Clic, clac i cataclac! El tercer cop de tisores del govern del Partit Popular als pressupostos generals de l'Estat ha començat a prendre forma aquesta setmana amb el projecte de pressupost per al 2013. Els comptes públics preveuen noves retallades i un augment dels impostos, a fi i efecte de compensar l'escalada de la despesa financera i les pensions. Cristóbal Montoro ha xifrat l'ajustament en 13.400 milions d'euros, a la caça i captura de quadrar en un 3,8% del PIB (set dècimes menys que el 2012) el dèficit a l'administració central i la Seguretat Social.

Els números estan condicionats per la sagnia que suposa la despesa financera. El govern estira la manta i li queden els peus freds perquè els costos dels interessos del deute creixen en 9.742 milions d'euros, un 33% més que el 2012 i, de fet, aquest increment es cruspeix la guardiola que el govern espanyol pugui fer aplicant austeritat extrema en els seus departaments. Pelar fins a l'os els ministeris suposa un estalvi de 3.883 milions d'euros, un descens del 8,9% respecte enguany, però l'increment de la despesa financera és molt més gran que el que s'arriba a estalviar escanyant la capacitat de maniobra dels ministeris (a Agricultura, Alimentació i Medi Ambient s'ha retallat un 24,4%; a Indústria, Energia i Turisme, un 21,3%, i a Educació, Cultura i Esports, un 17,2%).

Tant és així que els pagaments que s'han d'abonar en concepte de deute públic són la segona partida més gran (després de les pensions) que inclouen aquests pressupostos.

El govern tornarà a congelar, per tercer any consecutiu, el sou als treballadors públics, però manté que sí que els pagarà les dues nòmines extraordinàries el 2013 (enguany han perdut la de Nadal).

L'augment de la despesa en pensions porta l'executiu espanyol a incomplir una altra promesa: la rebaixa d'un punt de les cotitzacions socials per als empresaris que va anunciar tot just el passat mes de juliol.

Com que s'ha de rascar en tots i cadascun dels racons possibles, els pressupostos també preveuen que l'Estat es quedi el 20% dels premis de loteria. Els afortunats per la gràcia de l'atzar hauran de compartir la seva fortuna amb l'erari públic a partir de l'any vinent. L'Estat obtindrà, així, un pessic en cada premi que sigui superior a 2.500 euros. La mesura no només abasta els premis de Loterías del Estado (com és el cas de la Grossa de Nadal, les travesses o la Loteria Primitiva) sinó que també és aplicable al sorteig de l'ONCE.

La setmana que la companyia Seat ha presentat el seu redisseny (el darrer model de Seat León no només és el primer que Seat reinventa de dalt a baix, amb trets angulars que no recorden gens el disseny de les dues generacions anteriors, sinó que també estrena el nou logotip de la marca)el govern del PP surt en auxili del sector de l'automoció amb un pla d'ajudes que preveu un incentiu de 2.000 euros per als propietaris de cotxes de més de 12 anys que decideixin estrenar ara un vehicle elèctric o híbrid.

La pujada de l'IVA ha disparat la inflació de setembre fins al 3,5% i els preus s'han encarit 8 dècimes respecte a l'agost.

Per la seva part, el govern de la Generalitat tanca un mes de setembre en què ha surfejat amunt i avall de l'onada. Després d'un retorn de vacances depressiu (havent de demanar el rescat a Espanya i entomant el “no” de Sheldon Adelson) Artur Mas ha anat recuperant la bona cara progressivament: projecte Barcelona World, manifestació de l'11-S, aprovació per majoria absoluta del Parlament d'una consulta sobiranista. I tot, amb eleccions a tocar.