La nova caiguda en les previsions econòmiques per a aquest any comença a semblar un viacrucis. Aquesta setmana el Banc d'Espanya augura que el PIB caurà un 1,5%, el triple del que havia pronosticat el govern estatal (0,5%), i a més a més l'any vinent només es creixerà un 0,6%, just la meitat de l'1,2% previst pels responsables econòmics de l'Estat. El supervisor preveu, a més, que l'atur arribarà a una taxa del 27,1%. I per més inri, la recepta que dóna l'organisme governat per Luis María Linde és que les empreses utilitzin la reforma laboral per aplicar rebaixes de sou per mirar de reduir l'atur.

El Banc d'Espanya coincideix en les pessimistes previsions que ja s'havien fet des d'Europa i deixa sol el govern de Mariano Rajoy. Des d'Europa ve també una nova proposta per a futures crisis bancàries. Aquesta setmana la Comissió Europea ha reconegut que el model que s'ha fet servir a Xipre ha creat precedent. De fet hi ha una llei en tràmit que fixa que els dipòsits de més de 100.000 euros dels bancs europeus podrien haver de contribuir en casos extrems a la resolució de futures crisis bancàries a la UE, com ha passat en el cas de Xipre. L'objectiu és que els contribuents no hagin de tornar a pagar pels errors dels banquers.

Tampoc volen pagar per errors dels altres el grup de països emergents format pel Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica, que a la cimera celebrada a Durban han acordat impulsar un banc de desenvolupament propi que desafia el domini del Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial. Aquest projecte qüestiona, sens dubte, el sistema financer sorgit de la II Guerra Mundial i llança un senyal al EUA i Europa. Els emergents, que representen el 43% de la població mundial i el 21% del PIB, busquen una alternativa al sistema financer imposat pels EUA. A més del banc volen establir un mecanisme de reserves estrangeres, al qual acudir en cas de crisis financeres.

A casa nostra el poder polític es troba enmig de negociacions. CiU ha alertat ERC que si vol la consulta per la independència haurà d'aprovar uns comptes que inclouen retallades. Artur Mas vol estar ben a prop dels republicans i si hi és també el PSC serà benvingut. Mas no vol avançar la consulta ni concretar la pregunta com vol ERC. Alícia Sánchez-Camacho ha entrat en escena assegurant que si CiU deixa de banda la consulta aprovarà els pressupostos.

En els resultats empresarials d'aquesta setmana n'hi ha hagut de tots els colors. El grup constructor Comsa Emte ha reduït un 18% la seva facturació, fins a 1.767 milions d'euros. La facturació de Mercadona el 2012, ha ascendit als 19.077 milions d'euros, un 7% més que l'any anterior. I només a Catalunya ha creat 910 nous llocs de treball directes, tots ells fixos, fet que eleva la seva plantilla a 10.150 persones a Catalunya.

Finalment seran 2.600 llocs de treball els afectats per l'ERO de Caixabank, 400 menys dels plantejats inicialment, i amb unes condicions de 45 dies per any treballat i 4.000 euros a més a més per cada cinc anys d'antiguitat. A més de prejubilacions i excedències incentivades amb un 30% del sou.

El president de Banc Sabadell, Josep Oliu, ha avançat aquests dies que l'estratègia de l'entitat per a enguany serà “guanyar marges financers i estimular la concessió de crèdit, amb l'expectativa de triplicar els beneficis del 2012”. Una previsió mediatitzada pels 90 milions que el banc ha d'aportar al Fons de Garantia de Dipòsits. Sobre Xipre, va afirmar que “els estats no poden garantir el 100% dels dipòsits”.