A la UE, les presses són asimètriques. El govern espanyol, amb la prima de risc baixant, no en té per demanar el rescat, però sí que en té perquè s'aprovi la unió bancària europea que posi tots els bancs de l'eurozona sota el control -i els ajuts en cas d'un altre desastre- comú. En això coincideix amb el govern francès, que a més té pressa perquè l'Estat espanyol demani el rescat, urgència que per al govern alemany no existeix. En aquest eurobillar a tres bandes, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va guanyant la partida, com tothom va comprovar dijous al Consell Europeu, quan a cops de cap negava al president francès, François Hollande, la necessitat d'aplicar els acords sobre els bancs aprovats en la cimera del juny.

El supervisor bancari únic europeu no estarà en marxa l'1 de gener del 2013 i no estarà acabat fins al 2014. Valoració espanyola? Mariano Rajoy -representant de l'Estat objecte de la picabaralla entre Merkel i Hollande- es declarava content perquè, tot i que els alemanys forcen a l'incompliment de l'acord sobre la banca, no es va parlar del rescat.

Mentrestant, tenim Espanya pendent dels diners europeus i Catalunya sospirant que arribin els diners espanyols. Els farmacèutics catalans, cansats d'aquesta dinàmica, han convocat per dijous que ve un tancament patronal com a mesura de protesta pel retard del pagament de la factura de 99 milions que el govern català havia de liquidar el 5 d'octubre. I és que malgrat que el focus de l'actualitat estigui en les discussions sobre l'eventual independència de Catalunya, les arengues del conseller d'Interior als Mossos perquè en cas de necessitat vagin a plantofades amb la Guàrdia Civil no amaguen del tot la precarietat extrema de la Generalitat. Una Generalitat que havia pressupostat per a aquest any uns ingressos de 888 milions d'euros per privatitzacions que ajudarien a reduir el dèficit, però que només n'ha ingressat 69 per la venda d'edificis públics. Aquesta setmana ha tingut un altre fracàs: ha declarat desert el concurs per a la privatització de la gestió dels túnels del Cadí i Vallvidrera perquè només tenia una oferta, la del grup Abertis, sense proposta econòmica davant un preu de sortida de 430 milions d'euros per una concessió de 25 anys.

La jornada d'acció i solidaritat que arreu de la UE ha convocat la Confederació Europea de Sindicats (CES) per al 14 de novembre es traduirà a Catalunya i a la resta de l'Estat en un dia de vaga general, la segona que CCOO i la UGT convoquen al govern del PP aquest any. El president de la CEOE, Joan Rosell, sembla haver-se encomanat de la patxorra de Rajoy, i diu que no s'acaba el món per un dia més de vaga, convocada segons la CES per “expressar la forta oposició a les mesures d'austeritat que estan arrossegant Europa cap a l'estancament econòmic i el desmantellament continuat” de l'estat del benestar. La confederació denuncia que les retallades que s'estan aplicant per reduir el dèficit, “en lloc de restaurar la confiança en l'economia de la UE, estan servint per empitjorar les desigualtats i augmentar les injustícies”.

El grup industrial ABB ha comunicat al comitè d'empresa que deixarà de produir motors de baixa tensió a la seva planta de Sant Quirze del Vallès, cosa que representarà l'acomiadament de 148 treballadors, gairebé el 30% de la plantilla de la planta catalana, a conseqüència de la pèrdua de competitivitat. CCOO assegura que els acomiadaments no estan justificats i que el que pretén l'empresa és simplement deslocalitzar la producció de motors a Polònia.