Llums, càmera i més aviat poca acció en la cimera entre govern i presidents de comunitats autònomes celebrada aquest dimarts a Madrid. La trobada es va vestir amb tota la pompositat protocol·lària (rei i príncep inclosos) perquè havia de servir per arribar a un acord -ni que fos de mínims- entre govern i perifèria a fi i efecte que Europa es cregués la imatge de concòrdia, bona entesa i unitat. L'acord per ajustar-se als compromisos amb el dèficit i l'austeritat que demanen les institucions europees hi va ser. Amb més o menys debat, però hi va ser. Les aparences no són, en aquests casos, una qüestió banal ja que, a la mínima suspicàcia, els mercats reaccionen castigant l'Estat que mostra deixadesa (deixadesa no pas entesa en el sentit d'anar mal afaitat o amb la camisa arrugada sinó referent a tenir desavinences i batusses internes). Els ulls estaven posats en Artur Mas, en les pretensions que pogués portar a la carpeta i, també, en la rebuda que li dispensarien els mandataris autonòmics en la primera ocasió que tenien de trobar-se'l cara a cara des que va decidir embolicar-se amb l'estelada (amb Rajoy la foto no tenia tant de novetat perquè ja es van asseure a xerrar fa dues setmanes, el dia de l'“això no ha anat bé”). Malgrat que fins a mitja dotzena de presidents del PP van advertir que és hora d'aparcar les “amenaces territorials”, el president català va deixar aquest cop el discurs sobiranista a casa (no es tracta de ser “l'ase dels cops un cop més”, va dir Mas) i només va aixecar la veu per exigir-li a Mariano Rajoy que s'espavili a demanar el rescat (un rescat pel qual Madrid diu que no hi ha pressa) i per insistir (en aquest punt coincidint amb les pretensions fetes per la majoria de presidents autonòmics) que cal replantejar l'objectiu del dèficit per al 2013, permetent a les autonomies arribar a l'1,5% i no només al 0,7%. Per a Mas el repartiment del dèficit públic i els sacrificis i càrrecs per reduir aquest dèficit entre les comunitats “és injust i deslleial” i “posa en risc les línies bàsiques de la cohesió social”.

Al cap d'unes hores, ja a Barcelona, el president català manifestava que “Catalunya és perfectament viable econòmicament”. La mateixa tranquil·litat va provar de transmetre el conseller Mas-Colell en una trobada amb empresaris al Círculo Ecuestre. Sobre les tensions existents entre Catalunya i Espanya, que tant neguitegen els empresaris, el conseller es va mostrar convençut que en un futur la relació serà de cordialitat. “Al final, s'imposa l'esperit del «tots som europeus»”, va dir.

La manca de finançament i el seu cost són els principals problemes amb què es troben les pimes catalanes, segons que recull un document tècnic del Col·legi d'Economistes de Catalunya en el qual s'analitza la situació financera de les petites i mitjanes empreses del país. El document ha estat elaborat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya amb la col·laboració del Banc de Sabadell, l' Institut Català de Finances i Pimec.

L'atur ha tornat a pujar a Catalunya al setembre, amb 9.575 persones que han perdut la feina, un 1,54 més que a l'agost, i que situen el nombre total de parats en els 632.457, segons dades fetes públiques aquests dimarts pel Ministeri de Treball.

Males notícies també per al sector farmacèutic, que preveu que l'any que ve la despesa farmacèutica haurà caigut a nivells del 1998, fins als 7.800 milions d'euros.

Als Estats Units, en el primer debat televisat entre Obama i Romney per la presidència, el cas d'Espanya és posat com a exemple i model de mala gestió. Una qüestió d'imatge.