Qui s'espera es desespera
L'inici de trimestre manté la ment dels inversors ocupada amb els mateixos fantasmes: la crisi econòmica i el rescat a l'aire d'Espanya. Un Íbex-35 apàtic repunta un 2,5%.
Els mercats continuen pendents d'Espanya. Això no ha canviat en la darrera setmana. El rescat que anhelen els inversors no acaba d'arribar, però els rumors sobre el quan i el com continuen envaint la rutina borsària. Els darrers dies ha estat Reuters qui, assenyalant fonts europees, s'aventurava a dir que el rescat es demanarà aquest mateix cap de setmana. Per la seva part, el Fons Monetari Internacional (FMI) mostrava la seva voluntat d'ajudar en el rescat espanyol de “diverses maneres” alhora que instava el president del país, Mariano Rajoy, a no perdre el temps.
Però mentre aquestes informacions omplien els parquets, el president popular desmentia els rumors, desorientant una mica més els inversors. Fins i tot el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va assegurar a Londres que “Espanya no necessita un rescat” però sí una intervenció del Banc Central Europeu (BCE). Però els mercats ho dubten, i només veuen que aquesta és l'única sortida que li resta a Espanya per contenir les pressions dels mercats.
I entre els rumors i els desmentiments i les llargues esperes, els inversors es van desesperant i no saben si prendre posicions en els mercats o bé mantenir-se al marge Així, l'Íbex-35 ha finalitzat la setmana amb un guany del 2,5%, en situar-se en els 7.900 punts. Tot i acomiadar-se divendres en terreny positiu, l'evolució de l'índex ha estat erràtica durant els darrers cinc dies a falta de notícies de rellevància amb la força suficient per marcar la tendència dels parquets.
Ni tan sols el president del BCE ha aconseguit fer sortir els mercats d'aquesta apatia generalitzada en la qual estan immersos. Aquesta setmana l'entitat ha celebrat reunió de política monetària però no s'han produït canvis en els tipus d'interès, fixats en el 0,75%.
Si bé era poc probable que el BCE rebaixés el preu oficial del diner, la decepció s'ha fet un lloc en els parquets, atès que els inversors tenien l'esperança que el BCE mogués fitxa en aquest sentit, donat l'evident deteriorament de l'economia de la zona euro que mostren les darreres xifres macroeconòmiques publicades. Tot i no moure els tipus, el president del BCE, Mario Draghi, no ha deixat passar l'ocasió per tornar a mostrar el seu compromís per ajudar els països en dificultats. Draghi ha insistit que el programa de compra de deute sobirà “està preparat” i lligat a unes condicions, però que han de ser els governs qui demanin l'ajut. La pilota continua estant en la teulada de Rajoy, però aquest sembla que no la veu i els mercats es posen nerviosos.
MENYS ATUR ALS EUA.
D'altra banda, cal destacar que aquesta setmana ha estat la primera en què s'han cotitzat els resultats de l'auditoria a la banca realitzada per Oliver Wyman, i que es van publicar divendres precedent però ja amb els mercats tancats. La sessió de dilluns va evidenciar que els inversors van prendre's amb optimisme aquesta auditoria, i l'Íbex-35 va finalitzar la primera jornada amb guanys que fregaven l'1%.
Qui no ha patit aquesta setmana ha estat el Tresor espanyol, que ha emès bons i obligacions a tipus d'interès inferiors a subhastes precedents. Tot i els dubtes que ofeguen la renda variable, el mercat de deute manté la demanda elevada i l'ens emissor ha col·locat gairebé el màxim previst (un total de 3.992 milions d'euros quan el límit estava fixat en els 4.000 milions). Paradoxes dels mercats que, tot i els dubtes que planen sobre l'economia espanyola i el fantasma del rescat al país, continuen confiant en el deute sobirà.
L'agenda de les properes setmanes està farcida de cites i reunions importants en el si de la zona euro que seran seguides de ben a prop pels inversors per veure si canvia alguna cosa en el panorama econòmic. El proper dilluns hi ha una reunió dels ministres de Finances i dimecres es coneixerà el contingut del Llibre Beix de la Reserva Federal (FED), que donarà pistes de com veu l'evolució de l'economia nord-americana. Caldrà estar atents al que pugui venir.