La rentadora europea s'ha posat en marxa per treure les taques que embruten la imatge de la banca espanyola. Les entitats estatalitzades, Bankia, Catalunya Banc, Banc de València i Novagalicia, rebran una injecció de 37.000 milions d'euros per treure's el fang del damunt. Però qui va programar la rentadora va posar-la a treballar a alta temperatura i, un cop acabi la neteja, l'encongiment de les entitats rescatades serà notable. L'ajuda europea -que cal sumar als recursos públics espanyols ja injectats en el seu dia- ve acompanyada d'un sever plec de condicions i plans de reestructuració. Tancament d'oficines, 10.000 acomiadaments (6.000 a Bankia i més de 2.000 a Novagalicia), límit salarial per als directius i devaluació de les accions és part de la factura que han de pagar per accedir a l'ajuda europea. Joaquín Almunia, vicepresident de la Comissió Europea, alerta que si s'hagués de posar nom als culpables del desori creat en la banca espanyola “sortiria una llista relativament llarga” i justifica la limitació que tindran aquestes entitats amb vista a futurs negocis financers perquè “la història ha demostrat que no són capaces d'operar de manera eficient en activitats de risc”. Europa surt al rescat, cosa que a la pràctica vol dir que la ronda la paguen els ciutadans europeus o, més concretament, els ciutadans de l'Estat espanyol. La pluja de milions d'euros no és res més que un préstec a un interès baix -de menys de l'1%-. Per això ja hi ha qui ha dit que continua la malèvola dinàmica en què s'ha instaurat la banca: privatització dels beneficis i socialització de les pèrdues.

També aquesta setmana els ministres d'Economia de la zona euro han aconseguit que l'FMI relaxés les condicions que exigia a Grècia per desbloquejar un paquet d'ajudes de 43.700 milions d'euros. L'auxili allunya, ni que sigui momentàniament, el fantasma de la fallida grega. Mentre Catalunya es recupera de la ressaca electoral i el país està a l'expectativa de quin serà el seu futur, el govern en funcions ja ha anunciat que caldrà fer més forats al cinturó. La nova retallada serà de 4.000 milions d'euros i Francesc Homs no es va estar de dir que el proper ajust equivaldrà a la suma dels duts a terme entre 2011 i 2012. L'Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha presentat el seu informe semestral sobre l'Estat espanyol. El dictamen no convida a destapar ampolles de cava perquè la previsió és que la recessió s'intensifiqui el 2013 i que l'atur continuï pujant fins arribar al 26,9%. El PIB s'arronsarà un 1,4%, quasi el triple de la previsió que fa el govern de Mariano Rajoy (estima que la caiguda serà del 0,5%).

El Banc d'Espanya ha revelat que, en els primers nou mesos de l'any, el benefici de les companyies que no són ni bancs ni caixes s'ha desplomat un 57%, més del doble que entre el gener i el setembre del 2011.

La setmana que la companyia irlandesa Ryanair ha anunciat que suprimirà rutes des dels aeroports del Prat i Barajas com a mesura de protesta per l'increment de les taxes aèries, Iberia ha informat que entre el 14 i el 21 de desembre convoca sis dies de vaga.

En espera de la possible esprintada final (el termini acabava aquest divendres 30), Hisenda havia ingressat amb l'amnistia fiscal 149,6 milions d'euros fins a l'octubre, tot just el 6% de la quantitat total prevista (2.500 milions), segons els tècnics d'Hisenda.

Per la seva part, la junta de govern de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM) ha elegit per unanimitat Josep Maria Pujol, president i fundador de Ficosa, per fer-se càrrec de la presidència de l'organització.