Retallar s'ha convertit en una obsessió de la dreta europea, que governa a bona part del continent. Mariano Rajoy va arribar a La Moncloa amb les tisores a la mà –que devien ser noves, perquè a la campanya electoral no van aparèixer– i, retallant retallant, ha aprofitat per esquilar els comptes autonòmics i, de passada, anar reduint quotes d'autogovern. L'executiu espanyol no només no ha tornat el seu deute amb Catalunya, acumulat per la disposició addicional tercera, que suma uns 978 milions, sinó que ha deixat a zero el capítol dedicat al compliment de les inversions pactades en els estatuts d'autonomia. Però tot el que pot empitjorar, empitjora, perquè l'Estat ha reduït un 55% les inversions a Catalunya, fins als 1.403 milions, reducció molt superior a la del 36% a tot l'Estat. A més, els 1.403 milions suposen un 11% de la inversió total per un territori que genera el 18,7% del PIB de l'Estat.

Els pressupostos presentats dimarts pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, redueixen el total de despesa un 1,3%, mentre que el pressupost dels ministeris es contrau un 16,9%. On no van arribar les tisores va ser al sou del president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Com a mínim el va posar a la nevera, i es manté en 78.185 euros a l'any.

Els comptes no van agradar a les autonomies, sobretot a les poques que no estan en mans del PP, ni tampoc als mercats. L'Íbex va recular un 2,7% i la prima de risc es va enfilar als 365 punts després de la presentació dels pressupostos, i l'endemà –dimecres– la prima va continuar l'escalada i el Tresor espanyol va punxar en l'emissió de bons: va col·locar-ne 2.589 milions, el mínim previst malgrat que va pagar més interessos. Va col·locar 1.127 milions a tres anys amb un interès del 2,96%, mig punt més que en l'anterior; 973 a quatre anys amb un interès del 4,368%, gairebé un punt més, i 489 milions a vuit anys al 5,363%, tres dècimes més. Catalunya també ha hagut de recórrer a l'emissió de deute, i dilluns va començar la comercialització dels bons de la Generalitat, amb un interès del 4,5% a un any i del 5% a dos anys, per valor de 2.000 milions d'euros.

El que també baixa en els pressupostos de l'Estat és la despesa social, en prestacions d'atur i pel foment de l'ocupació. En aquesta darrera partida la retallada ha estat del 21%, i es coneixia el mateix dia que el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social feia públiques les dades de l'atur, amb un nou augment a l'Estat fins als 4,75 milions de persones, i una reducció a Catalunya, on hi ha 638.247 desocupats. Malgrat aquest respir del març, els últims dies hem tingut alguna mala notícia en l'àmbit laboral, com l'expedient de regulació d'ocupació temporal que afecta els 90 treballadors de l'estació d'esquí de Boí Taüll.

Pel que fa a les notícies d'empreses, destaca Abertis, que ha arribat a un acord amb Telefónica per comprar-li 500 torres de telefonia mòbil, operació que suposa l'entrada de la companyia catalana en el mercat de les infraestructures de comunicacions mòbils. Continuen les publicacions de resultats del 2011. Caixa Guissona va créixer un 8,4%, fins als 378,7 milions d'euros d'actius, i va mantenir beneficis en els 3,1 milions. Eurofragance va facturar 38,3 milions l'any passat, un 18% més. També Seat va millorar resultats, cosa que contrasta amb les vendes de cotxes, que van tornar a caure al març, un 2,7%. En canvi, les vendes dels comerços adherits a Comertia van pujar un 2,9%. I la bona nova en infraestructures: American Airlines i Iberia faran la ruta Barcelona-Miami 5 cops a la setmana.