Com a tants altres nanos, quan era petit, a Miquel Pujol els petards li feien “pànic”. Però el seu pare era comercial de pirotècnia i, a poc a poc, li va anar “picant el cuquet” del foc. Des del 1985, és un dels cinc fabricants de focs d'artifici de Catalunya. Vilanovins d'origen, la família Pujol va muntar l'empresa a Vimbodí i Poblet, donades les facilitats d'un Ajuntament per a una activitat que no sempre és benvinguda pels veïns. Les retallades pressupostàries dels ajuntaments, les restriccions legislatives de la Unió Europea i les importacions xineses han colpejat el negoci d'un sector amb una forta tradició a Catalunya.

A partir de l'abril, a Pirotècnia Catalana la feina augmenta, perquè el foc encara és un element imprescindible de les festes populars. La fàbrica va arribar a donar feina a 23 persones, però ara són 3 treballadors fixos. “A part del component de perill que s'hi associa -que no és més gran que el d'un camioner-, aquesta feina requereix el compromís de treballar dies festius quan la majoria fan vacances. La gent acaba plegant”, explica Pujol.

Des del transport fins a la fabricació, venda i realització d'espectacles, el sector està fortament reglamentat. “Sóc el primer que aposto per la seguretat. Hem perdut feines perquè considerava que les distàncies, per exemple, no eren les adients... però les normes cal adaptar-les a la realitat.” Pujol subratlla que l'accidentalitat en un correfoc no arriba ni a l'1% i “s'inclouen fins i tot les espurnes que afectin la vela d'un establiment”.