Opinió

Cooperació i pimes: 2 + 2 també sumen 5

Són comuns els errors en l'estratègia, així com les deficiències en l'organització: l'empresa no sap desenvolupar la capacitat organitzativa per millorar la competitivitat
La gran majoria de pimes, especialment les situades en zones amb un cert retard en el nivell de desenvolupament, troben que amb la cooperació és com s'arriba als objectius

La cooperació es fonamenta en l'equació matemàtica que pretén demostrar que 2 + 2 = 5, o el que és el mateix, que un conjunt d'empreses valen més que la suma de totes individualment. No obstant això, durant els últims anys hem viscut molts intents i fracassos de cooperació entre empreses -amb un índex de desil·lusions altíssim- i hem viscut la decepció generada per plataformes B2B i consorcis de comercialització que han fallat en el seu intent de fer realitat aquesta equació. Malgrat això, també hem vist fórmules de cooperació d'èxit notable com la integració vertical generada en el sector de l'automoció o la creació d'UTE per a accés a importants projectes d'obra civil.

La qüestió clau és esbrinar per què hi ha accions de cooperació reeixides i d'altres que no ho són. Entre els components essencials en el grau d'èxit, hi ha la fórmula de cooperació en si i els actors que hi intervenen. En general, es poden estructurar dos àmbits de causa en el fracàs dels projectes: les causes internes i les externes a l'empresa. Entre les primeres, hi són comuns els errors en el plantejament i en l'estratègia, així com les deficiències organitzatives: les empreses saben com ser més competitives però el repte és desenvolupar la capacitat organitzativa per portar-ho a terme, a més de les dificultats que comporta la cooperació i els costos associats, tant materials i humans com de dedicació. Quant a les segones, l'experiència demostra que l'èxit de la cooperació és directament proporcional al lideratge que assumeixi algun dels actors i la seva capacitat d'influència sobre la resta. Els exemples d'això són el model d'interproveïdors del Mercadona, o en la fórmula reeixida de franquícies mitjançant la qual coexisteix una empresa que estableix les regles del joc amb una altra sèrie d'empreses que s'adapten a les seves regles. L'actor que les estableix ho fa tant pel seu lideratge dins un sector com per un diferencial rellevant respecte als altres, cosa que demostra que les accions de millora competitiva mitjançant la cooperació no s'han de regir per termes de democràcia (una empresa un vot) sinó per termes de lideratge en el mercat.

Ara bé, perquè la col·laboració compleixi la nostra hipòtesi inicial de manera permanent serà imprescindible l'obtenció de més eficiència i de més productivitat que es pugui reflectir en el compte de resultats de tots els actors de manera indiscutible i que ho faci d'una manera sostenible en el temps. La gran majoria de petites empreses, especialment les que estan situades en zones amb un cert retard en el seu nivell de desenvolupament i amb necessitat de disposar de sectors en expansió, troben que la cooperació és una manera d'arribar a certs objectius empresarials que per si soles els seria molt difícil d'assolir. Es tracta, en definitiva, de poder gaudir dels avantatges propis de les grans empreses mantenint la flexibilitat productiva característica de les pimes, una situació que pot contribuir indefectiblement a la seva supervivència en moments difícils de conjuntura econòmica.

Existeixen iniciatives que estenen aquesta fórmula a àmbits multisectorials. Hi ha dos objectius que mouen generalment aquest tipus d'iniciatives: la reducció de costos d'operació i la recerca de més ingressos gràcies a nous mercats o clients. És el cas de les centrals de compra o de plataformes empresarials que canalitzen la demanda de productes o serveis. Les primeres són un exemple d'èxit per la capacitat de compra conjunta de serveis o articles no estratègics -com l'electricitat, el gas, el transport o la telefonia- consumits per empreses de tot tipus i sector l'agrupació del qual, de demanda i negociació amb grans proveïdors, aporta un valor afegit a les pimes cooperants. Pel que fa a les segones, són especialment interessants per a les microempreses que tenen una ambició més enllà de les nostres fronteres. En el pas per a la internacionalització, les dimensions sí que són importants, i en el cas de la petita empresa, cal que arribi a una quota de mercat local o nacional que li asseguri un risc menor a l'hora d'entrar a altres mercats globals, abans d'emprendre aquest camí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.