ecolasetmana

La Costa més Daurada

El projecte Barcelona World preveu una inversió de 4.500 milions d'euros i la creació de 20.000 llocs de treball.

Mario Draghi va injectar oxigen a les angoixades economies perifèriques anunciant un pla de compra de bons de “caràcter il·limitat”

L'as a la màniga que anunciava ArArtur Mas en una entrevista dijous a Catalunya Ràdio té forma de megaparc temàtic. Descartada l'opció Eurovegas, el govern català ha obert els braços a l'empresari valencià Enrique Bañuelos (que va fer fortuna amb el boom immobiliari espanyol abans de traslladar els seus negocis al Brasil) i al projecte que preveu crear 20.000 llocs de treball directes (i fins a 20.000 més d'indirectes) a la Costa Daurada. El complex d'oci que la societat VeRemonte aixecarà en uns terrenys propietat de La Caixa a tocar de Port Aventura suposarà una inversió de 4.500 milions d'euros i una oferta de 12.000 places hoteleres. Amb l'anunci, el govern marca paquet després de veure com Madrid s'emporta, finalment, els milions i les escurabutxaques de Sheldon Adelson.

La setmana també ha portat altres anuncis. Quan el ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, apareixia dijous declarant que “Espanya està fent ara el que va fer Alemanya fa 10 anys” més d'un va fer un cop d'ull al calendari i a l'hemeroteca per esbrinar si, amb aquestes manifestacions, el ministre finalment admetia que havien entregat les regnes de l'Estat a Angela Merkel. Però no, es veu que no, que Merkel tan sols fa set anys que ocupa la cancelleria alemanya i que el que De Guindos volia dir és que l'Estat espanyol ha aplicat ara les reformes estructurals (reducció del dèficit, abaratiment de la mà d'obra, podada en el sistema de pensions...) i financeres que Berlín ja va aplicar fa una dècada per corregir desequilibris i assegurar el creixement de l'economia.

El pregó de Luis de Guindos era el tret de sortida a l'aplec germanoespanyol celebrat a Madrid, amb empresaris i polítics dels dos bàndols buscant uns acords que, a hores d'ara, necessita molt més la tropa ibèrica. Merkel apareixia en qualitat de convidada i, públicament, no va posar el dit a cap de les nafres per on sagna Rajoy i va declarar: “No he vingut a dir quines reformes s'han de fer o no a Espanya.”

No va parlar de si havia apressat el president espanyol perquè demanés formalment el rescat ni de quines condicions tindria aquest rescat i va marxar sense descobrir què havia vingut a ordenar, més enllà de guiar la delegació d'empresaris alemanys (uns empresaris que aquesta setmana ja hauran pagat l'IVA més car del que ho feien aquest estiu mentre passaven les vacances a Mallorca).

La partida no només es jugava a La Moncloa, sinó que, a la mateixa hora, el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, compareixia en roda de premsa després de la reunió que havia mantingut a Frankfurt el consell del BCE. Draghi va injectar oxigen a les angoixades economies perifèriques (Itàlia i Espanya) anunciant un pla de compra de bons de “caràcter il·limitat”. Això si, la compra de deute públic està sotmesa a “una condicionalitat estricta”, fet que vol dir que els països que vulguin col·locar deute al BCE hauran de demanar el rescat (ja sigui total o parcial) als seus socis europeus i acceptar el programa i les condicions que tracin per a la seva política econòmica.

Amb l'estiu morint, l'atur a Catalunya ha pujat a l'agost en 8.090 persones, cosa que trenca la tendència a la baixa dels últims cinc mesos. El total de desocupats se situa en els 622.882.

Foment del Treball s'ha activat per reivindicar el paper cabdal de l'empresariat català. La patronal, presidida per Joaquim Gay de Montellà, ha acordat “apel·lar a la mobilització empresarial com a exercici de responsabilitat per reconèixer l'aportació de la iniciativa privada al progrés i benestar”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.