La casualitat va voler que el dia de Sant Abundi (11 de juliol) el que abundessin fossin els ensurts i les taquicàrdies en l'economia europea. Les indecisions i la falta d'acord dels ministres d'economia de l'Eurogrup per posar els milions sobre la taula i aprovar la segona fase del rescat de Grècia va generar un espès esternut en els mercats financers que va acabar per esquitxar, seriosament, les ja pioques economies d'Itàlia i Espanya.

Jugant amb foc i amb la patata calenta grega, la cúpula de la Unió Europea ha provocat que l'economia comunitària tingui la mateixa credibilitat que una tarotista. La conseqüència va ser que la prima de risc d'Itàlia i Espanya (els interessos que paguen pel seu deute públic en comparació amb els que paga Alemanya, que marca el paràmetre de referència) es va disparar dilluns per damunt la barrera dels 300 punts fent encendre els llums vermells que alerten de la fallida econòmica.

La inacció d'Alemanya i França (que tenen eleccions a la vista i es miren per sobre l'espatlla l'Europa pobra) fa que l'ambient no estigui per bromes ja que, malgrat que les marques queden lluny dels nivells de Portugal, Irlanda o Grècia (que paguen els seus interessos de deute 1.000 punts per sobre del paràmetre) el pes en l'economia comunitària dels dos estats que s'acosten ara a l'abisme posa l'euro en la unitat de cures intensives i ja hi ha qui avisa que això és el principi de la fi de la moneda única.

Per la seva part, les agències de qualificació continuen guanyant enemistats i Moody's (la mateixa que en el seu dia rebaixava la qualificació del deute de Catalunya al·legant que durant el 2010 s'havia desviat dels objectius de control del deute) dóna una nova plantofada a l'economia comunitària resolent que els bons irlandesos no són res més que bons porqueria.

Han transcorregut un parell de mesos però la Catalunya sobre la qual alertava l'agència és la mateixa Catalunya que escalfa motors després que Seat hagi inaugurat oficialment la línia de fabricació de l'Audi Q3 i que la motociclista Derbi hagi anunciat la paralització de l'ERO que afectava 200 persones. La plantilla té el compromís de Piaggio (grup propietari de l'empresa) que almenys fins al juliol del 2012 la planta tindrà activitat.

Glopada refrescant també la de la filial ibèrica de Granini, que espera augmentar les seves vendes un 30% entre el 2011 i el 2015, per la qual cosa invertirà 20 milions d'euros destinats a la innovació en la distribució, el punt de venda i nous productes enfocats a la salut i el benestar.

En el marc de les iniciatives per procurar més benestar sense agredir l'entorn hi vol fer un paper Schneider Electric (peça important en les estacions de càrrega d'energia per a motos elèctriques a Barcelona) i que ara ha creat a la capital catalana una divisió mundial de l'àrea de sistemes d'energia segura per a la industria i les infraestructures.

Mentrestant, el Col·legi d'Arquitectes ha fet públic el seu particular drama i ha revelat que la superfície visada pels arquitectes cau a Catalunya un 88% en cinc anys. S'ha passat de 128.000 pisos l'any 2006 a una previsió de 6.700 a finals del 2011.

On no hi ha problemes de pisos és a l'espai. Ho saben bé el Centre Tecnològic Aerospacial (CTAE) i el Centre Tecnològic ASCAMM, que han iniciat el procés de fusió per potenciar sinergies en el camp de la tecnologia aeroespacial.

A l'espai semblen estar alguns demanant, per tercer cop i coincidint amb una època de crisi severa, l'organització dels Jocs Olímpics del 2020 a Madrid. El conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, també ha vist les estrelles després de demanar als treballadors públics que treballin més per menys diners.

Més de peus a terra han de tocar les models que desfilen aquests dies a la 080 Barcelona Fashion Week, el saló de la moda que busca promocionar nous talents i donar a conèixer els treballs de modistes més consolidats, com és el cas de la catalana Totón Comella (TCN), la qual va ser l'encarregada d'estrenar la passarel·la.

També aquesta setmana Catalana Occidente ha venut per 14,3 milions d'euros la seva participació en les societats Resa i Siresa.