El monstre construït amb totxo ple de forats ha caigut pel seu propi pes. Esperanza Aguirre i el seu PP madrileny volien que la seva caixa, Caja Madrid, fos líder. Com a mínim, davant dels catalans. La solució, fusionar-la amb Bancaixa, també controlada pel PP –en aquest cas valencià– i amb una intoxicació immobiliària important, i una colla més de caixes, entre les quals la maresmenca Laietana, no va resoldre els problemes de l'exposició al sector immobiliari sinó que va contagiar tot el grup, Bankia. El seu president, l'exministre d'Economia del govern d'Aznar i exdirector gerent de l'FMI, Rodrigo Rato, defensava que Bankia podia caminar sola i va convèncer Miguel Ángel Fernández Ordóñez, governador del Banc d'Espanya, que mirava cap a una altra banda i que aquesta setmana no ha dit ni piu, però no l'actual ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, pressionat per la Unió Europea per continuar amb fermesa amb les reformes. La decisió del govern de l'Estat de rescatar Bankia va forçar la sortida de Rato dilluns. José Ignacio Goirigolzarri, exconseller delegat del BBVA, el va substituir en la presidència a petició de Rato mateix i va demanar a l'Estat que transformés els 4.465 milions d'injecció en títols del banc i fos el màxim accionista de l'entitat, amb el 45% de les accions de Banco Financiero y de Ahorros, matriu de Bankia. El desenllaç va ser ràpid i el mateix dimecres a la nit el govern de Rajoy va decidir nacionalitzar-lo.

La gran quantitat de diners públics posats a Bankia –de moment 4.465 però podrien pujar a 8.000 ja que l'auditoria alerta d'un altre forat de gairebé 2.500 milions més– en època de retallades, i la sensació que només s'ajuda la banca, han obert ferides i les crítiques des dels sectors socials han estat generalitzades. La injecció tampoc ha servit per calmar els mercats. Aquesta setmana la prima de risc s'ha tornat a enfilar fins a màxims històrics, als 456 punts bàsics, i l'Íbex 35 va tancar dimecres per sota dels 7.000 punts, el nivell més baix en nou anys, tot i que dijous es va recuperar.

El cas Bankia ha ressonat també a Brussel·les. L'Eurogrup no es refia del sistema financer espanyol –ni de l'economia de l'Estat, de fet– i ha posat deures a De Guindos per a la reunió de dilluns: més transparència del sector, auditories externes i més provisions. Amb aquesta pressió al damunt, el govern espanyol es va apressar ahir a aprovar una nova reforma financera, la segona de Mariano Rajoy, que obligarà la banca a un sanejament de 30.000 milions més i posa les bases per a la creació del polèmic banc dolent.

Artur Mas té clar que si el que ha passat amb Bankia ho hagués patit La Caixa, el país hauria rebut per totes bandes. I és que el govern català cada cop s'allunya més de l'espanyol. Dimecres va assegurar que “el fet que Catalunya acabi tenint hisenda pròpia és un camí clar i irrenunciable”, amb pacte o, si no n'hi ha, “es pot fer per una altra via”. Tot i aquesta declaració d'intencions descentralitzadora de l'Estat, el PP va tornar a ser el soci de CiU per aprovar al Parlament avançar dos anys l'objectiu català de dèficit, fixat ja en el 0,14% del PIB el 2018.

En l'àmbit empresarial, han continuat les presentacions de resultats del primer trimestre. Vueling va perdre 16 milions, un 29% menys, i vol tancar l'any amb beneficis. Fluidra va guanyar 1,3 milions, un 44% més. Repsol va guanyar 792 milions, un 3,5% més, però la petroliera calcula que sense l'expropiació d'YPF hauria guanyat un 12,4% més. Sage ha invertit 1,9 milions en un centre d'R+D a Sant Cugat. Saba ha venut un parc logístic a Xile per uns 56 milions d'euros.