ecolasetmana

Castells pren la paraula

L'exconseller d'Economia trenca sis mesos de silenci per denunciar l'“esperit de revenja” i la “irresponsabilitat” de CiU, així com els incompliments per part del govern de Madrid.

Feia sis mesos que Antoni Castells es mossegava la llengua escoltant com els responsables del nou govern alertaven sobre l'estat dels comptes de la Generalitat i criticaven la gestió dels anteriors responsables econòmics. Sis mesos de silenci que trencava aquesta setmana al Cercle d'Economia, davant una nodrida representació del món econòmic –hi van assistir, entre d'altres, el president d'honor de La Caixa, Ricard Fornesa, el president de Gas Natural Fenosa, Salvador Gavarró i el del Banc Sabadell, Josep Oliu– però també de la plana major del PSC –amb José Montilla al capdavant– i amb l'exvicepresident Josep Lluís Carod-Rovira, entre d'altres il·lustres exalts càrrecs. Per part del govern, la responsabilitat d'aguantar la pluja d'aigua freda va recaure en Francesc Homs.

Hi havia “expectació merescuda”, com va dir el president del Cercle, Josep Piqué, per escoltar la rèplica de Castells. I l'exconseller no va defraudar. En un discurs extens, de més d'una hora, Castells va voler deixar clara la seva versió dels fets, assegurant, d'entrada, que el seu equip va fer un traspàs transparent, avisant de la previsió de desviació en el dèficit. “Vam posar totes les cartes sobre la taula”, va dir. Castells també va afirmar que l'actual dèficit és producte de la crisi i de la caiguda forta d'ingressos i no pas d'una gestió pèssima, com ha insinuat el govern de CiU. “No és propi d'un país madur que el nou govern es dediqui a fer bocins el llegat de l'anterior”, va afegir. Castells va negar també que el dèficit de la Generalitat sigui desorbitat i va deslligar l'actual situació al sistema de finançament pactat.

Però en el discurs també hi va haver espai per als retrets al govern de Madrid, a qui va acusar de no ajudar mai ni complir els pactes. I un avís per a navegants, ni la més mínima intenció de tornar a la política activa. O això va dir.

La conferència de Castells va carregar les tintes contra CiU però, de fet, aquesta setmana les relacions entre la federació i el PSC s'han suavitzat després de pactar la tramitació de la llei òmnibus al Parlament. A pesar d'aquest acord, però, al govern no li falten mals de cap. L'últim, l'anunci de Ryanair de deixar l'aeroport de Reus. La irlandesa acusa el govern de no complir els acords, però el que és cert és que hi ha empreses massa acostumades a viure del diner públic.

Sigui com vulgui, el marge de maniobra és més aviat escàs, com ho és també el termini que té Ercros per pactar amb els bancs un nou refinançament, tot i que confia fer-ho en 15 dies, segons ha explicat el seu president, Antoni Zabalza, en la junta d'accionistes. També ha fet junta Agbar, que ha aprovat un dividend de 0,66 euros per acció. Qui no ho passa gaire bé és la Cambra de Comerç de Barcelona, que vol fer fora 53 treballadors. La supressió de l'obligatorietat en les quotes camerals està tocant de ple la institució.

Però en l'àmbit empresarial el protagonisme de la setmana s'ha concentrat en el sector financer, amb el debut a borsa de Caixa Bank. El salt al parquet l'ha fet amb pas ferm, sense necessitat de fer cap col·locació ni buscar inversors institucionals. Caixa Bank neix amb uns actius de 265.000 milions d'euros i un core capital del 9,3%. També sortirà a borsa, el 20 de juliol, Bankia. Hi anirà amb gairebé la meitat del seu capital i amb l'objectiu de captar uns quatre mil milions d'euros.

En un pla més gran, una de freda i una de calenta. Comencem per la bona. Segons l'índex d'activitat turística de la UAB, enguany s'espera superar per primer cop des de la crisi els ingressos assolits el 2007. L'economia catalana es mira cada vegada amb més amor un sector que apunta ja a la recuperació mentre es desespera amb l'immobiliari. Segons el darrer informe d'Euroconstruc, representat a l'Estat espanyol per l'Itec, la construcció no aixecarà el cap fins al 2013, i ho farà molt tímidament.

I les últimes línies per a un cas que s'enfosqueix: el de l'exdirector gerent de l'FMI, Dominique Strauss- Kahn, que ara podria quedar en llibertat davant els “forats” en la declaració de la denunciant. Més carbó per a la teoria del complot?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.