El flotador perd aigua

Els nervis dels inversors van en augment, tot i les mesures dels responsables polítics per mantenir-los a ratlla. Durant el cap de setmana es van materialitzar els rumors que divendres anterior apuntaven cap a un rescat del sector bancari a Espanya. El sistema financer passaria a disposar d'un màxim de 100.000 milions d'euros per sanejar-se i allunyar les dificultats que viu actualment. Això havia de retornar la confiança als inversors, apartar els dubtes sobre la crisi de deute a Espanya i expulsar els especuladors. Però la fita s'ha assolit a mitges. En els darrers cinc dies en els parquets s'ha vist de tot: pujades de vertigen que han quedat en no res, primes de risc disparades en els països amb perill de contagi (és a dir, Espanya i Itàlia), el bo espanyol a deu anys apropant-se a la perillosa barrera del 7%. Un còctel difícil de pair per uns inversors que no acaben de veure les coses gens clares per solucionar definitivament la crisi de deute que assota la zona euro.

No obstant això, el selectiu índex de la borsa espanyola ha rebotat modestament en la setmana en què es concretava l'ajuda per als seus bancs. L'Íbex 35 ha sumat una alça del 2,55% en les darreres cinc sessions i ha arribat al nivell dels 6.719 punts. Però la revaloració setmanal oculta els daltabaixos que l'índex ha viscut en les últimes jornades, movent-se a ritme de prima de risc i de dubtes sobre el rescat.

En la sessió de dilluns, la primera després de l'anunci de l'ajut als bancs, l'optimisme va generar una festa en el parquet espanyol. L'Íbex 35 es va despertar amb una alça del 5%, la cotització dels bancs es va enlairar –sobretot la de Bankia: va arribar a pujar més d'un 20%- i tot era alegria. Però com ja és rutina, després d'aclarir-se una incògnita n'apareix una altra que empitjora la situació encara més. El rescat als bancs es posa en marxa, però els dubtes sobre com es farà aquesta capitalització, quines entitats demanaran ajut, com afectarà els comptes públics... i la manca de comunicació sobre la qüestió van provocar una fugida dels inversors dels parquets. Les significatives plusvàlues del primer dia de la setmana van ser només un miratge i l'Íbex 35 va ser incapaç de mantenir el signe positiu (va retrocedir un 0,54% dilluns).

Aquesta incertesa entorn del rescat als bancs espanyols s'ha mantingut durant tota la setmana, amb els mercats esperant els resultats de les auditories al sistema financer mentre els especuladors han continuat fent diana en el deute espanyol. La prima de risc -diferencial entre la rendibilitat del bo espanyol a 10 anys i el bund alemany- ha escalat posicions i ha arribat a vorejar els 550 punts, nivell que fa que s'engeguin les alarmes del rescat al país sencer si no abandona aquests màxims.

I per si la prima de risc i el sanejament no fossin ja prou maldecaps, els inversors han de batallar amb la inseguretat que la crisi grega aporta a l'esdevenir dels mercats financers i a la zona euro en conjunt. Els grecs acudiran diumenge a les urnes per segon cop en dos mesos i allà està en joc el futur de la zona euro. De moment, el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha volgut tranquil·litzar els mercats afirmant que està preparat per actuar amb injeccions de liquiditat si els bancs ho necessiten mentre sorgeixen nous rumors que assenyalen que el G-20 podria estar dissenyant una intervenció conjunta en els mercats si les eleccions a Grècia enfosqueixen l'escenari econòmic.