Els suïssos tenen la vaca. Els russos, la matrioixca. I els catalans? “Els castells són la única cosa al món que es relaciona directament amb Catalunya, sobretot a partir de les sortides internacionals de les colles”, sosté Anna Tarragona, una de les sòcies fundadores d'El Nan Casteller. “Excepte alguns objectes relacionats amb Gaudí -que és marca Barcelona- Catalunya no disposava de records de qualitat per vendre als turistes”, hi afegeix.

Fa un any, Anna Tarragona, que té també una consultora de desenvolupament rural i sostenibilitat, va elaborar un projecte de gestió forestal sobre el bosc de les Gavarres: “Vam pensar què podíem fer amb la fusta de diàmetre petit, inservible per a mobles i parquet”. Tot fent un cafè amb altres sòcies, també mares, van arribar a la conclusió que les joguines són de les poques coses que molts pares encara no han retallat en el pressupost familiar. Van reunir 40.000 euros per engegar l'empresa, i van partir del coneixement en el negoci turístic, la necessitat de recerca de valor afegit per a la fusta i la de renovació professional en un moment en què els contractes de consultoria ambiental de les administracions són més escassos: “Hem creat un nou nínxol de mercat amb un record turístic de qualitat que identifica Catalunya.”

El Nan Casteller es va presentar al Concurs de Castells de Tarragona l'octubre passat. Aquest joc de peces apilables és de fusta massissa i noble, procedent dels Alps, ja que de moment el mercat català no l'ofereix. Faig i bedoll, amb el segell certificador de producció ecològica. La fabricació és complexa i acurada: “Vam visitar empreses que havien fet retallades de personal, però no s'ajustava a la seva producció; ens calia un control numèric, un bon llimat, pintura, etc.” Tot això sí que ho fan a Shalom, un centre especial de treball per a discapacitats mentals de Lleida, on finalment es fabrica aquesta joguina.

Malgrat estar encabides en una caixa sorprenentment petita, les 40 peces d'El Nan Casteller permeten aixecar vint pisos i fer tot tipus de construccions castelleres: “És un joc per a totes les edats, a partir dels 3 anys.” En l'estrena de Nadal es van vendre 4.000 unitats, més del doble del que s'esperaven: “Sabem que moltes colles l'usen perquè la canalla, tot jugant, es faci una idea de fins on han de pujar.” Més enllà del vessant lúdic, hi ha persones que el compren per decorar; altres, per fer treballs de psicomotricitat, perquè també pots educar explicant valors com ara el treball en equip i les tradicions culturals. Algunes empreses el fan servir en reunions sobre innovació, amb l'ànim de potenciar la creativitat i la motivació dels equips de treball: “Creiem que l'èxit rau en diversos factors; en què és un joc basat en la tradició, però el disseny és actual, simple i minimalista, i té un tacte agradable.” “Els catalans cada vegada valorem més comprar coses fetes i amb un tema relacionat amb la identitat i la cultura del país”, conclou Tarragona.

Ara, a més de vendre'l per internet al seu web, és present a 40 botigues de joguines. Aquest any vole arribar a 400, i també a aeroports, botigues de decoració, hotels i oficines de turisme. Les sòcies d'El Nan Casteller ja planifiquen com ampliar el mercat potencial, perquè la fusta de qualitat emprada fa que, un cop l'has comprat, resisteixi segurament tota la vida: “Som conscients que els castells són poc coneguts entre els turistes que ens visiten, però això està canviant,i, a més, en venem 40 milions...” En paral·lel, han començat a treballar la internacionalització, precisament en països en què el joc de fusta té molta acceptació, com Alemanya. “Creiem que podem competir-hi, perquè és un producte original. A la fira de Munic ha agradat força”, explica.