Eines

Estats depressius i crisi, un binomi perillós

La situació econòmica ha canviat l'estatus social de molta gent. El grau de frustració i les poques perspectives de millora porten cada cop més persones a tenir trastorns mentals

Els suïcidis han augmentat a Catalunya encara que no es vulgui admetre

La crisi afecta l'estat anímic de les persones fins a derivar, en alguns casos, a provocar patologies i trastorns mentals que repercuteixen en la vida social i laboral de qui ho pateix. En els dos últims anys, amb l'enduriment de la situació econòmica, els experts alerten de l'augment d'aquests desordres psíquics entre la gent i temen que les poques perspectives de recuperació aguditzin aquests trastorns.

El degà del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, Josep Vilajoana, assegura que els professionals atenen un nou perfil de pacient directament relacionat amb la crisi. Persones que han desenvolupat trastorns per la situació que es viu avui i que tenen dificultats per gaudir del dia a dia, problemes de relació amb l'entorn i la família i una manca d'atenció envers els fills. “Són pacients que es descompensen psíquicament per diversos motius: han perdut poder adquisitiu, el lloc de treball o l'habitatge i ara veuen que no es poden relacionar com ho feien abans”, afirma Vilajoana. Malgrat que els professionals tracten gent amb situacions molt diverses, el degà del col·legi apunta que hi ha dos perfils nous de gent que els preocupen especialment. “Per una banda, tractem persones que amb la bombolla immobiliària es van embolicar amb consums excessius i ara tenen uns deutes que no poden assumir. Molts d'ells són famílies immigrants amb poca xarxa familiar al país i amb els fills que han nascut a Catalunya i que no volen marxar”, explica Vilajoana, que afegeix que els progenitors d'aquestes famílies se senten col·lapsats per la situació i “transformen la impotència i la ràbia en conductes d'indiferència o en violència”. “Són situacions molt dures que provoquen una descomposició psíquica en les persones”, continua Carme Manich, psicòloga de Càritas, organització que l'any passat va atendre 58.000 persones a Catalunya en risc d'exclusió social. Segons Manich, tenir una reacció d'ansietat i estrès davant aquestes situacions complicades és normal, “el problema és quan la situació de les famílies no millora i les condicions de vida precària s'allarguen”, destaca.

El segon cas preocupant per als psicòlegs són els adolescents. “Molts joves d'uns 16 anys no veuen una sortida al seu futur. No volen estudiar però tampoc troben feina. Aquesta situació s'està traduint en un augment perillós de conductes violentes entre els adolescents i de consum de tòxics”, afirma Vilajoana, que qualifica aquesta realitat de “molt greu”. “Els nens també estan patint molt”, hi afegeix Manich, “perquè les famílies estan tan amoïnades amb la seva vida que resten atenció als seus fills”.

MEDICALITZACIÓ EXTREMA.

I, com es pot fer front a aquests nous quadres clínics amb un sistema de salut col·lapsat? Malauradament, tant Vilajoana com Manich lamenten que el sistema tira massa de la medicalització per atenuar el problema. “Aquesta resposta alegre té un cost elevadíssim social i econòmic”, sentencia Vilajoana, que subratlla la necessitat de “tornar a revalorar les teràpies alternatives per tractar estats depressius, com la intervenció psicològica”.

Des de Càritas, en els quadres d'estats depressius que no arriben a malaltia també eviten recórrer a la medicació, explica Manich, i opten per proporcionar espais de suport psicològic on la gent amb problemes comparteixi la seva experiència amb d'altres persones que viuen situacions similars. “Veiem que la tendència és receptar antidepressius al mínim símptoma d'estats anímics a la baixa i això no soluciona el problema”, destaca.

Amb tot, els dos psicòlegs també observen dues tendències derivades d'aquesta situació de fractura social. “S'estan estimulant els comportaments xenòfobs, perquè s'adopta el discurs que l'Estat ajuda els immigrants i no els de casa i aquestes conviccions costen molt de tractar si la situació laboral o social de la persona que ho pensa no millora”, diu Vilajoana. A més, cal parar atenció a una qüestió tabú en la nostra societat. “Els suïcidis han augmentat encara que no es vulgui admetre”, afirma el degà.

Abans de la crisi, la depressió ja suposava la tercera causa de discapacitat al món i, segons l'Organització Mundial de la Salut, el 2030 serà la primera. A Catalunya, segons l'ESCA 2010, la depressió afecta el 10% de les persones que s'atenen a l'atenció primària i es realitzen més de dos milions de visites per aquest motiu. Al país al voltant de 70.000 persones estan de baixa per aquest trastorn psiquiàtric cada any.

Un de cada deu adolescents té depressió

Un de cada deu adolescents espanyols té depressió, una malaltia que afecta també el 2% dels menors entre 6 i 12 anys, segons els últims estudis de l'Associació Espanyola de Psiquiatria del Nen i l'Adolescent (Aepnya). Entre les principals causes d'aquest increment percentual destaquen especialment l'estrès, l'increment de consum de drogues o dels conflictes familiars. La cap del servei de psiquiatria i psicologia infantil de l'hospital Clínic de Barcelona, Josefina Castro, va destacar aquesta setmana en roda de premsa que l'ansietat i l'estrès de les famílies amb motiu de la crisi també repercuteix directament en els fills.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.