Portes tallafocs per aturar 1.200 graus de temperatura
Construccions Metàl·liques Grau ha de fer el salt a l'exterior a la recerca de nous mercats d'obra civil
Construccions Metàl·liques Grau és una de les dues empreses que actualment lideren, i pràcticament es reparteixen a Catalunya, el mercat de les portes tallafocs. Una experiència de més de cinquanta anys aportant solucions a la seguretat dels edificis ha convertit la firma en un referent de primer ordre en algunes de les construccions civils, de capital públic i privat, més conegudes del territori, com la Torre Agbar, el centre penitenciari de Can Brians II, la terminal T1 de l'aeroport de Barcelona o la Ciutat de la Justícia. Ramon Grau, gerent, recorda que els orígens de l'empresa estaven lluny de la protecció contra el foc. “Treballàvem amb el metall, però per a tercers, però a partir de l'any 1970 vam descobrir un nou nínxol de mercat en les portes tallafocs que poca gent havia explorat”, apunta i recorda que en aquells moments la normativa al voltant de les mesures de seguretat en els edificis estaven poc definides. “Vam fer el cop de cap i vam començar a fabricar el nostre producte i a comercialitzar-lo”, diu Grau.
“La llei estableix que els edificis han de disposar d'una protecció activa per lluitar contra el foc, com són els extintors o els detectors de fum, i una protecció passiva que ha d'evitar que s'expandeixi, que són les portes”, explica el gerent, que recorda que no va ser fins a l'any 1989 que les normes en aquest sector es van especificar. Les portes tallafocs tenen l'exterior de xapa de ferro amb juntes intumescents i a l'interior una capa gruixuda de fibres minerals d'alta densitat. Estan fetes per aguantar 1.200 graus de temperatura entre 1 i 2 hores i el disseny està lligat a proves de laboratori de resistència molt exigents. “Són processos complexos i llargs perquè el resultat final no admet errades de cap tipus”, diu Ramon Grau.
fabricar i muntar.
La crisi de la construcció ha colpejat l'empresa que els darrers anys ha vist com havia de multiplicar les comandes per mantenir una facturació que li permetés continuar. “Cada cop es fan menys obres grans i les que es fan es regeixen pel preu d'uns productes d'una qualitat més que discutible”, lamenta, i afegeix que cada cop més s'han d'anar a buscar nous clients a fora. Grau reclama a les administracions solucions efectives al problema de la morositat per garantir la supervivència del teixit econòmic. “La llei obliga a pagar a seixanta dies, però ningú no ho fa i, de retruc, els bancs et neguen el finançament sense aquesta condició”, constata.
Peça barata, peça amb problemes
El mercat de les portes tallafocs, segons explica Ramon Grau, ha patit en els últims anys un augment de l'oferta de producte de baixa qualitat que “rebenta els preus i no dóna garanties sobre el compliment de la normativa”. El gerent de Construccions Metàl·liques Grau es queixa que a Catalunya no hi hagi un organisme que faci un control i un seguiment acurat d'aquests tipus d'elements de protecció. “Les portes són peces tancades, ningú no mira què hi ha dins”, assenyala i, alhora, reconeix que la seva firma també té un mercat constant i creixent per canviar portes “que més tard o d'hora cauen o es despengen”. Segons Grau, Itàlia encapçala el rànquing de venda de portes barates i lamenta que a l'Estat espanyol, al contrari que, per exemple, a França, no s'apliquin més mesures per protegir els mercats propis i evitar el frau.