Si l'Estat no paga els 759 milions d'euros corresponents a la disposició addicional tercera de l'Estatut, la Generalitat haurà de finançar el forat de tresoreria ajornant el pagament a proveïdors i part de la paga extra dels funcionaris. Així ho explicava aquesta setmana el responsable d'Economia, Andreu Mas-Colell, que no dubtava a definir de “cop dramàtic” la decisió del govern socialista en funcions de no complir amb aquest pagament. La Generalitat ha amenaçat fins i tot de recórrer als tribunals i a la Unió Europea per fer reflexionar l'executiu espanyol -la decisió dependrà ja de Mariano Rajoy-, però, més enllà del gest de pressió, les garanties de la via judicial són més aviat escasses. I a més ara es planteja fins i tot demanar un préstec al mateix morós que no li paga... Però el problema de tot plegat és que la solució no passa sinó per traslladar les tensions de tresoreria als altres. El govern espanyol, en boca del seu portaveu i ministre de Foment en funcions, José Blanco, ha justificat la decisió perquè no s'ha informat sobre les obres a les que vol destinar el 759 milions.

Amb la caixa buida, l'Institut Català de Salut (ICS) ha anunciat que crearà una vintena de filials per a la gestió d'hospitals i CAP. Primer pas per a una privatització? El govern ho nega en rodó.

Mentrestant, als sindicats de la funció pública no sembla que els hagi arribat al cor l'anunci desesperat del conseller Mas-Colell i, ben al contrari, anuncien accions legals mentre s'enquista la negociació oberta amb la Generalitat pel pla de retallades. El govern proposa reduir jornada i sou a 8.000 dels 28.000 interins -deixant exempts funcions bàsiques- com a única alternativa, diuen, a plantejar acomiadaments.

Qui demana acomiadaments entre els funcionaris és el president de la CEOE, Joan Rosell, qui ha posat l'accent en els 1,7 milions de funcionaris de les comunitats autònomes, una xifra, diu, molt per sobre de les 821.000 places que calcula derivades de competències traspassades. Segur que part de raó té, però també és segur que fa un any, quan encara era president de Foment del Treball, Rosell feia bandera que Catalunya tenia un percentatge de funcionaris molt més baix que altres comunitats autònomes i posava l'accent en el sobrant de l'administració estatal, que és qui ha perdut competències però no places. En fi, les coses es veuen d'un altre color des de la CEOE. Rosell també ha encès els ànims dels sindicats proposant els anomenats minijobs, és a dir, feines a temps parcial amb sou de 400 euros que ja funcionen a Alemanya.

Per cert que el seu substitut a Foment, Joaquim Gay de Montellà, ha demanat participació catalana al nou govern de Mariano Rajoy. Gay de Montellà, però, no ha aclarit si es refereix a un ministre del PPC o de CiU, o concretament d'Unió. Mentre, el president de la Cecot i ara també d'Unnim, Antoni Abad, s'ha sumat als qui demanen responsabilitat al Banc d'Espanya per la seva inoperància en la crisi de les caixes.

Els excessos de les entitats d'estalvis van arribar a tal extrem que ara el Banc de Sabadell eleva fins als 17.000 milions d'euros les pèrdues de la CAM, lluny dels 5.500 milions que estimava l'auditoria del FROB.

I mentrestant creix el debat sobre la necessitat i oportunitat de crear un banc dolent per acumular els actius immobiliaris. Home, si calia fer-ho, potser hem esperat massa, no?

A Europa aquesta setmana les aigües han estat una mica més calmades tot i que les borses s'han esforçat per demostrar que l'acord a 26 no les convenç i alguns dels països es comencen a qüestionar la lletra petita de l'acord.

I si bé el turisme és dels pocs sectors que donen alegries, les agències de viatges catalanes tancaran aquest 2011 amb xifres molt similars a les de l'any passat. Preveuen poder millorar el 2012. En el pla empresarial destaca la constitució del consell de la nova Saba després de la segregació del grup d'Abertis. La junta extraordinària d'accionistes va ratificar Salvador Alemany com a president. I Fira de Barcelona ha anunciat uns ingressos de 114 milions d'euros el 2011, un 2,3% més del que havia pressupostat.