ecolasetmana

Itàlia ‘ko', la UE a la deriva

L'anunciada marxa de Berlusconi no sembla evitar per si sola el rescat de la vuitena economia mundial mentre a la zona euro guanya pes la teoria que com menys millor.

Segur que l'anunci de renúncia d'‘ll Cavaliere' ha provocat més d'una celebració a Europa, però el cert és que encara hi ha pocs o cap motiu per llançar coets

Aquesta setmana algú feia broma dient que els mercats havien aconseguit per fi el que els jutges i el poble italià no havien tingut força per fer durant anys: retirar el polèmic primer ministre Silvio Berlusconi, de la seva cadira. Segur que l'anunci de renúncia d'Il Cavaliere ha provocat més d'una celebració a Europa, però el cert és que encara hi ha pocs motius o cap per llançar coets. La deriva italiana ha situat el país al precipici del rescat mentre Brussel·les exigeix més reformes.

Mentre a Itàlia Berlusconi busca com pagar la festa, a Grècia, el nou primer ministre, Lucas Papademos, mira de convèncer el seu país de la importància de no sortir de l'euro. El discurs no és fàcil perquè a Grècia són molts els que creuen que sense el mandat de Brussel·les les coses anirien millor. Quasi tants com els que a la resta de la zona euro pensen que el millor seria que Grècia, i potser algú més, baixés del tren o com a mínim canviés de vagó. Per mirar de calmar els ànims, el president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, ha volgut deixar clar que la ruptura de l'eurozona o de la UE tindria un cost inicial del 50% del PIB i que Alemanya -allà on fan més pressió per les dues velocitats- es contrauria un 3%. I a tot això creix l'avís sobre una possible nova recessió a la UE.

En fi, que el panorama està negre i potser per això el candidat popular al 20-N i probable nou president espanyol, Mariano Rajoy, ja s'ha avançat a dir que complirà els compromisos amb Brussel·les. No sigui que el primer que es trobi a la taula sigui una multa de la UE a Espanya pel fet de no rebaixar un atur dramàtic.

I en aquest context de retallades, i de poques festes al consum, una de les primeres indústries del país, l'automobilística Seat, ha anunciat aquesta setmana que esperarà fins al 2015 per treure al mercat el seu primer model híbrid endollable (el León Twin Drive Ecomotive) i un any més per estrenar el seu primer model elèctric pur, l'Altea XL Electric Ecomotive. Segons el president de Seat, James Muir, es tracta de terminis “realistes”, i és que com destacàvem en aquestes pàgines la setmana passada les vendes de cotxes verds són encara l'anècdota sobretot amb unes administracions sense diners per renovar flotes.

I mentre a Seat programen projectes de futur, a la planta de Derbi creix el nerviosisme davant la por que Piaggio comenci a desmantellar-la i portar la producció cap a Itàlia al gener. Aquests dies el responsable d'Indústria de la Generalitat, Joan Sureda, ha viatjat fins a Milà per tal d'aconseguir un compromís de la italiana, però les aigües no estan del tot clares a Martorelles.

Sort que enmig de tanta incertesa aquesta setmana el futur de Cacaolat ha quedat definit després que el jutge hagi adjudicat la coneguda marca de batuts a l'aliança formada per Damm, Cobega i Victory. Això garanteix el futur de Cacaolat a Catalunya, concretament a Santa Coloma de Gramenet -a l'antiga fàbrica de Damm-. Els nous propietaris mantindran els llocs de treball i apostaran per la internacionalització dels batuts.

Els que no tenen tan bones notícies són les oficines de farmàcia que viuen ofegades pels retards en els pagaments de les administracions. Segons la Federació d'Associacions de Farmàcies (Fecac), els retalls al sector ja s'han cobrat un miler de llocs de treball.

Les que potser no hauran de retallar més plantilla són les cambres de comerç. Com avançàvem en aquestes pàgines fa uns dies, les institucions estaven pendents de signar el conveni de prestació de serveis amb la Generalitat per salvar la desaparició de les quotes obligatòries a les empreses i per fi aquesta setmana s'ha oficialitzat el compromís.

El govern també ha aprovat un nou pla per introduir assignatures que fomentin l'emprenedoria a l'escola i a la formació d'FP. Un aplaudiment a la iniciativa, com més emprenedors millor.

Aquesta setmana també hem conegut els beneficis de Gas Natural fins al setembre (1.114 milions de euros, quasi el mateix que el 2010) i els de Celsa, amb quasi 4000 milions de facturació el 2010.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.