Una de les frases més encomanadisses que l'actor Carlos Latre li ha fet dir al Núñez del Crackòvia de TV3 és aquella en què el menut expresident blaugrana, tot somiquejant, exclama “un euro, Joan, un euro”. Després del de Núñez a Crackòvia, els darrers temps l'euro més famós de Catalunya ha estat el de l'euro per recepta, una controvertida taxa que va imposar el Govern el juny passat i que ha servit a la Generalitat per recaptar 46 milions d'euros. En el seu moment la portaveu del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ja va anunciar que l'executiu recorreria la mesura al Tribunal Constitucional (TC) perquè trencava la igualtat entre els ciutadans de l'Estat. Més d'un, però, va entendre que la reacció del govern espanyol no derivava d'un amoïnament sobtat pels greuges que puguessin patir els ciutadans catalans en comparació amb els de la resta de l'Estat sinó que era una maniobra per escanyar la capacitat de finançament de la Generalitat. El Tribunal Constitucional ha resolt, finalment, la suspensió cautelar d'aquest gravamen, així com els referits a les taxes judicials i als dipòsits bancaris. Mentrestant, la Comunitat de Madrid (governada pel PP) entén que la decisió del Constitucional no és directament vinculant per aquell territori i segueix cobrant l'euro per recepta. El govern català ha apuntat que la suspensió de les taxes compromet uns 800 milions d'euros amb què comptava per al pressupost d'aquest any i per respondre al dèficit.

En matèria de dèficit, el Parlament Europeu ha donat un cop de mà a Catalunya. En un informe aprovat per l'Eurocambra es manifesta que els esforços per reduir el dèficit “s'han de repartir de manera justa entre les diferents administracions”. El missatge insta el govern espanyol a donar més marge a les comunitats per reduir els números vermells, compartint la flexibilitat que Brussel·les està donant a l'Estat. I és que la flexibilitat pot ser la paraula de l'any a Europa després que Alemanya li hagi vist les orelles al llop. El punt fort de l'imperi Merkel són les exportacions i el 2012 van créixer un 4%, una xifra que signarien molts països amb els ulls clucs però que, en el cas alemany, representa una reducció de quasi la meitat respecte de les dades de 2011. Si els veïns s'empobreixen, no gasten.

Pudor, molta pudor supura de les cloaques de la política. Amb la resolució del cas Pallerols i el finançament irregular d'Unió Democràtica encara bullint, una investigació judicial ha destapat que Luis Bárcenas, l'extresorer del PP, va arribar a acumular 22 milions d'euros en comptes a Suïssa i que pagava sous en negre a la cúpula del partit. Aquesta mateixa setmana ha transcendit que els Mossos d'Esquadra sumen fins a nou delictes contra l'alcalde de Sabadell, el socialista Manuel Bustos, un dels principals imputats en l'operació Mercuri. També ha declarat als jutjats l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola i ha ratificat que el fill de l'expresident havia realitzat viatges a Andorra per blanquejar diners. El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, ha mostrat oposició a la consulta sobiranista perquè generaria antipatia a la resta de l'Estat. Per la seva part, el Cercle Català de Negocis (CCN) ha presentat un estudi on apunta que les retallades serien menors a Catalunya aplicant els objectius de dèficit de la UE.

EolicCat, l'associació que aplega el sector eòlic, s'ha lamentat que bufarà poc vent enguany per a aquesta indústria. Miquel Cabré, el seu president, ha avisat que si no es defineix un esquema retributiu, el 2013 només s'instal·laran al país 9 Mw de potència.