L'últim consell del Banc Central Europeu presidit per Jean-Claude Trichet no va abaratir el preu del diner dijous, però es va acomiadar tornant a oferir barra lliure a les entitats financeres, reactivant el programa de compra de deute a la banca, per un volum de 40.000 milions d'euros i durant un any. Però la banca europea no només necessita diners per anar tirant sinó que els governs preparen una altra injecció de diner públic en entitats amb insuficiència de capital. Ho reclamava l'FMI i els dirigents europeus deien que no calia, però l'imminent rescat del banc francobelga Dexia ja ha fet dir a la cancellera Angela Merkel que Alemanya està preparada per fer-ho.

Mentrestant, a l'Estat espanyol ajunten els fons de garantia de bancs, caixes i cooperatives de crèdit en un fons únic que, a més de la seva funció original de protegir els dipòsits, es farà càrrec de les injeccions de diners a les caixes intervingudes, començant pels 2.800 milions de la CAM. En aquest àmbit, Catalunya Caixa ha proposat que els seus representants en el consell d'administració de Catalunya Banc siguin Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona; l'empresari Josep Maria Farrés; Josep Molins, soci de la Consultoria Estratègica de Roca Junyent; i Manel Rosell, expresident de Caixa Manresa.

Passada la temporada turística, es normal que l'atur torni a pujar. Però és que el mes passat es va disparar i aquest setembre ha estat el pitjor des que es tenen dades, amb 16.282 aturats més a Catalunya, que torna a superar els 600.000 desocupats. Escalada amb polèmica, ja que la secretària d'estat d'Ocupació, Mari Luz Rodríguez, va atribuir aquest augment a les retallades d'algunes autonomies, i va dir que 15.200 dels 95.800 nous aturats a tot l'Estat treballaven en els serveis socials, sanitat i educació per a comunitats autònomes i ajuntaments. Gran emprenyada en el govern català, que recorda que l'espanyol li exigia retallar el doble del que ho ha fet i que continua escapçant, amb la radial, les tisores i el bisturí. Artur Mas anuncia que els alts càrrecs de la Generalitat no tindran paga extra per Nadal, però l'efecte calmant que hagi pogut tenir aquesta mesura entre el personal del sector públic el contraresta ràpidament el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, insinuant en plena negociació de retallades amb els metges de l'ICS que la disminució de retribucions dels directors generals s'hauria d'aplicar a tots els funcionaris.

Mentre el grup Almirall rebaixa un 10% la previsió de facturació del 2011 per l'impacte de la reforma farmacèutica de l'agost, els farmacèutics diuen que no podran reposar existències si la Generalitat continua pagant tan tard. És poc probable que cobrin més de pressa, perquè la caixa està eixuta i el 21 de novembre vencen els 3.000 milions d'euros de la primera emissió de bons per a particulars que va fer el tripartit, i que es pagaran amb una nova emissió de bons pel mateix import, ampliable fins a 4.000 milions. Els bons tindran una durada d'un any amb un cupó fix del 4,75%, o de dos anys amb una rendibilitat del 5,25% cada any. La col·locació començarà el 24 d'octubre i acabarà el 14 de novembre.

Per variar, una notícia cautelosament positiva. Sembla ser que la Comissió Europea apostarà finalment pel corredor ferroviari mediterrani, tot i que només fins a Cartagena.

Amb el mercat de l'automòbil moribund, Seat llançarà al novembre el nou model Mii, que representa el retorn al segment dels petits utilitaris urbans, en el qual ja va ser present fa anys amb l'Arosa, dins una ofensiva de producte de la marca amb l'objectiu de treure un cotxe nou cada trimestre del 2012. El Mii, que sortirà al mercat amb un preu de 8.690 euros, es fabrica a la planta de Volkswagen de Bratislava.

Dimarts es va presentar el nou model d'Iphone, però sense la presència de Steve Jobs, fundador d'Apple, que va morir l'endemà. Jobs va introduir el sistema de treballar amb carpetes en els ordinadors i va revolucionar l'electrònica de consum amb productes com l'Ipod i l'Ipad.

Oriol Amat, economista de la Universitat Pompeu Fabra, proposa vacances fiscals per a empreses que en comprin d'altres per ajudar a redimensionar l'empresa catalana.