La vicepresidenta del govern espanyol va dir ahir després de la reunió del consell de ministres que aviat s'aprovarà un pla de control tributari amb què enguany es volen recaptar 8.171 milions d'euros més, que se centrarà en la lluita contra l'economia submergida i els paradisos fiscals i amb què es limitarà l'ús d'efectiu en determinades transaccions financeres. Peró la polèmica era sobre un altre pla.

El president de la Generalitat, Artur Mas, va dir dimarts que s'han de mantenir les retallades per tal d'evitar ser intervinguts pel govern espanyol. El que semblava un altre episodi d'un any de lliçons sobre l'austeritat va acabar sent una premonició. L'endemà, el ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, va anunciar en una entrevista al Financial Times que el govern del PP aprovarà al mes de març una llei que establirà instruments estrictes de control a priori sobre els pressupostos de les comunitats autònomes, i que aquestes necessitaran el vistiplau de l'executiu espanyol abans que la xifra del debat pressupostari passi als parlaments respectius. Torna la bèstia centralista? Potser sí, però cal recordar que la tan estimada pel catalanisme UE ha decidit que els governs estatals passin els pressupostos pel filtre de la Comissió Europea abans que aquests els presentin als parlaments estatals respectius. Els deu anys de circulació d'euros es commemoren amb una cascada de centralisme als de sota.

De Guindos ho va proclamar l'endemà que en el seu govern van assegurar que el dèficit públic espanyol del 2011 no va ser del 6% sinó del 8,2% -per l'incompliment de comunitats autònomes com la popular valenciana, que ha hagut de recórrer a l'ICO per poder tornar un deute al Deutsche Bank- i que el Ministeri de Treball va confirmar que l'exercici anterior la Seguretat Social va tancar amb dèficit -unes dècimes- per primera vegada des del 1999. La causa va ser la caiguda de l'afiliació, traduïda a Catalunya a final de desembre amb un atur registrat de 614.244 persones, un 9,2% més que un any abans. És un panorama que ha fet que els sindicats majoritaris, UGT i CCOO, segons ha explicat el secretari general del primer, Cándido Méndez, acceptin en les negociacions sobre la reforma laboral que manté amb la patronal CEOE que els contractes a temps complet es puguin reconvertir temporalment i voluntàriament pels treballador en contractes a temps parcial.

I un altre colofó del ministre econòmic: s'augmentaran 50.000 milions euros les provisions de la banca per a crèdits hipotecaris tòxics. Hi ha tants de pisos en mans de la banca i tants pocs diners per comprar-los que l'any passat van continuar baixant els preus de l'obra nova: un 4%, fins al nivell del 2004.

El president de la Generalitat va visitar el nou Centre Logístic de Fedefarma, a Gavà, on s'han invertit 30 milions d'euros, i el president d'aquesta cooperativa amb 3.000 socis, Lluís Barenys, va aprofitar per recordar a Mas que “la viabilitat econòmica de moltes farmàcies està en joc, i que l'endarreriment del pagament del Servei Català de la Salut encara agreujarà més la situació”. Mas, per la seva banda, va alertar de “la voluntat de liberalització” de qui vol estabilitzar el mètode de farmàcia tradicional traient els medicaments de la cadena farmacèutica perquè es puguin vendre a qualsevol lloc.

Entre el gener i el novembre del 2011 al port de Barcelona es va registrar un tràfic ferroviari de contenidors de 139.171 TEU (un TEU equival a un contenidor de 20 peus), amb un augment anual del 46% que implica que l'11% dels contenidors d'importació i exportació que passen pel port, arriben o surten del recinte portuari en tren, quan cinc anys abans el percentatge era del 2,5%

Salvat el Cacaolat, toca als Donuts. Panrico va donar dimecres un ultimàtum d'una setmana al comitè d'empresa de la planta de Santa Perpètua de la Mogoda que eviti presentar un expedient d'extinció de contractes. Segons els sindicats, el principal escull en les negociacions és la retallada salarial que planteja la companyia i en l'augment de la jornada laboral en 360 hores anuals. A Panrico consideren insostenibles les pèrdues anuals de 200 milions d'euros que ha comportat la planta amb 464 treballadors.