La Unió Europea va créixer només un tímid 0,2% el segon semestre de l'any, molt per sota del 0,8% aconseguit en els primers tres mesos de 2011. És la constatació que la recuperació econòmica -ja lleu- s'ha estancat per culpa sobretot de la frenada en sec en la inversió pública i la caiguda del consum privat. A pesar d'això, la prioritat a Europa és acotar el dèficit públic i contenir una possible alça de la inflació. Sembla que de moment els líders europeus no es prenen gaire seriosament ls comentaris de possible risc de nova recessió que arriben des del FMI o des de l'OCDE. Ara Europa està centrada a reformar constitucions per introduir límits legals al dèficit públic. Espanya, com a alumne aplicat i obedient, ja ha superat el tràmit per la via directa, és a dir, la que només demana l'acord dels dos grans partits del Congrés –aquells pels quals fins fa dos dies la carta magna era un text sagrat del qual no es podia tocar ni una coma.

Paral·lelament l'euro avança ferit. És veritat que el Constitucional alemany ha validat els ajuts a Grècia, però ho ha fet amb matisos i un altre cop no està clar si Alemanya, i de pas França, tenen clar que per garantir el futur de l'euro no es poden fer pregar tant, quan es tracta d'evitar la fallida d'un dels socis del club. Perquè, que no s'enganyi ningú, expulsar Grècia de l'euro ens costaria molts més diners que totes les transferències que calguin per salvar-la ara. És clar que el govern hel·lè també podria posar-hi més de la seva part, ni que sigui per solidaritat amb els que vénen al darrere, és a dir, Itàlia i Espanya. I no necessàriament per aquest ordre.

I mentre tot això passa a Europa, als EUA un Obama que semblava fora de joc per la pressió dels republicans ara anuncia un ambiciós pla d'estímul per crear ocupació que suposarà la injecció de 447.000 milions de dòlars.A l'altre costat de l'Atlàntic li han vist les orelles al llop després de les nefastes dades sobre l'atur del mes d'agost.

A Catalunya el govern ha avançat el projecte per aprovar com abans millor una llei d'estabilitat financera. Es vol mantenir la política d'austeritat però també avançar-se abans que la imposició vingui de fora. En aquest escenari l'elaboració dels pressupostos pel 2012 es veu complicada, i això que Catalunya ha fet part dels deures reduint el seu dèficit públic a l'1,01% fins al mes de juny. Quadrar els comptes també és un maldecap per als ajuntaments i per això el president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos (PSC), reclama a la Generalitat 500 milions d'euros.

I és clar, també hi ha comptes i comptes, perquè si es miren les xifres sobre el patrimoni dels congressistes no s'acaba d'entendre tant missatge d'austeritat amb tan poc estalvi i tant deute acumulat. Dos exemples catalans: Alícia Sánchez-Camacho (PP), deu més de 700.000 euros i té 4.000 euros al banc, i Josep Antoni Duran Lleida (CiU) deu més d'un milió d'euros i no arriba als 9.000 euros al banc.

En fi, sort que sempre hi ha bones notícies. Una és de Port de Barcelona, que dijous 8 va presentar les obres de la nova terminal de contenidors que impulsa Tercat, filial del grup xinès Hutchison Port Holding, coincidint amb la signatura de l'acord de finançament per 280 milions d'euros. La primera fase entrarà en funcionament a mitjan 2012, informa Francesc Muñoz. També sona bé l'acord tancat per l'Incavi de la Generalitat i Catalunya Caixa per promocionar, entre d'altres aspectes, l'exportació dels vins i caves catalans.

Aquesta setmana s'han fet públiques les empreses que licitaran per la privatització dels aeroports de Madrid i Barcelona i Abertis hi aspirarà pel Prat.

En l'àmbit empresarial destaca l'anunci de Cobega que entrarà en la cursa per quedar-se Cacaolat, mentre que Panrico ha rebut llum verd per aplicar l'ERO temporal que afectarà 765 treballadors.També preparen un ERO temporal a l'hospital de Sant Pau que podria afectar uns 900 treballadors i a Yamaha refermen el seu objectiu de tancar la planta i marxar mentre canvien d'assessor jurídic.