aquest punt, potser caldria assumir entre uns i altres un mea culpa per haver estat incapaços d'arribar a un acord amb prop de cinc milions d'aturats i uns quants milers d'indignats que no entenen tanta estratègia política enmig d'aquest desastre social.

Més enllà d'aquesta reforma Brussel·les ha llançat noves directrius com reduir les cotitzacions de les empreses a la Seguretat Social i apujar impostos. Unes recomanacions poc atractives a un any d'eleccions generals. Un altre tema és la situació límit de les finances gregues i el debat intens sobre la necessitat d'aprovar un segon pla de rescat. Un punt, aquest, en què el consens ha estat més aviat escàs.

També en matèria macroeconòmica, el darrer informe econòmic d'Esade palesa que “atès que no responen el consum de les famílies i la inversió empresarial, i es retalla la despesa pública, la sortida de la crisi ha de ser el sector exterior”, com diu Josep Comajuncosa, professor del departament d'Economia. Això sí, cal que les exportacions no es concentrin a la UE, com passa ara, i a mitjà termini cal competir en segments d'un nivell tecnològic més elevat. De la constatació que en les darreres dècades la despesa pública ha augmentat pel component laboral, concretament per la pujada de salaris, l'informe conclou que caldria introduir eines per vincular les pujades futures dels salaris a l'evolució de la productivitat, informa Jordi Garriga.

El sector que definitivament no aixeca el cap a l'Estat espanyol és l'immobiliari. Després del repunt artificial de l'any passat, motivat per l'increment de l'IVA i la desaparició dels incentius fiscals, la compravenda d'habitatges ha caigut un 30,4% en el primer trimestre, segons dades del Ministeri de Foment.

Tampoc hi ha motius per llançar coets un any després de l'aprovació de la llei de morositat. Segons un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona, el 44,7% de les empreses admeten que han de destinar part dels beneficis a cobrir les factures impagades. Molts dels que no paguen a temps són ajuntaments, ofegats per un sistema de finançament insuficient. L'Institut d'Economia de Barcelona ha presentat un informe en què recomana als ajuntaments deixar de costejar determinats serveis i apujar impostos. Tot això sabent que la Generalitat rebaixarà un 15% les aportacions als ens locals.

A àmbit empresarial la setmana ha estat marcada en part per l'anunci de venda de la planta de Sharp de Sant Cugat a Cirsa. La multinacional nipona feia temps que havia anunciat la seva intenció de marxar. Els sindicats volen garanties de manteniment dels llocs de treball tot i que la companyia ja ha anunciat 100 acomiadaments (la planta té 300 treballadors). Igual que Sharp, una altra japonesa que està de retirada és Yamaha. La companyia ha tret importància a les manifestacions fetes aquests dies pel conseller Mena respecte a la possibilitat de quedar-se. El govern acaba de presentar un pla integral per a la moto amb una dotació de 13 milions d'euros.

Altres protagonistes han estat Nestlé, que aposta per la planta de Girona en el seu pla d'inversions a l'Estat (més de 100 milions d'euros el 2011), o Fluidra, que ha anunciat el seu pla d'internacionalització amb una primera parada al Brasil, així com avançar un dividend de 8 milions d'euros. En l'àmbit financer, Catalunya Caixa ha formalitzat la constitució de Catalunya Banc, i Bankia (Caixa Laietana) ha anunciat un benefici de 91 milions en el primer trimestre a través del seu negoci bancari.