Mals temps per a la costa mediterrània. Antany esplendorosa amb la festa del totxo, ara rescatada. El País Valencià, Múrcia i Catalunya acudiran al rescat autonòmic. Perdó, al fons de liquiditat autonòmica.

El conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, va admetre a la BBC que Catalunya haurà de recórrer al fons perquè necessita diners per pagar els venciments de deute del segon trimestre. Així com 5.755 milions d'euros. Mas-Colell ha matisat després que es recorrerà al fons, com s'ha fet amb els anteriors fons del govern espanyol, però no acceptaran “mai condicionaments polítics”. És a dir, la intervenció, que pot decidir per majoria el Senat. Ara bé, aquest nou fons de liquiditat, aprovat pel consell de ministres el 14 de juliol, inclou la vigilància dels comptes de les autonomies rescatades, missions de control i fins i tot l'obligació a fer més ajustos.

Paral·lelament, el govern ha aconseguit que el Parlament aprovi la proposta de pacte fiscal amb què es negociarà a Madrid. CiU, ICV i ERC van votar a favor d'un model de finançament que inclou la hisenda pròpia. És a dir, que Catalunya tingui la clau de la caixa i recapti tots els impostos que paguen els catalans. El PSC va votar a favor de bona part de la proposta però no de la hisenda pròpia. El govern assegura que amb el pacte fiscal que proposa no només no s'hauria arribat a la situació d'ofegament actual, que obliga a demanar un flotador a l'Estat, sinó que també s'haurien evitat les retallades. El difícil serà, però, aconseguir el pacte amb el govern espanyol. El mateix president Artur Mas n'ha reconegut l'enorme dificultat. I no ha trigat a respondre Cristóbal Montoro, acusant el govern de fer “fintes polítiques” amb el pacte fiscal.

Les demandes de rescat per part de diverses comunitats –de moment tres– ha acabat de liquidar la confiança europea en l'economia espanyola. Això ha provocat una primera meitat de setmana de pànic als mercats, amb la prima de risc amb rècords constants –va fregar els 650 punts bàsics– i l'Íbex sota mínims. I com un peix que es mossega la cua, la gran reacció dels mercats va provocar que es parlés ja d'un possible rescat total de l'economia espanyola –s'estima que farien falta 300.000 milions d'euros– i que el ministre d'Economia, Luis de Guindos, hagi hagut de fer un tour per Europa –Alemanya, França– demanant ajuda.

L'executiu també ha pressionat Mario Draghi, president del BCE, des del cap de setmana... fins que aquest ha cedit. Dijous va dir que faria “tot el necessari” per salvar l'euro. I tot i que encara no ha fet res fora del normal, la simple declaració d'intencions va ser un bàlsam per als mercats: l'Íbex va pujar dijous un 6,1% i la prima va caure més de 50 punts i va perdre els 600 que s'havia mirat des de dalt durant tota la setmana.

Aquests dies han hagut de donar explicacions a la comissió d'economia del Congrés diverses personalitats sobre la crisi financera: Fernández Ordóñez, Campa, Rato, Serra, Salgado, etcètera. El més esperat era Rato, a qui l'exgovernador del Banc d'Espanya va exculpar. Intentava que aquest bon tracte fos d'anada i tornada, però no se'n va sortir: Rato va culpar el regulador d'obligar-lo a fusionar Caja Madrid amb Bancaixa i crear Bankia. I va responsabilitzar l'actual govern espanyol de la seva sortida de l'entitat.

Aquesta ha estat la setmana de les presentacions de resultats semestrals: Gas Natural ha guanyat 767 milions, un 6,7% menys; Repsol 903 milions, un 14,6% menys, i Abertis 767, un 121% més gràcies a les plusvàlues.