L'empresa Frit Ravich, de Maçanet de la Selva, dedicada a produir i distribuir patates, snacks, fruita seca i llaminadures, inaugurarà al setembre un centre logístic de 18.000 metres quadrats, situat al costat mateix de la fàbrica, amb el qual “racionalitzarà el procés de producció i logística de l'empresa”. La construcció del nou edifici va començar el gener de l'any passat i suposa una inversió de 15 milions d'euros. La planta estarà totalment automatitzada, tindrà una capacitat per a 20.000 palets i doblarà la quantitat total de comandes que es poden preparar, fins a 8.000 al dia. Actualment prepara unes 4.000 comandes diàries i el 85% es lliuren en un termini de 24 hores.

Amb l'entrada en servei de la nova nau s'alliberarà espai a la part productiva de les instal·lacions actuals –de 22.400 metres quadrats construïts–, segons explica Judith Viader, directora general de l'empresa. “Podrem afrontar futurs creixements”, assegura. Viader hi afegeix que al nou espai també s'hi traslladaran les oficines i “les actuals instal·lacions que estan compartides entre logística i producció passaran a ser exclusivament de producció”.

Frit Ravich està centrada pràcticament en el mercat català i estatal. Un 70 per cent de les vendes es fan a Catalunya i només un 3 per cent a mercats exteriors, com ara França, Malta, Itàlia i Portugal. “El nostre és un producte que costa molt d'exportar”, aclareix.

L'empresa té actualment uns 38.500 punts d'entrega i una vintena de delegacions obertes arreu de Catalunya i de l'Estat espanyol. El seu principal client és el canal que s'anomena d'impuls (botigues tradicionals, gasolineres, llibreries i botigues especialitzades tant de venda de fruita seca com de venda de llaminadures), amb 10.400 punts d'entrega. El segueix l'hostaleria (6.600 punts), el servei a granel (5.100) i l'alimentació (3.200). La resta es ven a través de distribuïdors (700) i de distribuïdors associats (12.700 punts de venda).

Frit Ravich ha sabut resistir la crisi econòmica i fins i tot créixer en facturació pel fet d'haver diversificat “tant el producte com les vendes”. La xifra de negoci de Frit Ravich el 2012 va ser de 150 milions d'euros, un 10 per cent més que l'any anterior, i de cara a aquest any preveu també un increment aproximat d'un 7 per cent.

L'empresa té en aquests moments unes 3.100 referències, de les quals prop de 700 són de la marca Frit Ravich. Té una producció diària de 80.100 quilos al dia i més de 18 milions de quilos l'any. L'estrella de l'empresa són les patates fregides, amb 108 referències –entre les casolanes i les xips, fan una producció diària de 22.400 quilos–. Produeixen també 9.500 quilos al dia de snacks, 48.200 quilos diaris de fruita seca –llavors de gira-sol, cacauets, macadàmies i festucs, entre altres tipus–. Les 2.400 referències restants són de les principals marques del mercat, entre les quals hi ha Arcor, Wrigley, Chupa Chups, Lacasa, Nestlé, Kraft, Haribo, Fini, Nutrexpa i Cadbury.

Viader assegura que, tot i que l'alimentació és un dels sectors menys perjudicats per la crisi, hi ha una part dels productes que comercialitzen en què sí que han notat una davallada important. En el cas de la fruita seca més cara, com ara els festucs, les macadàmies i els pinyons, tot i que se'n segueixen produint, s'hi ha notat una disminució del consum. Aquesta davallada s'ha compensat per l'increment de vendes de llavors de gira-sol i blat de moro.

És per això que l'empresa ha decidit aquest any centrar-se en la gamma de productes joves, redissenyar els envasos de patates i snacks i ampliar la gamma de productes propis.

Frit Ravich és una empresa familiar, fundada ara fa cinquanta anys per Josep Maria Viader Alegria, president de la companyia. La segona generació, Judith Viader, està al capdavant de l'empresa. Josep Maria Viader no es cansa d'explicar els seus inicis: “El projecte es va iniciar en un garatge de Maçanet de la Selva.” Va ser idea de quatre amics, entre ells Josep Maria Viader, que en aquell moment dirigia una granja de pollastres i als estius servia al sector hoteler. Durant uns anys Viader va poder compaginar la venda de pollastres i de patates fregides. Amb el temps hi va introduir la fruita seca i les llaminadures.

El president de l'empresa també ha explicat un munt de vegades que el nom de la companyia va ser fruit de la casualitat i de topar amb les negatives del Registre de Marques. Finalment els socis van decidir unir les paraules frit, un mot molt relacionat amb el seu producte, i Ravich, que era el nom que tenia una masia molt propera, de Maçanet de la Selva.

Quan l'empresa va començar a funcionar, Josep Maria Viader va deixar la granja i va assumir la màxima responsabilitat a Frit Ravich. Entre el 1973 i el 1978, Viader i la seva esposa, Rosa Codina, van comprar la participació de la resta de socis i van formalitzar la constitució mercantil de l'empresa, que inicialment portava el nom de Productos Frit Ravich SL, amb un capital social de 7.142 euros –1.190.000 pessetes–. Entre els anys 1985 i 1990 van obrir delegacions a Catalunya, i el 1991 la filla de la parella es va unir al negoci familiar i a partir d'aquell moment la companyia va començar l'expansió estatal i el desenvolupament de nous productes.