Són comptades les ocasions que en aquesta crisi les autoritats polítiques, econòmiques i monetàries han sabut caminar plegades per donar confiança als mercats. Aquesta setmana n'hem viscut una amb l'acció coordinada dels principals bancs centrals del món -la Reserva Federal dels EUA, el BCE, el banc central del Regne Unit, el de Suïssa, el de Canadà i el del Japó- per tal d'injectar liquiditat al sistema i llançar un cable als bancs i, de retruc, i en especial als europeus, i també a l'euro.

Les sis autoritats monetàries -i amb el suport a distància del banc central de la Xina- han acordat rebaixar mig punt el cost de les línies d'intercanvi de liquiditat en dòlars així com garantir els recursos que necessiti qualsevol banc en la seva jurisdicció fins que les condicions de mercat no millorin i, en tot cas, fins l'1 de gener del 2013. Tota una acció de força que es pot dir que no es veia des d'aquell fatídic final del 2008 després de la fallida de Lehman Brothers.

L'acció coordinada arriba una setmana abans de la cimera de caps d'estat de la Unió Europea, que se celebrarà amb pressions creixents per establir dues zones euro, dues velocitats per a una UE que sembla incapaç d'avançar al mateix ritme. Això sí, amb permís de la cancellera Angela Merkel i del president francès Nicolas Sarcozy, cuiners en solitari d'aquesta Europa que cada dia sembla més òrfena.

L'escenari, però, està lluny de clarificar-se i mentre el futur president espanyol -ho serà oficialment el 21 de desembre- Mariano Rajoy prepara la reforma laboral a Catalunya el govern d'Artur Mas ha posat l'accent de les noves retallades en el col·lectiu de treballadors públics, i això que encara té oberta la guerra amb els treballadors sanitaris. Això mentre les opcions per cobrar els fons de competitivitat pendents i l'opció de negociar un pacte fiscal amb el nou govern popular s'esvaeixen amb la mateixa rapidesa que la solvència grega. En una setmana en què hem conegut que el 40% dels assalariats d'Extremadura treballen a l'administració, davant del 13% de Catalunya fa encara més mal veure com aquí tot és contenció mentre a la resta de CA sembla que la crisi encara no ha arribat. I tot mentre el conseller de Sanitat, Boi Ruiz, espanta el personal proposant una pòlissa obligatòria per a les rendes més altes.

Tampoc no animen gaire les dades d'atur del novembre a Catalunya, que si bé mostren un cert estancament -sobretot per la campanya de Nadal- encara són negatives.

Altres reformes que estudia la Generalitat és la d'una nova llei del comerç que promet ser encara més restrictiva amb les grans superfícies. I això que aquests dies el centre comercial de Diagonal Mar apuntava una previsió de 15,5 milions de visitants per al conjunt del 2011. I mentre les estacions d'esquí catalanes ultimen els detalls de la nova temporada, el govern publicava al BOE per fi l'autorització a l'aeroport de Lleida-Alguaire per operar vols de fora de l'espai Schengen. El permís ha arribat injustificablement tard i no arribarà per atreure viatgers russos aquesta temporada d'hivern, però com a mínim l'aeroport, fins ara pràcticament fantasma, preveu acollir esquiadors britànics les properes setmanes.

Altres infraestructures que miren d'estar a la primera divisió són les ferroviàries i aquests dies en el marc del saló BCNrail s'ha anunciat que la Generalitat impulsarà la creació d'un centre d'R+D en matèria ferroviària. Hi ha altres notícies esperançadores com que Applus continua la seva expansió als EUA amb la compra de l'americana Kiefner & Associates, o que Miró preveu aixecar el concurs de creditors a finals de mes.

Pitjor és l'horitzó per al sector de l'automoció. Seat ha confirmat que reduirà la producció en un 10% l'any que ve, mentre Derbi pararà la fàbrica aquest mes en aplicació d'un ERO temporal.

El secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego va participar en la darrera conferència del cicle Empenta del Col·legi d'Advocats de Barcelona, un cicle que apropa el món de l'empresa i l'advocacia. Els següents conferenciants seran Josep M. Álvarez (UGT), Salvador Alemany (Abertis), Montserrat Torrent (OCU), Josep Oliu (Banc Sabadell) i Ana Molero (Barcelona Activa).